La femme fatale a les sèries humorístiques espanyoles: una renovació de l'estàndard a les sèries Aída i La que se avecina
Resum
La representació de la femme fatale sorgida a la mitologia i la cultura clàssica i recuperada fidelment per la literatura i la pintura romàntica continua sent una representació femenina que causa furor als nous productes culturals.
En la ficció televisiva, com també passa al cinema, la representació d'una dona forta, seductora i capaç de mobilitzar i incomodar la figura masculina suposa un reclam fidel gairebé omnipresent a les peces. Tanmateix, a la ficció televisiva amb caràcter humorístic, en concret, a les sèries humorístiques, l'ús d'aquest o altres estereotips clàssics normalment suposa una adaptació o reestructuració que altera d'alguna manera el significat tradicional de la representació. La ficció televisiva, com altres productes culturals sorgits de la indústria creativa, adapta, reestructura i/o redefineix l'estereotip i el representa manipulat, estandarditzat i camuflat, en un intent d'adaptar el seu significat fonamental al context en el qual reviu i a les necessitats finals del propi producte de ficció.
Aquest article pretén aprofundir l'estudi de la representació de l'estereotip de la femme fatale en les sèries humorístiques espanyoles, centrant-se en la reflexió sobre la presència d'aquesta representació a les sèries Aida i La que se avecina, amb l'objectiu de conèixer com es representa la femme fatale, quin sentit adquireix la seva presència i com es manipula i distorsiona la seva estructura formal per exposar nous reflexes de femmes fatales, que són còpies inexactes de l'arquetip tradicional que les sustenta.
Paraules clau
estandardització, estereotip, gènere, indústria creativa, femme fatale, sèrie humorísticaReferències
BAJTÍN, M. (1989). El problema de los géneros discursivos. México: Siglo XXI.
BARTHES, R. (1993). “Rhéthorique de l’image”. En: R. BARTHES (ed.). Oevres completes Tome I 1942-1965. París: Edition du Seuil, pág.1417-1429.
BARTHES, R. (2000). Mitologías. Madrid. Siglo XXI.
BELMONTE, J. Y GUILLAMÓN, S. (2008). “Co-educar la mirada contra los estereotipos de género en TV”. Revista Comunicar. Núm. 31, pág..115-120.
BERGANZA, M.R y DEL HOYO, M. (2006). “La mujer y el hombre en la publicidad televisiva: imágenes y estereotipos”. Revista Zer. Núm. 21, pág.161-175.
BORNAY, E (1990). Las hijas de Lilith. Madrid: Càtedra.
CANO, PEDRO L. (1999). De Aristóteles a Woody Allen. Poética y retórica para cine y televisión. Madrid: Gedisa.
CHICHARRO MERAYO, M. (2013). “Representaciones de la mujer en la ficción postfeminista: Ally McBeal, Sex and the City y Desperate Housewives”. Papers, Revista de Sociología. Vol. I, Núm. 98, pág.11-31.
CORTÉS, J. A. (2000). La estrategia de la seducción. La programación en la neotelevisión. Pamplona: Enusa.
CREEBER, G. (ed.) (2008). The televisión genre book. Londres: British Film Institute.
CRUZADO RODRIGUEZ, A. (2004). “El mal tiene nombre de mujer: del Olimpo a la Meca del cine”. En: M. Arriaga Flores et al. (eds.). En el espejo de la cultura: Mujeres e iconos femeninos. Sevilla: Arcibel, pág. 31-45.
DIJKSTRA, B. (1994). Ídolos de perversidad. La imagen de la mujer en la cultura de fin de siglo. Barcelona: Debate.
ECO, U. (1987). Lo cómico y la regla. La estrategia de la ilusión. Buenos Aires: Lumen.
GALÁN FAJARDO, E. (2007). La imagen social de la mujer en las series de ficción. Cáceres: Publicaciones Universidad de Extremadura.
GALLEGO AYALA, J. (2013): De reinas a ciudadanas. Medios de comunicación, ¿motor o rémora para la igualdad? Barcelona: Aresta.
GARRIDO LORA, M. (2007). “Estereotipos de Género en la Publicidad. La Creatividad en la Encrucijada Sociológica”. Creatividad y Sociedad. Núm. 11, pág. 53-71.
GARCÍA DE CASTRO, M. (1999). “La hegemonía de la ficción nacional”. Anuario de Comunicación. Madrid: Dircom, pág. 80-81.
GERBNER, G., GROSS, L., MORGAN, M. y SIGNORIELLI, N. (1980). “Aging with televisión: imáges on Television Drama and Conceptions of Social Reality”. Journal of Communication. Vol. I. Núm. 30, pág. 37-47.
GÓMEZ, S. et al. (2003). La Argentina Humorística. Cultura y discurso en los 90. Córdoba, Argentina: Ferreira.
HERRERO CECILIA, J. (2006). Teorías de Pragmática, de Lingüística Textual y de Análisis del Discurso. Cuenca: Ediciones Universidad Castilla-La Mancha.
HIDALGO-MARÍ, T. (2013). “De Pandora i altres mals: la divulgació industrial-cultural del mite de la dona fatal”. [Tesis doctoral en linea] Alicante: Universidad de Alicante. [Fecha de consulta: 19/10/2014]. <http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/29107/1/Tesis_Hidalgo.pdf>
HIDALGO-MARÍ, T. (2015). “El resurgir de la mujer fatal en publicidad: la reinvención de un mito”. Cuestiones de género: de la igualdad y la diferencia. Nº 10, pág. 394-418.
HORKHEIMER, M y ADORNO, T. (1998). Dialéctica de la ilustración. Fragmentos filosóficos Madrid: Trotta.
KRISTEVA, J. (1978). Semiótica 1 y 2. Madrid: Fundamentos.
LAUZEN, M.M., DOZIER, D.M. y HORAN, N. (2008). “Constructing gender stereotypes through social roles in prime-time television”. Journal of Broadcasting & Electronic Media. Vol. II, Núm. 52, pág. 200-214. http://dx.doi.org/10.1080/08838150801991971.
LIPPMAN, W. (2003). La opinión pública. Madrid: Langre.
MENÉNDEZ MENÉNDEZ, M.A. (2008). Discursos de ficción y construcción de la identidad de género en televisión. Palma: Edicions UIB.
MILLER, A.G. (1999). “Historical and Contemporary Perspectives on Stereotyping”. En: A.G. MILLER (ed). In Eye of the Beholder. Contemporary Issues on Stereotyping. Nueva York: Praeger, pág. 1-40.
PADILLA CASTILLO, G y REQUEIJO REY, P. (1996). “La sitcom o comedia de situación: orígenes, evolución y nuevas prácticas” [En línea]. Fonseca journal of Comunication. Núm.1, pág. 187-218. [Fecha de consulta: 19/12/2014]. <http://revistas.usal.es/index.php/2172-9077/article/view/11875>
PRAZ, M. (1999). La carne la muerte y el diablo en la literatura romántica. Barcelona: Quaderns Crema.
RODRIGUEZ FERRÁNDIZ, R. (2008). “Màscares d`allò nou: dialèctica de les indústries culturals”. Papers d`art . Núm. 94. Girona: Fundació Espais.
SÁNCHEZ ARANDA, J.J. et.al. (2012). Las mujeres en la ficción televisiva española de prime time. I Informe del Observatorio Audiovisual de Identidades. Madrid: Universidad Internacional de la Rioja.
SEGARRA SAAVEDRA, J. Y DEL PINO ROMERO, C. (2012): “Brand placement y ficción audiovisual televisiva en España: estudio de casos de seis series de éxito”. En: PUEBLA, B; CARRILLO, E Y IÑIGO, A (Coord.): Ficcionando: series de televisión a la española. Madrid: Fragua, pag. 217-240.
TOUS, A. (2008). “El surgimiento de un nuevo imaginario en la ficción televisiva de calidad”. Quaderns del CAC. Num.31-32, pág 123-131.
TOUS, A. (2009). “Paleotelevisión, neotelevisión y metatelevisión en las series dramáticas estadounidenses”. Revista Comunicar. Num. 33, pàg. 175-183
TOUS, A. (2010). La era del drama en televisión. Perdidos, CSI: Las Vegas, El ala oeste de la Casa Blanca, Mujeres desesperadas y House. Barcelona: UOC Press.
TUR-VINES, V. Y RODRIGUEZ FERRANDIZ, R (2014). “Transmedialidad, Series de Ficción y Redes Sociales: El Caso de Pulseras Rojas en el Grupo Oficial de Facebook (Antena 3. España)” [En línea]. Cuadernos.info. Núm. 34, pág. 115-131. [Fecha de consulta: 04/01/2015] http://dx.doi.org/10.7764/cdi.34.549.
WOLF, M. (1987). La investigación de la comunicación de masas. Barcelona: Paidós.
Publicades
Com citar
Descàrregues

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.