La politització del periodisme a Espanya: tres obstacles per a la autonomoa professional dels periodistes
Resum
El periodisme polític exerceix un paper clau a les democràcies actuals. Tanmateix, les seves característiques i dinàmiques de funcionament canvien en funció del context geogràfic en el qual s'insereixen. En el cas espanyol, un dels seus trets distintius és l'alt nivell de compromís polític dels mitjans. L'objectiu d'aquest article és analitzar els principals problemes que es deriven actualment d'aquest grau elevat de politització i, consegüentment, els obstacles que es presenten per al correcte funcionament de la democràcia. Per a fer-ho, s'aprofundeix en aquesta qüestió a partir de tres aspectes fonamentals: el periodisme declaratiu, la influència dels gabinets de comunicació i la cobertura televisiva en campanya electoral basada en la proporcionalitat parlamentària.
La metodologia es basa en l'aplicació d'entrevistes en profunditat a una mostra de 45 subjectes (22 periodistes, 16 actors polítics i 7 consultors polítics). Els resultats demostren que els tres obstacles definits actuen com a factor potenciador de la politització, atès que limiten les funcions tradicionals d'observació i supervisió de la política operades pel periodisme i obren les portes al control dels mitjans per part dels actors polítics mitjançant la interferència en les rutines productives. Igualment, es detecten diferències significatives a l'hora de valorar aquestes obstruccions entre els actors implicats. Els periodistes les valoren negativament per les seves implicacions en la reducció de la seva autonomia professional, però reconeixen la seva incapacitat per donar-hi una resposta conjunta. Per la seva banda, els polítics despleguen un doble discurs, lamentant la generalització d'aquestes pràctiques però justificant també la seva existència com a un mal menor o desviant la responsabilitat cap als periodistes, culpats de la seva vigència.
Paraules clau
periodisme polític, comunicació política, Espanya, polititzacióReferències
ALBÆK, E., VAN DALEN, A., JEBRIL, N., & DE VREESE, C. (2014). Political journalism in comparative perspective. Cambridge: Cambridge University Press.
BERGANZA, R., VAN DALEN, A., & CHAPARRO DOMÍNGUEZ, M. Á. (2010). “La percepción mutua de las relaciones entre periodistas parlamentarios y miembros del Congreso y de su influencia en las agendas política y mediática”. Revista de Comunicación, Núm. 9, pág. 7-25.
BRANTS, K., DE VREESE, C., MÖLLER, J., & VAN PRAAG, P. (2010). “The real spiral of cynicism? Symbiosis and mistrust between politicians and journalists”. The International Journal of Press/Politics, Vol. 15, Núm. 1, pág. 25-40. DOI: 10.1177/1940161209351005
CASERO-RIPOLLÉS, A. (2012). “El periodismo político en España: algunas características definitorias”. En: CASERO-RIPOLLÉS, A. (ed.). Periodismo político en España: concepciones, tensiones y elecciones. La Laguna: SLCS.
CASERO-RIPOLLÉS, A., & LÓPEZ-RABADÁN, P. (2014). “Media Engagement Boundaries and Political Influence in Europe”. American Behavioral Scientist, Vol. 58, Núm. 7, pág. 859-868. DOI: 10.1177/0002764213506207
CASERO-RIPOLLÉS, A., IZQUIERDO-CASTILLO, J., & DOMÉNECH-FABREGAT, H. (2014). “From Watchdog to Watched Dog: Oversight and Pressures between Journalists and Politicians in the Context of Mediatization”. Trípodos, Núm. 34, pág. 23-40.
COOK, T. E. (2005). Governing with the news. The news media as a political institution. Chicago: University of Chicago Press, 2ª ed.
DADER, J. L. (2012). “Periodismo político y política del periodismo: imaginando un futuro digno y sostenible”. En: Berrocal Gonzalo, S. & Campos Domínguez, E. (eds). La investigación en periodismo político en el entorno de los nuevos medios. Madrid: SEP.
HALLIN, D. C., & MANCINI, P. (2004). Comparing media systems: Three models of media and politics. Cambridge: Cambridge University Press.
HANITZSCH, T. (2011). “Populist disseminators, detached watchdogs, critical change agents and opportunist facilitators: Professional milieus, the journalistic field and autonomy in 18 countries”. International Communication Gazette, Vol. 73, Núm. 6, pág. 477-494. DOI: 10.1177/1748048511412279.
HANITZSCH, T. & MELLADO, C. (2011). “What Shapes the News around the World? How Journalists in Eighteen Countries Perceive Influences on Their Work”. The International Journal of Press/Politics, Vol. 16, Núm. 3, pág. 404-426. DOI: 10.1177/1940161211407334
HUMANES HUMANES, M., MARTÍNEZ NICOLÁS, M., & SAPERAS LAPIEDRA, E. (2013). “Periodismo político en España. Prácticas, roles y actitudes”. Estudios sobre el mensaje periodístico, Vol. 19, Núm. 2, pág. 715-731. DOI: http://dx.doi.org/10.5209/rev_ESMP.2013.v19.n2.43467
HUMANES HUMANES, M., MONTERO SÁNCHEZ, M. D., MOLINA DE DIOS, R. & LÓPEZ-BERINI, A. (2013). “Pluralismo y paralelismo político en la información televisiva en España”. Revista Latina de Comunicación Social, Núm. 68, pág. 566-581. [Fecha de consulta: 12/03/2015] http://www.revistalatinacs.org/068/paper/990_Fuenlabrada/24_Humanes.html
KUHN, R., & NIELSEN, R. K. (eds.). (2014). Political Journalism in Transition: Western Europe in a Comparative Perspective. London: IB Tauris.
MARTÍNEZ-NICOLÁS, M., HUMANES, M. L. & SAPERAS LAPIEDRA, E. (2014). “La mediatización de la política en el periodismo español. Análisis longitudinal de la información política en la prensa de referencia (1980-2010)”. Trípodos, Núm. 34, pág. 41-59.
MAZZOLENI, G. (2012). La comunicazione politica. Bologna: Il Mulino.
NEVEU, E. (2002). “Four generations of political journalism”. En: KUHN, R., & NEVEU, E. (eds.). Political journalism: New challenges, new practices. London: Routledge, pág 22-44.
ORTEGA, F. (2003). “Una simbiosis compleja. Políticos y periodistas”. Telos: Cuadernos de Comunicación, Tecnología y Sociedad, Núm. 54, pág. 71-83.
PÉREZ HERRERO, P. (2011). “El sistema mediático-político en España”. En: LÓPEZ GARCÍA, G. (ed.). Política binaria y spam electoral. Elecciones Generales 2008: nuevas herramientas, viejas actitudes. Valencia: Tirant lo blanc.
SAMPEDRO, V. & SEOANE, F. (2008). “The 2008 Spanish general elections: ‘Antagonistic Bipolarization’ geared by presidential debates, partisanship, and media interests”. International Journal of Press/Politics, Vol. 13, Núm. 3, pág. 336-344. DOI: 10.1177/1940161208319293
VAN DALEN, A. (2012). “The people behind the political headlines: A comparison of political journalists in Denmark, Germany, the United Kingdom and Spain”. International Communication Gazette, Vol. 45, Num. 7, pág. 464-483. DOI: 10.1177/1748048512445154
Publicades
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.
