Documental, indústria i compromís. La immigració subsahariana com a estudi de cas
Resum
El present article analitza alguns aspectes relatius a la producció de documentals en el camp específic de la immigració subsahariana a Espanya al llarg de l'última dècada, per constatar com ha evolucionat i què variants l'afecten. Això ens permetrà determinar qui són els agents productors, com es comprometen televisions, institucions i altres organismes i fins a quin punt aquest tipus de creacions s'erigeixen en un canal de transformació social. Recorrem per a fer-ho a l'anàlisi quantitativa i qualitativa d'un corpus representatiu de quaranta-un documentals de producció espanyola emmarcats entre 2001 i 2011, un període en el qual s'han experimentat moments d'auge i crisi per al documental espanyol en general i el documental de temàtica migratòria en particular. Aquest article demostra que Catalunya ha estat en el seu conjunt la comunitat que ha produït més quantitat de documentals sobre immigració subsahariana i sosté que a Espanya la seva producció ha estat molt dependent dels vaivens econòmics, les polítiques públiques sobre immigració, les «crisis de les pasteres» i la mateixa dinàmica dels mitjans de comunicació. Finalment, proposem tendències en auge en la cerca de noves formes de finançament.Paraules clau
documental, immigració subsahariana, compromís social, producció independent, indústries creativesReferències
CASTEL, A.; SENDÍN, J. C. (2010). Imaginar África. Los estereotipos occidentales sobre África y los africanos. Madrid: Los libros de la Catarata.
CATALÁ, J. M. (2009). Pasión y Conocimiento: el nuevo realismo melodramático. Madrid: Cátedra.
CERDÁN, J. (2009). «Desplazamiento centrífugo en tres movimientos sobre la geografía del documental español». En: I. SÁNCHEZ; M. DÍEZ. Doc 21. Panorama del reciente cine documental. Girona: Luces de Gálibo. Pág.67-80
CHAPARRO, M. (2012). «Viejos y nuevos paradigmas». En Comunicaçao para o desenvolvimento. Brasil: Cultura Académica.
CUBELLES, X.; BORRÁS, J. (2010). «La producción independiente de documentales en Cataluña (1995-2009)». En: C. TORREIRO (ed.). Realidad y creación en el cine de no ficción. Madrid: Cátedra. Pág.87-104
ELENA, A. (2010). La llamada de África: estudios sobre el cine colonial español. Barcelona: Bellaterra.
GALÁN, M. (2012). «Cine militante y videoactivismo: los discursos audiovisuales de los movimientos sociales». Revista Comunicacio?n. Vol. 1, núm. 10.
GANDY, O. (1998). Communication and Race. A Structural Perspective. Oxford: Edward Arnold and Oxford University Press. 219.
GARCÍA CANCLINI, N. (2002). La globalización imaginada. Madrid: Paidós.
INIESTA, F. (2009). «El estigma de Cam. El negro en el pensamiento occidental». CASTEL, A. y SENDÍN, J.C. (eds.). Imaginar África: los estereotipos occidentales sobre África y los africanos. Madrid: La catarata Págs. 11-34
JESURUN, E. (2013). La Representación del inmigrante subsahariano contemporáneo. Aproximaciones a la condición postcolonial [Tesis doctoral en línea, 2011]. [Fecha de consulta: 02/06/2014]. <http://earchivo.uc3m.es./bitstream/10016/13767/1/Tesis%20Doctoral%20Eero%20Jesurun.pdf>
MIR GARCÍA. J. (2007). «La Central del Curt i el cinema alternatiu a Catalunya» [artículo en línea]. Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles. Núm. 26. Pág. 251-262. [Fecha de consulta: 15/07/2014]. <http://www.upf.edu/materials/polietica/_img/1.pdf>
MOSANGINI, G. (2010). Documentales para la transformación. Guía para la elaboración de documentales sociales participativos. ACSUR-Las Segovias. 18
MULLOR, M. (2011). Inmigrantes subsaharianos, una aproximación a las claves de la exclusión. Asociación Círculo Africano y ONGD África Activa.
ZUNZUNEGUI, S. (2007). «Joaquín Jordá Catalá». En: C. TORREIRO; J. CERDÁN (eds.). Al otro lado de la ficción. Trece documentalistas españoles contemporáneos. Madrid: Cátedra. Pág. 173-206.
