Impacte polític i informatiu de les xarxes socials: esferes d’actuació i comparació amb els mitjans
Resum
En aquest treball es desenvolupa un assaig teòric sobre les esferes d’actuació de les empreses de xarxes socials que planteja la hipòtesi que aquestes, com els mitjans, tenen naturalesa d’actors polítics i no són simples canals. Per analitzar aquesta hipòtesi fem servir una metodologia descriptiva que es basa en l’anàlisi bibliogràfica i en la visió que ofereixen els mitjans sobre l’impacte de les xarxes socials contemporànies. En primer lloc, es revisa el compliment dels quatre trets assenyalats per Borrat (1989) a propòsit del diari com a actor polític; en segon lloc, es proposen quatre grans esferes d’actuació política i informativa d’aquestes empreses: 1) la creació de comunitats, 2) la difusió de continguts, 3) les activitats de filtre i de jerarquització de tals continguts, i 4) el finançament directe o indirecte de partits polítics. Aquests quatre àmbits tenen, sens dubte, efectes polítics en la societat, uns efectes que, constatem, poden redundar tant en el reforç de la qualitat democràtica de les nostres societats com en detriment seu. Tanmateix, i amb referència al model de Borrat sobre el diari, aquestes funcions s’allunyen clarament del paper dels mitjans pel que fa a la independència i a la seva condició d’objecte de crítiques, com també pel fet de no generar continguts propis, la qual cosa és definitòria dels mitjans.Paraules clau
xarxes socials, Twitter, Facebook, periodisme políticReferències
AHMAD, A. N. (2010). «Is Twitter a useful tool for Journalists?». Journal of Media Practice, 11: 145–155. http://dx.doi.org/10.1386/jmpr.11.2.145_1
ALLCOTT, H.; GENTZKOW, M. (2017). Social Media and Fake News in the 2016 Election (No. w23089). National Bureau of Economic Research. https://web.stanford.edu/~gentzkow/research/fakenews.pdf
APPLEBAUM, A. (2015). «Mark Zuckerberg should spend $45 billion on undoing Facebook’s damage to democracies». The Washington Post (10/12/2015). https://www.washingtonpost.com/opinions/mark-zuckerberg-could-spend-45-billion-on-undoing-facebooks-damage/2015/12/10/4b7d1ba0-9e91-11e5-a3c5-c77f2cc5a43c_story.html
BELL, E. (2015). «Emily Bell’s 2015 Hugh Cudlipp lecture-full text». 12 Conferencia anual Hugh Cudlipp. https://www.theguardian.com/media/2015/jan/28/emily-bells-2015-hughcudlipp-lecture-full-text
— (2016). «Facebook is being taken somewhere it never wanted to go». Columbia Journal Review (26/09/2016). http://www.cjr.org/tow_center/facebook_zuckerberg_napalm_video_palestine.php
BOND, R. M. et al. (2012). «A 61-million-person experiment in social influence and political mobilization». Nature, 489 (7415): 295–298. http://dx.doi.org/10.1038/nature11421
BORRAT, H. (1989a). El periódico, actor político. Barcelona: Gustavo Gili.
— (1989b). «El periódico, actor del sistema político». Anàlisi, 12: 67–80. http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n12/02112175n12p67.pdf
BOYD, D. (2016). «Facebook Must Be Accountable to the Public». Data & Society (13/05/2016). https://points.datasociety.net/facebook-must-be-accountable-to-the-public-72a6d1b0d32f#.7rig5qghh
CARRERA ÁLVAREZ, P. et al. (2012). «Periodismo y Social Media: cómo están usando Twitter los periodistas españoles». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 18 (1): 31–53. http://dx.doi.org/10.5209/rev_eSMP.2012.v18.n1.39353
CHEN, A. (2014). «The laborers who keep dick pics and beheadings out of your facebook feed». Wired (23/10/2014). http://www.wired.com/2014/10/content-moderation/
COOK, T. (1998). Governing with the News: the News Media as a Political Institution. Chicago: University of Chicago Press.
DOWD, C. (2016). «The new order of news and social media enterprises». Communication Research and Practice, 2.1: 97–110. http://dx.doi.org/10.1080/22041451.2016.1155339
ENGUIX, S. (2015). Periodismo político: fundamentos, práctica, perspectivas. Bellaterra, Barcelona, Castelló y València: UAB – UJI – UPF – UV.
GALLARDO PAÚLS, B.; ENGUIX, S. (2016). Pseudopolítica: el discurso político en las redes sociales. Valencia: Universitat de València. https://www.researchgate.net/publication/299284420_2016_Pseudopolitica_el_discurso_politico_en_las_redes_sociales
GARCÍA DE TORRES, E. et al. (2011). «Uso de Twitter y Facebook por los medios iberoamericanos». El Profesional de la Información, 20, núm. 6: 611–620. http://dx.doi.org/10.3145/epi.2011.nov.02
GIDDENS, A. (1979). Central Problems in Social Theory. Berkeley: UCP.
GONZÁLEZ, J. L. et al. (2015). «Tratamiento informativo y análisis del liderazgo político durante las elecciones autonómicas de 2015 en la Comunidad Valenciana». Revista Latina de Comunicación Social, 70: 891–912.
GREENSLADE, R. (2016b). «Publishers call on government to help over Google and Facebook». The Guardian. https://www.theguardian.com/media/greenslade/2016/sep/22/publishersgovernment-google-facebook-newspaper
— (2016a). «Why Facebook is public enemy number one for newspapers, and journalism». The Guardian (20/09/2016). https://www.theguardian.com/media/greenslade/2016/sep/20/why-facebook-ispublic-enemy-number-one-for-newspapers-and-journalism
HEDMAN, U.; DJERF-PIERRE, M. (2013). «The social journalist: Embracing the social media life or creating a new digital divide?». Digital Journalism, 1.3: 368–385. http://dx.doi.org/10.1080/21670811.2013.776804
HERMIDA, A. (2010). «Twittering the news: The emergence of ambient journalism». Journalism Practice, 4 (3): 297–308. http://dx.doi.org/10.1080/17512781003640703
HERMIDA, A. et al. (2012). «Share, like, recommend: Decoding the social media news consumer». Journalism Studies, 13 (5-6): 815–824.
JOHNSON, L. (2011). «Facebook Forms its Own Political Action Comiteee». The Huffington Post (26/09/2011). http://www.huffingtonpost.com/2011/09/26/facebook-forms-its-ownpac_n_982053.html
KHORANA, S. (2015). «Is Facebook a proto-state?». Columbia Journalism Review (20/11/2015). http://www.cjr.org/analysis/facebook_as_state.php
MCCOMBS, M. (2006). Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós.
MAZZOLENI, G. (2010). La comunicación política. Madrid: Alianza.
MOSES, L. (2016). «43 percent of social media users don’t know where the stories they read originally appeared». Digiday (13/05/2016). http://digiday.com/publishers/57-percent-readers-aware-brands-theyre-readingsocial/
MOSSERI, A. (2016). «Building a Better News Feed for You». Facebook Newsroom (26/06/2016). http://newsroom.fb.com/news/2016/06/building-a-better-news-feed-foryou/
NEWMAN, N. (2011). Mainstream media and the distribution of news in the age of social discovery. Oxford: Reuters.
NUNEZ, M. (2016a). «Want to Know What Facebook Really Thinks of Journalists? Here’s What Happened When It Hired Some». Gizmodo (03/05/2016). http://gizmodo.com/want-to-know-what-facebook-really-thinks-ofjournalists-1773916117
— (2016b). «Former Facebook Workers: We Routinely Suppressed Conservative News». Gizmodo (09/05/2016). http://gizmodo.com/former-facebook-workers-we-routinely-suppressed-conser-1775461006?rev=1462799465508
PAGE, B. I. (1996). «The Mass Media as Political Actors». Political Science & Politics, 29/1: 20–24.
PAULUSSEN, S.; HARDER, R. A. (2014). «Social media references in newspapers: Facebook, Twitter and YouTube as sources in newspaper journalism». Journalism Practice, 8 (5): 542–551. http://dx.doi.org/10.1080/17512786.2014.894327
PELLISER, N.; VILLAR, P.; ENGUIX, S. (2017): «El vídeo electoral: nuevas estrategias y nuevos mensajes en Twitter». VI Congreso Internacional de Investigadores Audiovisuales. Madrid: Universidad Camilo José Cela.
SCHUDSON, M. (2002). «The news media as political institutions». Annual Review of Political Science, 5 (1): 249–269.
SILVERMAN, C.; ALEXANDER, L. (2016). «How Teens In The Balkans Are Duping Trump Supporters With Fake News». Buzzfeed (4/11/2016). https://www.buzzfeed.com/craigsilverman/how-macedonia-became-a-globalhub-for-pro-trump-misinfo?utm
SULLIVAN, M. (2016). «Face it, Facebook. You’re in the news business». The Washington Post (10/07/2016). https://www.washingtonpost.com/lifestyle/style/face-it-facebook-youre-in-thenews-business/2016/07/10/cc53cd70-451a-11e6-bc99-7d269f8719b1_story.html
VACCARI, C. (2011). «The News Media as Networked Political Actors». Information, Communication & Society, 14 (7): 981–997. http://dx.doi.org/10.1080/1369118X.2011.572984
VILLAR, P. (2015). Análisis del discurso sobre la universidad en prensa durante el período 2010–2013. Valencia: Universitat de València. Tesis doctoral. http://roderic.uv.es/handle/10550/50571
VITAK, J. et al. (2011). «It’s Complicated: Facebook Users’ Political Participation in the 2008 Election». Cyberpsychology, Behavior, and Social Networking, 14 (3): 107–114.
WONG, J. I. (2016). «The politicians investigating Facebook’s bias are looking for the wrong kind of bias». Quartz (14/05/2016). http://qz.com/684618/the-politicians-investigating-facebooks-bias-are-lookingfor-the-wrong-kind-of-bias/
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2017 Salvador Enguix Oliver
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.