Desinformació i població sènior: anàlisi de l’impacte de la verificació a Espanya segons gènere i nivell d’estudis

Autors/ores

Resum

El fenomen de la desinformació afecta de manera significativa la població sènior, un grup demogràfic que sovint mostra nivells més alts de vulnerabilitat davant notícies falses. Aquest estudi explora la incidència de la verificació com a eina per mitigar la desinformació entre les persones grans amb especial atenció a les variables de gènere i nivell educatiu de manera independent. S’han analitzat les respostes a diferents tipus de notícies mitjançant un disseny experimental amb tres grups simètrics equilibrats en termes de gènere, edat i distribució geogràfica. Un grup va rebre quatre notícies sense verificar, un altre grup va rebre quatre notícies verificades correctament i el tercer grup va rebre quatre notícies amb verificació incorrecta. Els resultats suggereixen que tant el gènere com el nivell educatiu dels participants afecten la recepció i acceptació de la informació. Segons les dades obtingudes, la verificació té efectes més importants en les dones que en els homes, així com en la població sènior amb nivells d’estudis mitjans o baixos. Les dones presenten dosis més altes de desconeixement de les plataformes de verificació al costat d’un consum informatiu menor que el dels homes. Les dades també indiquen que el consum d’informació entre la població sènior és destacable i que les persones grans mostren una òptima capacitat per identificar fonts sòlides en les quals contrastar la informació que reben. Aquest estudi proporciona evidències sobre l’eficàcia de la verificació de fets per reduir l’impacte de la desinformació en la població sènior i destaca la necessitat d’estratègies d’alfabetització mediàtica que considerin les diferències sociodemogràfiques analitzades.

Paraules clau

desinformació, verificació, població sènior, gènere, nivell d’estudis, notícies falses

Referències

BESALÚ, R. y PONT-SORRIBES, C. (2021). «Credibility of digital political news in Spain: comparison between traditional media and social media». Social Sciences, 10(5), 170-192. https://doi.org/10.3390/socsci10050170 DOI: https://doi.org/10.3390/socsci10050170

BRASHIER, N. M. y SCHACTER, D. L. (2020). «Aging in an era of fake news». Current Directions in Psychological Science, 29(3), 316-323. https://doi.org/10.1177/0963721420915872 DOI: https://doi.org/10.1177/0963721420915872

CABRERA ALTIERI, D. H.; LÓPEZ GARCÍA, G. y CAMPOS-DOMÍNGUEZ, E. (2024). «Desinformación y mediatización. Desafíos de la investigación en comunicación política». ZER: Revista de Estudios de Comunicación = Komunikazio Ikasketen Aldizkaria, 56(29), 13-16. https://doi.org/10.1387/zer.26415 DOI: https://doi.org/10.1387/zer.26415

CHIA, S. C.; LU, F. y SUN, Y. (2023). «Tracking the Influence of Misinformation on Elderly People’s Perceptions and Intention to Accept COVID-19 Vaccines». Health Communation, 38(5), 855-865. https://doi.org/10.1080/10410236.2021.1980251 DOI: https://doi.org/10.1080/10410236.2021.1980251

CHEN, L.; JIA, J.; XIAO, M.; WU, C. y ZHANG, L. (2024). «A study on the influence of digital literacy on elderly user’s intention to identify social media false information». The Electronic Library, 42(10), 1108. https://doi.org/10.1108/EL-10-2023-0257 DOI: https://doi.org/10.1108/EL-10-2023-0257

DE CONINCK, D.; FRISSEN, T.; MATTHIJS, K.; D’HAENENS, L.; LITS, G.; CHAMPAGNE-POIRIER, O. y GÉNÉREUX, M. (2021). «Beliefs in conspiracy theories and misinformation about COVID-19: Comparative perspectives on the role of anxiety, depression and exposure to and trust in information sources». Frontiers in Psychology, 12, 646394. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2021.646394 DOI: https://doi.org/10.3389/fpsyg.2021.646394

GUESS, A. M.; NAGLER, J. y TUCKER, J. A. (2019). «Less than you think: Prevalence and predictors of fake news dissemination on Facebook». Science Advances, 5(1), eaau4586. https://doi.org/10.1126/sciadv.aau4586 DOI: https://doi.org/10.1126/sciadv.aau4586

GURGUN, S.; CEMILOGLU, D.; CLOSE, E. A.; PHALP, K.; NAKOV, P. y ALI, R. (2024). «Why do we not stand up to misinformation? Factors influencing the likelihood of challenging misinformation on social media and the role of demographics». Technology in Society, 76, 102444. https://doi.org/10.1016/j.techsoc.2023.102444 DOI: https://doi.org/10.1016/j.techsoc.2023.102444

HAMELEERS, M. y VAN DER MEER, T. (2020). «Misinformation and Polarization in a High-Choice Media Environment: How Effective Are Political Fact-Checkers?». Communication Research, 47(2), 227-250. https://doi.org/10.1177/0093650218819671 DOI: https://doi.org/10.1177/0093650218819671

Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales. Boletín Oficial del Estado, n.º 294, 6 diciembre 2018, p. 119788-119857. https://www.boe.es/eli/es/lo/2018/12/05/3

LOOS, E. y NIJENHUIS, J. (2020). «Consuming Fake News: A Matter of Age? The perception of political fake news stories in Facebook ads». En: Human Aspects of IT for the Aged Population. Technology and Society: 6th International Conference, ITAP 2020, Held as Part of the 22nd HCI International Conference, HCII 2020, Copenhagen, Denmark, July 19–24, 2020, Proceedings, Part III 22, pp. 69-88. Springer International Publishing. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-030-50232-4_6

LU, X.; JIANG, J.; HEAD, M.; DALMER, N. y FLYNN, T. (2023). «Older Adults’ Consumption of Fake News-An Interoceptive Perspective». SIGHCI 2023 Proceedings. 12. Recuperado de https://aisel.aisnet.org/sighci2023/12

MATCHANOVA, A.; WOODS, S. P.; NEIGHBORS, C.; MEDINA, L. D.; PODELL, K.; BELTRÁN-NÁJERA, I. y THOMPSON, J. L. (2024). «Are accuracy discernment and sharing of COVID-19 misinformation associated with older age and lower neurocognitive functioning?». Current Psychology, 43(14), 12921-12933. http://dx.doi.org/10.1007/s12144-023-04464-w DOI: https://doi.org/10.1007/s12144-023-04464-w

MCCAMBRIDGE, J.; DE BRUIN, M. y WITTON, J. (2012). «The effects of demand characteristics on research participant behaviours in non-laboratory settings: a systematic review». PLoS ONE, 7(6), e39116. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0039116 DOI: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0039116

MORENO-GIL, V.; RAMON-VEGAS, X. y RODRÍGUEZ-MARTÍNEZ, R. (2021). «Fact-checking interventions as counteroffensives to disinformation growth: Standards, values, and practices in Latin America and Spain». Media and Communication, 9(1), 251-263. https://doi.org/10.17645/mac.v9i1.3443 DOI: https://doi.org/10.17645/mac.v9i1.3443

MORENO-GIL, V.; RAMON-VEGAS, X. y MAURI-RÍOS, M. (2022). «Bringing journalism back to its roots: examining fact-checking practices, methods, and challenges in the Mediterranean context». Profesional de la Información/Information Professional, 31(2). https://doi.org/10.3145/epi.2022.mar.15 DOI: https://doi.org/10.3145/epi.2022.mar.15

MUNYAKA, I.; HARGITTAI, E. y REDMILES, E. (2022). «The misinformation paradox: Older adults are cynical about news media, but engage with it anyway». Journal of Online Trust and Safety, 1(4). https://doi.org/10.54501/jots.v1i4.62 DOI: https://doi.org/10.54501/jots.v1i4.62

PEHLIVANOGLU, D.; LIGHTHALL, N. R.; LIN, T.; CHI, K. J.; POLK, R.; PÉREZ, E. y EBNER, N. C. (2022). «Aging in an “infodemic”: The role of analytical reasoning, affect, and news consumption frequency on news veracity detection». Journal of Experimental Psychology: Applied, 28(3), 468. http://dx.doi.org/10.1037/xap0000426 DOI: https://doi.org/10.1037/xap0000426

PENNYCOOK, G. y RAND, D. G. (2018). «The implied truth effect: Attaching warnings to a subset of fake news stories increases perceived accuracy of stories without warnings». Management Science, 66(11), 4944-4957. http://dx.doi.org/10.1287/mnsc.2019.3478 DOI: https://doi.org/10.1287/mnsc.2019.3478

PONT-SORRIBES, C.; BESALÚ, R. y CODINA, L. (2020). «WhatsApp as a political information channel in Spain: Credibility, user profile, and content sharing». Profesional de la Información/Information Professional, 29(6). https://doi.org/10.3145/epi.2020.nov.19 DOI: https://doi.org/10.3145/epi.2020.nov.19

Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de abril de 2016, relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos (Reglamento General de Protección de Datos). Diario Oficial de la Unión Europea, L 119, 4 mayo 2016, p. 1-88. Recuperado de https://eur-lex.europa.eu/eli/reg/2016/679/oj

VALERA ORDAZ, L.; REQUENA MORA, M.; CALVO, D. y LÓPEZ, G. (2022). «Desenredando la desinformación: Nociones y discursos de la población española». Comunicar. Revista Científica Iberoamericana de Comunicación y Educación, 72. https://doi.org/10.3916/C72-2022-02 DOI: https://doi.org/10.3916/C72-2022-02

VOSOUGHI, S.; ROY, D. y ARAL, S. (2018). «The spread of true and false news online». Science, 359(6380), 1146-1151. https://doi.org/10.1126/science.aap9559 DOI: https://doi.org/10.1126/science.aap9559

VRAGA, E. K. y TULLY, M. (2021). «News literacy, social media behaviors, and skepticism toward information on social media». Journal of Communication, 71(5), 876-898. http://dx.doi.org/10.1080/1369118X.2019.1637445 DOI: https://doi.org/10.1080/1369118X.2019.1637445

DOI

https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3790

Publicades

31-07-2025

Com citar

Morata-Santos, M., Egaña, T., Zuberogoitia, A., & Vilasís-Pamos, J. (2025). Desinformació i població sènior: anàlisi de l’impacte de la verificació a Espanya segons gènere i nivell d’estudis. Anàlisi, 72, 185–202. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3790

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Funding data

Drets d'autor (c) 2025 Montse Morata-Santos, Txema Egaña, Aitor Zuberogoitia, Júlia Vilasís-Pamos

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.