Narratives hegemòniques de la violència. El crim organitzat i el narcotràfic entre el periodisme i les ficcions televisives

Resum

Els relats que busquen explicar fenòmens com el narcotràfic a Mèxic o a Colòmbia, o la camorra a Itàlia solen enfocar-se en el paper central que l’anomenat «crim organitzat» desenvoluparia en la generació de la violència. Les narratives binàries entorn del crim organitzat es difonen des d’instàncies governamentals i estableixen una clara distinció entre els grups criminals i un estat que intenta sotmetre’ls a través d’una política «de seguretat nacional». Aquesta manera de comprendre el context constitueix una narrativa hegemònica que es difon acríticament a través de certs treballs periodístics publicats en mitjans generalistes, però també en algunes cròniques molt celebrades que privilegien els seus recursos literaris per damunt del rigor investigatiu. Partint del cas mexicà, aquest article proposa una revisió de les repercussions d’aquestes narratives periodístiques en les sèries televisives de ficció Gomorra (2014), Narcos (2015) i El Chapo (2017), sèries que coincideixen a enunciar-se a si mateixes com basades en fets periodísticament registrats. Des d’una perspectiva crítica, aquesta anàlisi busca explorar la manera en què les narratives de ficció naturalitzen un discurs hegemònic de la violència generat en àmbits governamentals i empresarials, i reproduït acríticament, per evidenciar com la ficció televisiva acaba omplint les parts de la història absents en el periodisme. La combinació de document, periodisme i ficció confereix un sentit narratiu a la trama televisiva, però alhora coadjuva en la construcció d’un imaginari col·lectiu que deforma la història i enforteix el discurs securitari construït des del poder.