Impacto de la inteligencia artificial y digitalización en los perfiles periodísticos

Alba Silva-Rodríguez; Ana Isabel Rodríguez-Vázquez; Xosé López-García

doi:10.5565/rev/analisi.3894

Impacte de la intel·ligència artificial i digitalització en els perfils periodístics

Autors/ores

Alba Silva-Rodríguez Universidade de Santiago de Compostela
Ana Isabel Rodríguez-Vázquez Universidade de Santiago de Compostela https://orcid.org/0000-0001-7975-1402
Xosé López-García Universidade de Santiago de Compostela https://orcid.org/0000-0002-1873-8260

PDF (ES)

Resum

Els canvis tecnològics actuals exigeixen una reconfiguració dels perfils periodístics professionals. Aquesta recerca analitza com estan canviant aquests perfils en les redaccions de la premsa espanyola en un entorn caracteritzat per la digitalització i l’avanç de tecnologies impulsades per la intel·ligència artificial. S’empra una metodologia qualitativa basada en entrevistes semiestructurades enviades per correu a deu responsables de mitjans representatius de diferents àmbits (premsa digital, ràdio i mitjans natius digitals), que es complementa amb una anàlisi exploratòria d’ofertes laborals per a periodistes amb perfil tecnològic a InfoJobs i Linkedin durant diversos mesos de 2025. L’objectiu és explorar com la IA està modificant els perfils professionals, les competències requerides, els processos de treball, la relació amb les audiències i la percepció ètica respecte del seu ús. Els resultats indiquen que, encara que la implementació d’eines d’IA a les redaccions encara és limitada, existeix un consens general sobre el seu potencial per optimitzar tasques mecàniques i millorar l’anàlisi de dades. No obstant això, es detecten mancances en formació específica i en marcs ètics clars. La majoria dels mitjans no han incorporat perfils tècnics ni noves figures editorials vinculades a la IA, encara que es valora positivament la futura incorporació de perfils híbrids. L’ús de la IA per facilitar o automatitzar la interacció amb les audiències està en una fase inicial i encara no ha estat implementat en la majoria dels casos. Les persones entrevistades coincideixen que la IA pot ser una oportunitat per enfortir el periodisme de qualitat si s’usa com a eina de suport, no com a substitut. En conclusió, l’impacte de la IA en el periodisme espanyol està en les seves primeres etapes, amb una incorporació desigual i sense una estratègia sistemàtica d’integració professional, formativa i ètica en la majoria dels mitjans analitzats.

Paraules clau

intel·ligència artificial, periodisme digital, mitjans digitals, perfils professionals, redaccions híbrides

Referències

BARROS, A., AMÓN-PRASAD, A. y ŚLIWA, M. (2023). «Inteligencia artificial generativa y academia: Implicaciones para la investigación, la enseñanza y el servicio». Management Learning, 54(5), 597-604. https://doi.org/10.1177/13505076231201445

BASTIN, G. y BERT-ERBOUL, C. (2024). «Journalists’ authority and its bounded trade: Twitter, journalists, and boundary work in contemporary France’s music scene». Journalism, 26(7), 1447-1468. https://doi.org/10.1177/14648849241255941

BERNHARD, J. y RUSSMANN, U. (2023). «Blurring boundaries: A longitudinal analysis of skills required in journalism, PR, and marketing job ads». Journalism & Mass Communication Quarterly, 101(3), 612-636. https://doi.org/10.1177/10776990231181544

CEBALLOS, Y. (2022). «Influence of hi-tech journalism on the emergence of new professional journalistic routines: An analysis of the profile and skills of journalists in a context of technological change». Techno Review: International Technology, Science and Society Review / Revista Internacional de Tecnología, Ciencia y Sociedad, 11(3), 1-19. https://doi.org/10.37467/revtechno.v11.3813

CHADWICK, A. (2013). The hybrid media system. Oxford, Nueva York: Oxford University Press.

COOLS, H. y DIAKOPOULOS, N. (2024). «Uses of generative AI in the newsroom: Mapping journalists’ perceptions of perils and possibilities». Journalism Practice, 1-19. https://doi.org/10.1080/17512786.2024.2394558

DEGEN, M., OLGEMÖLLER, M. y ZABEL, C. (2024). «Quality journalism in social media: What we know and where we need to dig deeper». Journalism Studies, 25(4), 399-420. https://doi.org/10.1080/1461670X.2024.2314204

DEUZE, M. (2009). «Media industries, work and life». European Journal of Communication, 24(4), 467-480. https://doi.org/10.1177/0267323109345523

DEUZE, M. (2017). «Understanding journalism as newswork: How it changes, and how it remains the same». Westminster Papers in Communication and Culture, 5(2), art. 2. https://doi.org/10.16997/wpcc.61

DEUZE, M. y WITSCHGE, T. (2018). «Beyond journalism: Theorizing the transformation of journalism». Journalism, 19(2), 165-181. https://doi.org/10.1177/1464884916688550

DOMINGO, D. (2006). «Material and organizations constrains in the development of on-line journalism». En: COAST-A20 2006 Conference in Delphi. Delphi: [s. n.].

ELDRIDGE II, S. A. (2019). «Where do we draw the line?: Interlopers, (ant)agonists, and an unbounded journalistic field». Media and Communication, 7(4), 8-18. https://doi.org/10.17645/mac.v7i4.2295

GUTIÉRREZ-CANEDA, B., VÁZQUEZ-HERRERO, J. y LÓPEZ-GARCÍA, X. (2023). «AI application in journalism: ChatGPT and the uses and risks of an emergent technology». Profesional de la información, 32(5), e320514. https://doi.org/10.3145/epi.2023.sep.14

GUZMAN, A. L. y LEWIS, S. C. (2024). «What generative AI means for the media industries, and why it matters to study the collective consequences for advertising, journalism, and public relations». Emerging Media, 2(3), 347-355. https://doi.org/10.1177/27523543241289239

HAMM, A. (2022). «New objects, new boundaries: How the “journalism of things” reconfigures collaborative arrangements, audience relations and knowledge-based empowerment». Digital Journalism, 12(8), 1077-1096. https://doi.org/10.1080/21670811.2022.2096088

HANUSCH, F. y LÖHMANN, K. (2022). «Dimensions of peripherality in journalism: A typology for studying new actors in the journalistic field». Digital Journalism, 11(7), 1292-1310. https://doi.org/10.1080/21670811.2022.2148549

HASE, V., BOCZEK, K. y SCHARKOW, M. (2022). «Adapting to affordances and audiences?: A cross-platform, multi-modal analysis of the platformization of news on Facebook, Instagram, TikTok, and Twitter». Digital Journalism, 11(8), 1499-1520. https://doi.org/10.1080/21670811.2022.2128389

HAYES, K. (2021). «The networked newsroom: Navigating new boundaries of work». Journalism Practice, 18(4), 803-817. https://doi.org/10.1080/17512786.2021.1949627

HENDRICKX, J. y VÁZQUEZ-HERRERO, J. (2024). «Dissecting social media journalism: A comparative study across platforms, outlets and countries». Journalism Studies, 25(9), 1053-1075. https://doi.org/10.1080/1461670X.2024.2324318

HERMIDA, A. y YOUNG, M. L. (2019). «From peripheral to integral?: A digital-born journalism not for profit in a time of crises». Media and Communication, 7(4), 92-102. https://doi.org/10.17645/mac.v7i4.2269

IHLEBÆK, K. A. y FIGENSCHOU, T. U. (2024). «Challengers in the journalistic field: A study of alternative media and their relations to incumbents, governance units, the state, and each other». Journalism, 0(0). https://doi.org/10.1177/14648849241309848

JAMIL, S. (2020). «Ethnic news media in the digital age: The impact of technological convergence in reshaping journalists’ practices in Pakistan». Journal of Multicultural Discourses, 15(2), 219-239. https://doi.org/10.1080/17447143.2020.1756305

KVALE, S. (1996). InterViews: An Introduction to Qualitative Research Interviewing. Londres: Sage Publications.

LAZO, C. M., RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, J. M. y PEÑALVA, S. (2020). «Competencias digitales en periodismo: Revisión sistemática de la literatura científica sobre nuevos perfiles profesionales del periodista». Revista Latina de Comunicación Social, 75, 53-68. https://doi.org/10.4185/RLCS-2020-1416

LOOSEN, W. (2014). «The notion of the “blurring boundaries”: Journalism as a (de)differentiated phenomenon». Digital Journalism, 3(1), 68-84. https://doi.org/10.1080/21670811.2014.928000

LÓPEZ-GARCÍA, X. y PEREIRA-FARIÑA, X. (eds.) (2010). Convergencia digital: Reconfiguración de los medios de comunicación en España. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago.

LÓPEZ-GARCÍA, X., TOURAL-BRAN, C. y RODRÍGUEZ-VÁZQUEZ, A.-I. (2016). «Software, estadística y gestión de bases de datos en el perfil del periodista de datos». Profesional de la Información, 25(2), 286-294. https://doi.org/10.3145/epi.2016.mar.16

LOPEZOSA, C., CODINA, L., FERNÁNDEZ-PLANELLS, A. y FREIXA, P. (2021). «Journalistic innovation: How new formats of digital journalism are perceived in the academic literature». Journalism, 24(4), 821-838. https://doi.org/10.1177/14648849211033434

LOPEZOSA, C., CODINA, L., PONT-SORRIBES, C. y VÁLLEZ, M. (2023). «Use of generative artificial intelligence in the training of journalists: Challenges, uses and training proposal». Profesional de la Información, 32(4), e320408. https://doi.org/10.3145/epi.2023.jul.08

MAARES, P. y HANUSCH, F. (2022). «Understanding peripheral journalism from the boundary: A conceptual framework». Digital Journalism, 11(7), 1270-1291. https://doi.org/10.1080/21670811.2022.2134045

MONDÉJAR, D. y GARCÍA-AVILÉS, J. A. (2025). «Actores periféricos y periodismo en Twitch: Análisis de la calidad de los contenidos informativos en live streaming [Peripheral actors and journalism on Twitch: analysing the quality of live streaming news content]». Revista Mediterránea de Comunicación, 16(1), e27480. https://doi.org/10.14198/MEDCOM.27480

MURRAY, C. D. y SIXSMITH, J. (1998). «E-mail: A qualitative research medium for interviewing?». International Journal of Social Research Methodology, 1(2), 103-121. https://doi.org/10.1080/13645579.1998.10846867

NEGREIRA-REY, M.-C., VÁZQUEZ-HERRERO, J. y LÓPEZ-GARCÍA, X. (2022). «Blurring boundaries between journalists and Tiktokers: Journalistic role performance on TikTok». Media and Communication, 10(1), 146-156. https://doi.org/10.17645/mac.v10i1.4699

NEGREIRA-REY, M.-C., VÁZQUEZ-HERRERO, J., SIXTO-GARCÍA, J. y LÓPEZ-GARCÍA, X. (eds.) (2023). Blurring boundaries of journalism in digital media: New actors, models and practices. Switzerland AG: Springer Nature.

PARRATT FERNÁNDEZ, S., RODRÍGUEZ-PALLARES, M. y PÉREZ-SERRANO, M. J. (2024). «Artificial intelligence in journalism: An automated news provider». index.Comunicación, 14(1), 183-205. https://doi.org/10.62008/ixc/14/01Artifi

PAVLIK, J. (2000). «The impact of technology on journalism». Journalism Studies, 1(2), 229-237. https://doi.org/10.1080/14616700050028226

PERREAULT, G. P. y FERRUCCI, P. (2020). «What is digital journalism?: Defining the practice and role of the digital journalist». Digital Journalism, 8(10), 1298-1316. https://doi.org/10.1080/21670811.2020.1848442

SÁNCHEZ ESPARZA, M., PALELLA STRACUZZI, S. y FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, Á. (2024). «Impact of artificial intelligence on RTVE: Verification of fake videos and deep fakes, content generation, and new professional profiles». Communication & Society, 37(2), 261-277. https://doi.org/10.15581/003.37.2.261-277

SCHAPALS, A. K. (2022). Peripheral actors in journalism: Deviating from the norm? Londres, Nueva York: Routledge.

SCOLARI, C.-A., MICÓ-SANZ, J.-L., NAVARRO-GUERE, H. y PARDO-KUKLINSKI, H. (2008). «El periodista polivalente: Transformaciones en el perfil del periodista a partir de la digitalización de los medios audiovisuales catalanes». Revista Zer, 13(35), 37-60. https://doi.org/10.1387/zer.3572

SHI, Y. y SUN, L. (2024). «How Generative AI Is Transforming Journalism: Development, Application and Ethics». Journalism and Media, 5(2), 582-594. https://doi.org/10.3390/journalmedia5020039

SIXTO-GARCÍA, J. y LÓPEZ-GARCÍA, X. (2025). «Innovative innovation in journalism». Journalism, 26(1), 65-88. https://doi.org/10.1177/14648849231219359

TÚÑEZ-LÓPEZ, J.-M., FIEIRAS-CEIDE, C. y VAZ-ÁLVAREZ, M. (2021). «Impact of artificial intelligence on journalism: Transformations in the company, products, contents and professional profile». Comunicación y Sociedad, 34(1), 177-193. https://doi.org/10.15581/003.34.1.177-193

UFARTE RUIZ, M. J., CALVO RUBIO, L. M. y MURCIA VERDÚ, F. J. (2020). «Las tecnologías hi-tech en los grados en Periodismo: Planes de estudios, formación de los periodistas y propuestas de inserción curricular». AdComunica, 43-66.

UFARTE RUIZ, M. J., MURCIA VERDÚ, F. J. y FIEIRAS CEIDE, C. (2024). «Características de los exoperiodistas españoles: Nuevo perfil profesional en la era de la inteligencia artificial». Revista de Comunicación, 23(2), 345-362. https://doi.org/10.26441/RC23.2-2024-3519

UTH, B., STEHLE, H., WILHELM, C., DETEL, H. y PODSCHUWEIT, N. (2025). «The journalism-audience relationship in the digital age: A theoretical literature review». Journalism, 26(1), 45-64. https://doi.org/10.1177/14648849231221611

VIVAR ZURITA, H. (2011). «Nuevos perfiles profesionales para una comunicación digital». Revista Telos (Revista de Pensamiento, Sociedad y Tecnología), 87.

WALLACE, S. (2013). «The complexities of convergence: Multiskilled journalists working in BBC regional multimedia newsrooms». International Communication Gazette, 75(1), 99-117. https://doi.org/10.1177/1748048512461764

WASCHKOVÁ CÍSAŘOVÁ, L. (2023). «We were innovators, but we gave up: The muted digital transition of local newspapers». Digital Journalism, 12(1), 83-100. https://doi.org/10.1080/21670811.2023.2180405

WENGER, D., HOSSAIN, M. S. y SENSEMAN, J. R. (2025). «AI and the impact on journalism education». Journalism & Mass Communication Educator, 80(1), 97-114. https://doi.org/10.1177/10776958241296497

ZELIZER, B. (2019). «Why journalism is about more than digital technology». Digital Journalism, 7(3), 343-350. https://doi.org/10.1080/21670811.2019.1571932

Impacte de la intel·ligència artificial i digitalització en els perfils periodístics

Autors/ores

Resum

Paraules clau

Referències

DOI

Publicades

Com citar

Descàrregues

Funding data