El sobreconsum i el infraconsum de televisió a Espanya
Resum
La televisió continua sent una de les activitats a les que major quantitat de temps dediquem diàriament. No obstant això, de vegades se li dedica menys temps del que es voldria (infraconsum), mentre que en altres succeeix el contrari (sobreconsum). En aquest context l'objectiu d'aquest treball ha estat analitzar quines són les característiques sociodemogràfiques dels televidents i els comportaments cap a la televisió que es troben associades a una major presència del sobreconsum i el infraconsum televisiu. Per a això s'ha examinat informació estadística sobre una mostra de 1000 teleespectadors espanyols. Els nostres resultats indiquen que tant el sobreconsum com el infraconsum de televisió estan més presents entre les dones que entre els homes, així com que els teleespectadors d'entre 65 i 74 anys d'edat són els que millor ajusten la quantitat que consumeixen de televisió als seus desitjos. El sobreconsum està més associat a veure diversos programes simultàniament i continuar veient la televisió encara que el contingut no sigui del seu gust, mentre que el infraconsum està relacionat amb encendre la televisió sense saber què s'emet. Els resultats obtinguts posen de rellevància la necessitat de tenir en compte la quantitat i no només la qualitat en els estudis sobre consum televisiu. També mostren que el infraconsum i el sobreconsum televisiu són fenòmens complexos que exigeixen la utilització de perspectives d'anàlisi multidisciplinar.
Paraules clau
Consum televisiu, Hàbits televisius, Consum de mitjans, Recerca en mitjans, teleespectador, televisióReferències
AGUADED-GÓMEZ, J.I. (2005). “Enseñar a ver TV: una apuesta necesaria y posible”. Comunicar, Núm. 25, pág. 51-55.
AGUADED-GÓMEZ, J.I.; DÍAZ-GÓMEZ, R. (2008). “La información de telespectadores críticos en educación secundaria”. Revista Latina de Comunicación Social. Núm. 63, pág.121-139.
ASOCIACIÓN PARA LA INVESTIGACIÓN DE MEDIOS DE COMUNICACIÓN (2013). Resumen General EGM. [en línea] Madrid: AIMC [Fecha de consulta:10/05/2013] <http://www.aimc.es/-Datos-EGM-Resumen-General-.html >
BENESCH, C.; FREY, B. S.; STUTZER, A. (2010). “TV channels, self-control and happiness.”. The B.E. Journal of Economic Analysis and Policy. Vol.1, Núm.10. http://dx.doi.org/10.2202/1935-1682.2119
BERNÉ MANERO, C.; GARCÍA UCEDA, E.; ORIVE SERRANO, V. (2013). “Understanding the Consumption of Television Programming: Development and Validation of a Structural Model for Quality, Satisfaction and Audience Behaviour”. International Journal of Marketing Studies. Vol. 1, Núm. 5, pág. 142-156. ttp://dx.doi.org/10.5539/ijms.v5n1p142
BLUMLER J.G.; KATZ, E. (1974). The uses of mass communication: Current perspectives on gratifications research. Beverly Hills, CA: Sage.
BÖCKING, T.; FAHR, A. (2009). “Television program avoidance and personality”. Communications. Núm. 34, pág. 323-344. http://dx.doi.org/10.1515/COMM.2009.020
BRUNI, L.; STANCA, L. (2006). “Income aspirations, television and happiness: Evidence from the world values survey”. Kyklos. Vol 2, Núm. 59. pág. 209-225. http://dx.doi.org/10.1111/j.1467-6435.2006.00325.x
____ (2008). “Watching alone: Relational goods, television and happiness”. Journal of Economic Behavior and Organization. Núm.65 (3-4), pág. 506-528. http://dx.doi.org/10.1016/j.jebo.2005.12.005
CENTRO DE INVESTIGACIONES SOCIOLÓGICAS (2010). Barómetro mayo 2010. [en línea]. [Fecha de consulta: 15/05/2013] < http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2820_2839/2836/e283600.html>
CUÑADO, J.; DE GRACIA, F. P. (2012). “Does media consumption make us happy? Evidence for Spain”. Journal of Media Economic. Vol. 1, Núm.25, pág. 8-34. http://dx.doi.org/10.1080/08997764.2012.651052
DUTTA-BERGMAN, M. J. (2006). “The Demographic and Psycographic Antecedents of Attitude toward Advertising”. Journal of Advertising Research. Vol. 1, Núm. 46, pág.102-112. http://dx.doi.org/10.2501/S0021849906060119
EWING, M. T. (2013). “The Good News About Television: Attitudes Aren't Getting Worse: Tracking Public Attitudes toward TV Advertising”. Journal of Advertising Research. Vol. 1, Núm. 53, pág.83-89. http://dx.doi.org/10.2501/JAR-53-1-083-089
FREY, B. S.; BENESCH, C.; STUTZER, A. (2007). “Does watching TV make us happy?”. Journal of Economic Psychology.Vol. 3, .Núm.28, pág. 283-313. http://dx.doi.org/10.1016/j.joep.2007.02.001
GUI, M.; STANCA, L. (2009). “Television Viewing, Satisfaction and Happiness: Facts and Fiction”. Working Paper Series, no.167-july 2009. University of Milano-Bicocca, Department of Economics.
HAMMERMEISTER, J.; BROCK, B.; WINTERSTEIN, D.; PAGE, R. (2005). “Life without TV? Cultivation theory and psychosocial health characteristics of television-free individuals and their television-viewing counterparts”. Health Communication. Vol. 3, Núm.17, pág. 253-264. http://dx.doi.org/10.1207/s15327027hc1703_3
HEUVELMAN, A.; PEETERS, A.; VAN DIJK, J. (2005). “Irritating, shocking, and intolerable TV programs: Norms, values, and concerns of viewers in the Netherlands”. Communications. Vol.3, Núm. 30, pág.325-342. http://dx.doi.org/10.1515/comm.2005.30.3.325
HYLL, W.; SCHNEIDER, L. (2013). “The causal effect of watching TV on material aspirations: Evidence from the "Ovalley of the innocent"”. Journal of Economic Behavior and Organization. Núm. 86, pág. 37-51. http://dx.doi.org/10.1016/j.jebo.2012.12.030
KANTAR MEDIA. (2012). Panel de audiencia de TV. [en línea]. [Fecha de consulta: 10/05/2012] <http://www.kantarmedia1.es/sections/product/panel-audiencia>
KATARIA, M.; REGNER, T. (2011).“A note on the relationship between television viewing and individual happiness”. Journal of Socio-Economics, Vol. 1, Núm. 40, pág. 53-58. http://dx.doi.org/10.1016/j.socec.2010.06.016
KRAAYKAMP, G.; VON EIJCK, K. (2005).“Personality, media preferences, and cultural participation”. Personality and Individual Differences. Núm.38, pág.1675-1688. http://dx.doi.org/10.1016/j.paid.2004.11.002
KUBEY, R.; CSIKSZENTMIHALYI, M. (1990). Television and the Quality of Life: How Viewing Shapes Everyday Experience. Hillsdale, NJ: Erlbaum.
LAYARD, R. (2005). Happiness: Lessons from a New Science. London: Penguin Press.
MCILWRAITH, R. D. (1998). “"I'm addicted to television": The personality, imagination, and TV watching patterns of self-identified TV addicts”. Journal of Broadcasting and Electronic Media.Vol. 3, Núm. 42, pág.371-386. http://dx.doi.org/10.1080/08838159809364456
OSTMAN, R. E.; JEFFERS, D. W. (1983).“Life stage and motives for television use”. International Journal of Aging and Human Development.Vol. 4, Núm.17,pág.315-322. http://dx.doi.org/10.2190/E2W1-JU93-H6TX-8U0W
RODRÍGUEZ, M.F. (2008). “TV y mayores: ¿educar o deseducar?”. Comunicar. Vol. 16. Núm. 31, pág. 287-291. http://dx.doi.org/10.3916/c31-2008-03-008
ROSENGREN, E. K; CARLSSON, M.; TAGERUD, Y. (1996). “Quality in programming: views from the North”. En: S. ISHIKAWA (ed.), Quality Assessment of Television. Luton (ReinoUnido): University of Luton Press.
SHAVITT, S.; LOWERY, P.; J. HAEFNER.J. (1998). “Public Attitudes toward Advertising: More Favourable than you Might Think”. Journal of Advertising Research. Vol. 4, Núm. 38, pág.7-22.
SHIM, J. W.; BRYANT, P. (2007).“Effects of Personality on the Use of Television Genre”. Journal of Broadcasting & Electronic Media. Vol. 2, Núm. 51, pág. 287-304. http://dx.doi.org/10.1080/08838150701304852
SHRUM, L. J.; BURROUGHS, J. E.; RINDFLEISCH, A. (2005).“Television's cultivation of material values”. Journal of Consumer Research. Vol. 3, Núm. 32, pág. 473-479. http://dx.doi.org/10.1086/497559
STUTZER, A.; FREY, B. (2006). “What happiness research can tell us about self-control problems and utility misprediction”. IEW- Working paper Series, No. 267. Zurich, Suiza: University of Zurich. Institute for Empirical Research in Economics.
YE, Y. (2010). “Beyond materialism: The role of health-related beliefs in the relationship between television viewing and life satisfaction among college students”. Mass Communication and Society. Vol. 4, Núm. 13, pág. 458-478. http://dx.doi.org/10.1080/15205430903296069
