Estratègies narratives en l’origen del periodisme: una anàlisi de les primeres gasetes en llengua espanyola

Resum

El periodisme com a gènere narratiu és el tema d’aquest article. Abans d’esdevenir periòdics, els fulls de notícies adoptaren diverses formes entre finals del segle XVI i principis del XVII, de les quals tractem de fer una tipologia abans de procedir a una anàlisis basada en el corpus (Biber, 2009, 2012), en la qual es poden aplicar categories predeterminades per cercar patrons. Per provar la validesa i productivitat d’aquesta aproximació de manera exploratòria, hem aplicat diversos mètodes a un corpus reduït d’algunes de les primeres gasetes impreses en llengua castellana que es pugui estendre properament a altres corpora de fulls de notícies miscel·lanis o gasetes. Aquesta primera mostra temptativa es compon de quatre fulls de notícies tipus gaseta publicats entre 1597 i 1621. El nostre propòsit és comprovar els patrons i les continuïtats d’un model narratològic aplicat als primers temps del periodisme espanyol. Segons el nostre parer i seguint un estil italià explicat per Panfilo Persico a la seva obra Il segretario (Venècia, 1620), les estratègies narratives de redacció periodística, almenys a l’àrea mediterrània, es van consolidar molt especialment durant la guerra dels Trenta Anys (1618–1648) i són encara presents fins i tot en un dels períodes més fructífers d’activitat de producció informativa a Espanya, la dècada de 1680, a causa de la guerra contra els turcs (Díaz Noci, 2008).