El discurs mediàtic al voltant de la gastronomia : les narratives culinàries a la premsa catalana

Autors/ores

  • Francesc Fusté-Forné Universitat Ramon Llull
  • Pere Masip Universitat Ramon Llull

Resum

L’especialització periodística es caracteritza per la narració d’uns continguts que encaixen amb els interessos de la societat. Una de les especialitzacions que més ressò ha tingut al llarg dels darrers anys és la que desenvolupa la temàtica gastronòmica. Tot i el boom que l’art culinària ha experimentat a la televisió i a la xarxa, la premsa escrita segueix sent un dels referents pel que fa a la producció gastronòmica i un dels puntals de la seva popularització. Així, la present investigació se centra en els continguts actuals de periodisme especialitzat en gastronomia a Catalunya. L’objectiu de la recerca és examinar quines són les principals temàtiques que conformen aquest discurs. Així, s’hi han analitzat els articles que els dos principals diaris generalistes catalans, El Periódico i La Vanguardia, han publicat sobre aquesta matèria dintre del període 2005-2015. La metodologia utilitzada s’ha basat en l’anàlisi de contingut de 2.776 peces periodístiques que ha permès classificar els articles segons el subjecte que tracten. S’hi han definit tres grans àrees temàtiques, que són la producció; la distribució, i la gastronomia i la societat. Aquestes tres àrees inclouen fins a onze categories específiques. Els resultats de l’estudi mostren que tant El Periódico com La Vanguardia tendeixen a oferir un tractament similar dels continguts de l’art culinària. La discussió de la recerca dibuixa les característiques del discurs del periodisme gastronòmic a la premsa diària catalana al llarg de l’última dècada.

Paraules clau

Catalunya, gastronomia, narratives, periodisme especialitzat, periodisme gastronòmic, premsa generalista

Referències

ACOSTA, Y. (2011). «La gastronomía como elemento comunicativo en los personajes de las novelas de Isabel Allende». Fonseca, Journal of Communication, 3 (1), 25-40.

ACOSTA, Y.; CANAVILHAS, J. i GOSCIOLA, V. (2011). «La información viral: Estudio del caso del cierre temporal de El Bulli». Revista PANGEA, 2, 47-68.

AGUIRREGOITIA, A. i FERNÁNDEZ, M. D. (2015). «La gastronomía en la prensa española del siglo XIX». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 21 (1), 17-33.

BRUNET, I.; PASTOR, I. i BELZUNEGUI, A. (2002). Tècniques d’investigació social. Barcelona: Pòrtic.

DO AMARAL, R. M. (2006). «Da cozinha à sala de estar: Um olhar sobre a gastronomia no jonalismo cultural brasileiro». Revista da Associação Nacional dos Programas de Pós-Graduação em Comunicação, 2 (21). Universidade Federal de Pernambuco.

FUSTÉ FORNÉ, F. i MASIP, P. (2013). «El periodisme especialitzat i futur del periodisme: Anàlisi de la columna gastronòmica». A: ZILLES, K.; CUENCA, J. i ROM, J. (eds.). Breaking the Media Value Chain. Barcelona: Universitat Ramon Llull, 127-134.

— (2017). «Quin és el discurs mediàtic al voltant de la gastronomia?: Narratives culinàries a la premsa catalana». XXVII Conferència de la Societat Catalana de Comunicació. Congrés Internacional de Recerca en Comunicació. Girona.

HANKE, R. (1989). «Mass Media and Lifestyle Differentiation». Journal of Communication, 11, 221-238.

HIDALGO-MARÍ, T. i SEGARRA-SAAVEDRA, J. (2014). «Televisión y gastronomía. Análisis histórico de la programación televisiva desde una perspectiva publicitaria». Pensar la Publicidad. Revista Internacional de Investigaciones Publicitarias, 7 (2), 317-341.

HUGHES, K. (2010). «Food Writing Moves from Kitchen to Bookshelf». Guardian Review (19 de juny), 2-4.

JENSEN, K. B. i JANKOWSKI, N. (1993). Metodologías cualitativas de investigación en comunicación de masas. Barcelona: Bosch.

JONES, S. i TAYLOR, B. (2013). «Food journalism». A: TURNER, B. i ORANGE, R. (eds.). Specialist Journalism. Nova York: Routledge, 96-106.

KRIPPENDORFF, K. (1990). Metodología del análisis de contenido: Teoría y práctica. Barcelona: Paidós.

LEWIS, T. (2008). Smart Living. Nova York: Peter Lang.

MENNELL, S. (1996). All Manners of Food: Eating and Taste in England and France from the Middle Ages to the Present. Chicago: University of Illinois Press.

NAULIN, S. (2015). «Se faire un nom: Les ressorts de la singularisation des critiques gastronomiques». Sociologie du Travail, 57 (3), 322-343.

NAVARRO, J. R. i ACOSTA, Y. (2012). «Metodologías para el análisis del tratamiento de la gastronomía de vanguardia en la prensa generalista». A: Actas IV Congreso Internacional Latina de Comunicación Social: Comunicación, control y resistencias. Sociedad Latina de Comunicación Social.

PERIS BLANES, A. (2015). «Els programes televisius de cuina i la identitat nacional: El cas de MasterChef». Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi, 32 (2), 30-40.

PUJOL, A. (2009). «Cosmopolitan Taste: The Morphing of the New Catalan Cuisine». Food, Culture and Society, 12 (4), 437-455.

SÁNCHEZ GÓMEZ, F. (2008). La columna gastronómica de Manuel Vázquez Montalbán. Bilbao: Universidad del País Vasco.

— (2010). La crítica gastronómica como género periodístico: Rafael García Santos y la nueva cocina vasca. Bilbao: Universidad del País Vasco.

— (2011). La función didáctica del periodismo gastronómico en Internet. Bilbao: Universidad del País Vasco.

SEGARRA-SAAVEDRA, J.; HIDALGO-MARÍ, T. i RODRÍGUEZ-MONTEAGUDO, E. (2015). «La gastronomía como industria creativa en un contexto digital: Análisis de webs y redes sociales de los restaurantes españoles con estrella Michelin». adComunica: Revista de Estrategias, Tendencias e Innovación en Comunicación, 10, 135-154.

SMITH, A. D. (1995). «Gastronomy or Geology?: The Role of Nationalism in the Reconstruction of Nations». Nations and Nationalism, 1 (1), 3-23.

SORIANO, J. (2007). L’ofici de comunicòleg: Mètodes per investigar la comunicació. Vic: Eumo.

URROZ, J. J. (2008). «La gastronomía en los medios de comunicación: Una visión crítica». Revista Ábaco, 57, 19-34.

VOSS, K. W. (2012). «Food Journalism or Culinary Anthropology? Re-evaluating Soft News and the Influence of Jeanne Voltz’s Food Section in the Los Angeles Times». American Journalism, 29 (2), 66-91. https://doi.org/10.1080/08821127.2012.10677826

WIMMER, R. D. i DOMINICK, J. R. (1996). La investigación científica de los medios de comunicación: Una introducción a sus métodos. Barcelona: Bosch.

Publicades

2018-12-19

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.