La narrativa audiovisual en l'alliberació dels camps d'extermini: el cas de Night Will Fall (André Singer, 2014)

Resum

Aquest article pretén oferir una anàlisi narrativa crítica de Night will fall (André Singer, 2014), la producció del British Film Institute que celebra el setanta aniversari d'alliberació dels camps de concentració i d'extermini. Es tracta d'un objecte d'estudi recent, la importància històrica del qual queda fora de qualsevol dubte, mentrestant pretén clarificar les relacions que es van establir a les imatges preses a Bergen-Belsen, Dachau o Auschwitz i la famosa pel·lícula propagandística dissenyada per Sidney Bernstein i Alfred Hitchcock, avortada per pressions polítiques i el primer rodatge de la qual, Memory of the camps, es va estrenar internacionalment en una data tan tardana com l'any 1985. Per a això, farem servir una metodologia heretada directament dels estudis de narratologia audiovisual en dos camps concrets i molt delimitats: en primer lloc, l'estudi estructural que demostrarà que Night will fall està construït al voltant d'una divisió clàssica tripartida. En segon lloc, analitzarem els diferents nivells d'enunciació (enunciador, meganarrador, relator, mostrador i narradors secundaris). En aquesta segona part tindrem l'ocasió de defendre com el documental estudiat es val dels antics trets del documental expositiu, utilitzant una veu over absolutament acrítica i enfilant els distints testimonis de militars, supervivents, tècnics i historiadors per acabar generant la impressió d'una unicitat discursiva.