WhatsAppejar les notícies al Brasil. Un estudi de mètode mixt sobre la lluita dels editors de notícies per adaptar-se a l’essència de la comunicació mòbil i interpersonal de WhatsApp
Resum
Després que Facebook comencés a privilegiar les publicacions de familiars i amics en el seu subministrament de notícies a principis de 2018, el consum de notícies en les xarxes socials va migrar cada vegada més a altres aplicacions mòbils, com WhatsApp. Aquesta situació ha forçat els mitjans a establir canals en la plataforma en un intent de compensar el descens de les xifres d’audiència. Les pràctiques periodístiques en l’aplicació de missatgeria continuen sent poc conegudes. Sobre la base de la teoria de la difusió de les innovacions, aquest article examina si l’adaptació de les redaccions a WhatsApp segueix patrons similars a l’adopció de les xarxes socials per a la distribució de notícies o si les organitzacions de notícies han pogut desenvolupar noves pràctiques que consideren completament l’essència de l’eina de comunicació mòbil i interpersonal. Centrant-se en el Brasil com a estudi de cas i basant-se en l’anàlisi de 8.855 missatges enviats als canals de notícies de WhatsApp i de 21 entrevistes amb editors i executius d’editorials, aquest estudi mostra que les redaccions a penes s’han adaptat a les possibilitats d’aquesta aplicació més enllà dels seus aspectes tecnològics. La participació de l’audiència sovint s’ha descurat o s’ha abordat amb falta de coherència. Segons les persones entrevistades, les limitacions que presenta WhatsApp, com la gran quantitat de treball manual que exigeix a les redaccions, dificulten l’adopció d’aquesta eina per transformar la relació entre els mitjans i els seus lectors.
Paraules clau
periodisme, WhatsApp, difusió de les innovacions, distribució de notícies, participació de l’audiència, mètode mixtReferències
AGUR, C. (2019). “Insularized Connectedness: Mobile Chat Applications and News Production”. Media and Communication, 7 (1), 179-188. https://doi.org/10.17645/mac.v7i1.1802
ANGELUCI, A.C.B., SCOLARI, G. and DONATO, R. (2017). “O WhatsApp como Actante: O Impacto do Aplicativo Interativo em Redações Jornalísticas”. Mediação, 19 (24), 195-214. Retrieved from https://docplayer.com.br/74793267-O-whatsapp-como-actante-o-impacto-do-aplicativo-interativo-em-redacoes-jornalisticas.html
BOCZEK, K. and KOPPERS, L. (2020). “What’s New about Whatsapp for News? A Mixed-Method Study on News Outlets’ Strategies for Using WhatsApp”. Digital Journalism, 8 (1), 126-144. https://doi.org/10.1080/21670811.2019.1692685
BOCZKOWSKI, P.J. and MITCHELSTEIN, E. (2013). The News Gap: When the Information Preferences of the Media and the Public Diverge. Cambridge, Massachusetts: MIT Press.
BUCY, E.P. and NEWHAGEN, J.E. (2004). Media Access: Social and Psychological Dimensions of New Technology Use. London: Lawrence Erlbaum Publishers.
CORNIA, A., SEHL, A., LEVY, D.A.L. and KLEIS NIELSEN, R. (2018). Private Sector News, Social Media Distribution, and Algorithm Change. Reuters Institute for the Study of Journalism. Retrieved from https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/our-research/private-sector-news-social-media-distribution-and-algorithm-change
COSTERA MEIJER, I. (2007). “The Paradox of Popularity”. Journalism Studies, 8 (1), 96-116. https://doi.org/10.1080/14616700601056874
DIMMICK, J., FEASTER, J.C. and HOPLAMAZIAN, G.J. (2011). “News in the interstices: The niches of mobile media in space and time”. New Media & Society, 13 (1), 23-39. https://doi.org/10.1177/1461444810363452
EKDALE, B., SINGER, J.B., TULLY, M. and HARMSEN, S. (2015). “Making Change: Diffusion of Technological, Relational, and Cultural Innovation in the Newsroom”. Journalism & Mass Communication Quarterly, 92 (4), 938-958. https://doi.org/10.1177/1077699015596337
FARES, F. (2018). “WhatsApp y periodismo: Análisis del uso de WhatsApp en los medios de información españoles”. Hipertext.net, 16, 78-92. https://doi.org/10.31009/hipertext.net.2018.i16.12
GUERRERO, M.A. and MÁRQUEZ-RAMÍREZ, M. (2014). Media Systems and Communication Policies in Latin America. London: Palgrave Macmillan.
HERMIDA, A. (2010). “Twittering the News: The Emergence of Ambient Journalism”. Journalism Practice, 4 (3), 297-308. https://doi.org/10.1080/17512781003640703
JENKINS, J. and NIELSEN, R.K. (2018). The digital transition of local news. Oxford: Reuters Institute for the Study of Journalism. Retrieved from https://ora.ox.ac.uk/objects/uuid:f1f8876e-a100-4c20-9f87-3f380630fe92
KARNOWSKI, V., VON PAPE, T. and WIRTH, W. (2011). “Overcoming the Binary Logic of Adoption: On the Integration of Diffusion of Innovations Theory and the Concept of Appropriation”. In: VISHWANATH, A. and BARNETT, G.A. (Eds.). The Diffusion of Innovations; A Communication Science Perspective. New edition. New York: Peter Lang Us.
LASORSA, D.L., LEWIS, S.C. and HOLTON, A.E. (2012). “Normalizing Twitter”. Journalism Studies, 13 (1), 19-36. https://doi.org/10.1080/1461670X.2011.571825
LAWRENCE, R.G., RADCLIFFE, D. and SCHMIDT, T.R. (2018). “Practicing Engagement”. Journalism Practice, 12 (10), 1220-1240. https://doi.org/10.1080/17512786.2017.1391712
LIEVROUW, L.A. and LIVINGSTONE, S. (2010). “Introduction to the First Edition (2002): The Social Shaping and Consequences of ICTs”. In: Handbook of New Media: Social Shaping and Social Consequences of ICTs. Updated Student Edition. London: SAGE Publications Ltd, 15-32. https://doi.org/10.4135/9781446211304
MICÓ, J.L., MASIP, P. and DOMINGO, D. (2013). “To wish impossible things*: Convergence as a process of diffusion of innovations in an actor-network”. International Communication Gazette, 75 (1), 118-137. https://doi.org/10.1177/1748048512461765
MOLYNEUX, L. (2018). “Mobile news consumption: A habit of snacking”. Digital Journalism, 6 (5), 634-650. https://doi.org/10.1080/21670811.2017.1334567
NEGREIRA-REY, M.-C., LÓPEZ-GARCÍA, X. and LOZANO-AGUIAR, L. (2017). “Instant Messaging Networks as a New Channel to Spread the News: Use of WhatsApp and Telegram in the Spanish Online Media of Proximity”. In: ROCHA, Á. et al. (Eds.). Recent Advances in Information Systems and Technologies. Cham: Springer International Publishing (Advances in Intelligent Systems and Computing), 64-72. https://doi.org/10.1007/978-3-319-56541-5_8
NELSON, J. L. (2018). “The elusive engagement metric”. Digital Journalism, 6 (4), 528-544. https://doi.org/10.1080/21670811.2018.1445000
NELSON, J. L. (2021). “The next media regime: The pursuit of ‘audience engagement’ in journalism”. Journalism, 22 (4), 2350-2367. https://doi.org/10.1177/1464884919862375
NEWMAN, N. et al. (2021). Digital News Report 2021. Oxford: Reuters Institute for the Study of Journalism. Retrieved from https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/digital-news-report/2021
REICH, Z. (2013). “The Impact of Technology on News Reporting: A Longitudinal Perspective”. Journalism & Mass Communication Quarterly, 90 (3), 417-434. https://doi.org/10.1177/1077699013493789
ROGERS, E.M. (2003). Diffusion of Innovations. 5th edition. New York: S & S International.
STRUCKMANN, S. and KARNOWSKI, V. (2016). “News consumption in a changing media ecology: An MESM-study on mobile news”. Telematics and Informatics, 33 (2), 309-319. https://doi.org/10.1016/j.tele.2015.08.012
VAN DAMME, K. et al. (2015). “What’s APPening to news? A mixed-method audience-centred study on mobile news consumption”. Mobile Media & Communication, 3 (2), 196-213. https://doi.org/10.1177/2050157914557691
VAN ROSSUM, G. (1995). Python tutorial, Technical Report CS-R9526. Amsterdam: Centrum voor Wiskunde en Informatica (CWI). Retrieved from https://ir.cwi.nl/pub/5007/05007D.pdf
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Giuliander Carpes, Enric Moreu
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
