Community radio news coverage in the European media : mapping popular issues and important silences

Fábio Ribeiro

doi:10.5565/rev/analisi.3134

Cobertura informativa sobre les ràdios comunitàries en els mitjans europeus: temes més destacats i els que romanen en el silenci

Autors/ores

Fábio Ribeiro Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro

Resum

Una de les maneres adequades d’entendre la imatge social de les institucions, les personalitats i els temes més importants per a una societat exigeix l’observació del discurs mediàtic (Macedo i Cabecinhas, 2014; Carvalho, 2010). Aquest article busca identificar els continguts que s’han publicat en els mitjans periodístics sobre el tema de les ràdios comunitàries per avaluar la presència d’aquest tema en el discurs periodístic.

No obstant això, les ràdios comunitàries viuen en un ambient totalment paradoxal a Europa, amb diferents percepcions sobre la utilitat que tenen aquests mitjans de comunicació, així com les formes de regulació legal d’aquests projectes en el mateix marc territorial (Carpentier i Dahlgren, 2011). Aquest treball analitza la projecció mediàtica de les ràdios comunitàries en el discurs periodístic avaluant les temàtiques més comunes, com també les que queden silenciades.

A partir d’una anàlisi textual amb més de cent articles periodístics de diferents mitjans de comunicació generalistes europeus, aquest article conclou que les ràdios comunitàries són un tema que apareix més als països on aquests projectes estan assenyalats i permesos per la llei. S’arriba a la conclusió que els exemples tractats en les notícies pertanyen al continent europeu i no s’incideix tant en els aspectes socials o legals de la repercussió social d’aquests mitjans.

Paraules clau

comunitat, ràdio, notícies, cobertura mediàtica, Europa, regulació

Referències

BAILEY, O.; CAMMAERTS, B. and CARPENTIER, N. (2007). Understanding Alternative Media. New York: Open University Press.

CAMMAERTS, B. (2009). “Community radio in the west: A Legacy of Struggle for Survival in a State and Capitalist Controlled Media Environment”. The International Communication Gazette, 71 (8), 635-654.

CANKAYA, O.; GÜNEY, H. and KÖKSALAN, M. (2008). “Turkish radio broadcasts in The Netherlands: Community Communication or Ethnic Market?”. Westminster Papers in Communication and Culture, 5 (1), 86-106.

CARPENTIER, N. and DAHLGREN, P. (2011). “Interrogating audiences: Theoretical horizons of participation”. Communication Management Quarterly, 21 (VI), 7-12.

CARVALHO, A. and BURGESS, J. (2005). “Cultural circuits of climate change in U.K. broadsheet newspapers, 1985-2003”. Risk Analysis, 25 (6), 1457-1469.

DOLIWA, U. and RANKOVIC, L. (2014). “Time for community media in Central and Eastern Europe”. Central European Journal of Communication, 1, 18-33.

FOXWELL, K.; EWART, J.; FORDE, S. and MEADOWS, M. (2008). “Sounds like a whisper Australian Community Broadcasting hosts a quiet revolution”. Westminster Papers in Communication and Culture, 5 (1), 5-24.

GUATTARI, F. (1982). Las radios libres populares. In: L. BASSETS (ed.). De las ondas rojas a las radios libres. Barcelona: Gustavo Gili, 231-236.

KAPLÚN, M. (1990). Comunicación entre grupos. Buenos Aires: Hvmanitas.

KERN EUROPEAN AFFAIRS (KEA) (2007). The state of community media in the European Union. Brussels: Policy Department Structural and Cohesion Policies - European Parliament. Retrieved from: http://cmfe.eu/docs/1166366638_The%20state%20of%20community%20media.pdf

LOPEZ, V. (1995). “¿Qué hace comunitaria a una radio comunitaria?”. Chasqui, 52, 51-54.

MACEDO, I. and CABECINHAS, R. (2014). “Diasporic identity(ies) and the meaning of home in autobiographical documentary films”. Revista Lusófona de Estudos Culturais, 2 (1), 54-71. Retrieved from: http://repositorium.sdum.uminho.pt/bitstream/1822/29894/1/IM_RC_RLEC_EN.pdf

MARTÍN, J. and MATOS, A. (2013). “Public Policy and Community Radio in Bolivia”. Journal of Radio & Audio Media, 20 (2), 251-272.

MCQUAIL, D. (2003). Teoria da comunicação de massas. Lisboa: Fundação Calouste Gulbenkian.

MEDA, M. (2014). El tratamiento de los medios comunitarios en el marco de la ley general de la comunicación audiovisual. PhD Thesis. Madrid: Complutense University of Madrid.

MILAN, S. (2008). “What makes you happy? Insights into feelings and muses of community radio practitioners”. Westminster Papers in Communication and Culture, 5 (1), 25-43.

OLORUNNISOLA, A. (2009). “Community Radio: Participatory Communication in Postapartheid South Africa”. Journal of Radio Studies, 9 (1), 126-145.

ORDER, S. (2013). “The Altruism of Community Radio?”. Asia Pacific Media Educator, 23 (2), 381-401.

PEREIRA, S.; PEREIRA, L. and MELRO, A. (2015). “The Portuguese programme one laptop per child: political, educational and social impact”. In: S. PEREIRA (eds.). Digital literacy, technology and social inclusion: making sense of one-to-one computer programmes around the world. Braga: Universidade do Minho. Centro de Estudos Humanísticos (CEHUM), 29-100. Retrieved from: http://repositorium.sdum.uminho.pt/bitstream/1822/40835/1/SP_LP_AM_2015_digital_literacy.pdf

PERUZZO, C. (1998). Participação nas Rádios Comunitárias no Brasil. Retrieved from http://www.bocc.ubi.pt/pag/peruzzo-cicilia-radio-comunitaria-br.pdf

POINTDEXTER, M. (2009). “Radio in Madagascar: Pluralism in an Economically Underdeveloped Country”. Journal of Radio Studies, 8 (1), 175-190.

TORRES, B. (2011). Community Radio Stations in Brazil. Journal of Radio & Audio Media, 18, 347-357.

VAZQUEZ, A. I. (2001). Os Informativos diários nas televisións locais de Galicia. A información televisiva no espacio local. Phd Thesis, Santiago de Compostela, University of Santiago de Compostela, Spain.