La història recent de Xile en tres sèries de ficció televisiva. Una anàlisi temàtica i audiovisual
Resum
En els darrers deu anys s’ha produït un canvi significatiu a la televisió xilena basat en la producció i emissió de sèries de ficció nacionals. Los 80, Los archivos del Cardenal i El reemplazante són produccions audiovisuals destacades d’aquest fenomen. Aquestes sèries, a través de les quals podem conèixer, en part, la història de Xile dels últims quaranta anys, han destacat pel reconeixement de la qualitat artística, els alts índexs d’audiència i el debat social que han suscitat.
En aquest article s’analitzen les tres sèries des de la perspectiva del contingut i l’audiovisual. Aquestes ficcions configuren un període històric a través de tres temàtiques diferents: la vida en dictadura, la violació dels drets humans i la desigualtat social enunciada en l’actual crisi de l’educació.
Els resultats permeten observar que aquestes sèries van més enllà de l’entreteniment i proposen en els arguments temes complexos i controvertits per a la societat xilena. La proposta audiovisual es construeix buscant la versemblança del relat a través de la posada en escena, l’ús d’imatges d’arxiu o la captació del so directe, entre altres recursos formals.
Paraules clau
sèries de televisió, Xile, història recent, anàlisi audiovisual, anàlisi de contingutReferències
ANTEZANA, L. (2015). Las imágenes de la discordia. La dictadura chilena en series televisivas de ficción. Buenos Aires: Clacso.
ANTEZANA, L.; MATEOS-PÉREZ, J. (2017). «Construcción de memoria: la dictadura a través de la ficción televisiva en Chile». Historia Crítica (en prensa).
AUMONT, J.; MICHEL, M. (1990). Análisis del film. Buenos Aires: Paidós.
CASTILLO, A. M.; SIMELIO, N.; RUIZ, M. J. (2012). «La reconstrucción del pasado reciente a través de la narrativa televisiva. Estudio comparativo de los casos de Chile y España», Revista Comunicación, 1 (10), 666-681.
CÁRDENAS, C. (2012). «¿Cómo es representado el pasado reciente chileno en dos modos semióticos? Reconstrucción de la memoria en Historia del siglo XX chileno y Los archivos del Cardenal». Revista Comunicación, 1 (10), 653-665.
CASETTI, F.; DI CHIO, F. (1999). Análisis de la televisión. Instrumentos, métodos y prácticas de investigación. Barcelona: Paidós.
CHAMORRO, M. A. (2014). «Historia y ficción: un debate que no acaba para comprender la realidad». Comunicación y Medios, 29, 143-155. https://doi.org/10.5354/0719-1529.2014.29928
— (2016). «Tratamiento del recuerdo en las plataformas digitales como efecto del visionado de series de ficción histórica. El caso de España y Chile en la pantalla visual y digital». En: M. FRANCÉS; G. OROZCO (ed.). Nuevos modelos mediáticos: diversidad, usuarios y ventanas. Madrid: Síntesis.
CRUZ, M. (ed.). (2002). Hacia dónde va el pasado. El porvenir de la memoria en el mundo contemporáneo. Barcelona: Paidós. En: E. YESTE (2009). «Los medios revisitando el pasado: los límites de la memoria». Anàlisi, 38, 71-80.
EDGERTON, G. (2001). «Television as Historian. A different kind of history altogether». En: G. EDGERTON; G.; P. ROLLINS. (eds.). (2001). Television Histories. Shaping Collective Memory in the Media Age. Lexinton: Kentucky University Press.
FUENTEALBA, R. (2013). «Culture and power in Santiago’s imaginaries: Politics and representation in El reemplazante». Final Degree of MSc in Human Geography: Society and Space. Universidad de Bristol: School of Geographical Sciences.
GALÁN, E. (2007). «Las huellas del tiempo del autor en el discurso televisivo de la posguerra española». Razón y Palabra. http://www.razonypalabra.org.mx/anteriores/n56/egalan.html [Fecha de consulta: 22/04/17].
MATEOS-PÉREZ, J.; OCHOA, G. (2016). «Contenido y representación de género en tres series de televisión chilenas de ficción (2008-2014)». Cuadernos.info, 39, 55-66. https://doi.org/10.7764/cdi.39.832
MONTERO, J.; PAZ, M. A. (2013). «Historia audiovisual para una sociedad audiovisual». Historia Crítica, 49, 159-183. https://doi.org/10.7440/HISTCRIT49.2013.08
RUEDA, J. C. (2009): «¿Reescribiendo la Historia?: Una panorámica de la ficción histórica televisiva española reciente». Alpha, 29, 85-104.
RUEDA, J. C.; CORONADO, C. (2010). «La codificación televisiva del franquismo: de la historia del entretenimiento a la historia como entretenimiento». Historia Crítica, 40, 170-195.
SCHLOTTERBECK, M. E. (2014). «Actos televisados: el Chile de la dictadura visto por el Chile del bicentenario». A Contracorriente. Una revista de historia social y literatura de América latina, 12 (1), 136-157.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2017 Javier Mateos-Pérez, Gloria Ochoa, Andrea Valdivia

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.