Alguns estudis sobre comunicació política en l'època d'Obama: una lectura sociològica

Resum

Aquest article examina alguns conceptes clau sorgits a conseqüència de l'increment, constant i global, de l'atenció a la comunicació política. El primer concepte és storytelling, convertit a la base d'una nova visió narrativa sobre el lideratge polític i analitzat en l'homònim llibre de Christian Salman (Storytelling, 2007. El segon és autobiography, considerat una potent eina tant en la introducció del significat simbòlic d'una figura política com en la identificació de la imatge d'una nació (per exemple les autobiografies d'Obama. El tercer concepte és charisma, un terme més aviat ambigu i crucial per entendre la diferència entre el poder “dur”, “tou” i “intel·ligent”, definits per Nye (The Powers To Lead, 2008) i Castells (Communication Power, 2009. Mentre Nye suggereix que el carisma és el resultat de l'encreuament entre les formes dura i tova d'exercir l'autoritat, Castells subratlla la creixent rellevància de les relacions entre el poder i la comunicació, el resultat de la qual és un inestable balanç entre les eines dels mitjans tradicionals i les noves tecnologies de la comunicació. Així doncs, mentre que la televisió gira entorn de l'escàndol i la tafaneria, les xarxes socials (i en general la web 2.0) proclamen una espècie d'autocomunicació de masses. En conseqüència, la perícia dels líders a l'hora d'escollir el mitjà “adequat” i el moment “adequat” impliquen la comprensió del rol de la tecnologia en la societat postmoderna.