Migracions, Itàlia i Europa entre dades de recerca i narratives mediàtiques
Resum
Estem afrontant una nova fase de processos de migració, en equilibri entre els profunds canvis geopolítics, econòmics i socioculturals i la manca de preparació dels mitjans i de les polítiques occidentals per abordar aquesta complexitat. Per aquesta raó, els fenòmens migratoris requereixen una atenció particular i la capacitat d’entendre el costat humà, cultural i fins i tot econòmic, però sense erosionar dimensions com la confiança, la cohesió i la solidaritat, que haurien de ser una guia per a la vida social a escala nacional i internacional. En aquest procés, la comunicació i els mitjans hi tenen un paper important. Per validar això, es va decidir analitzar les narratives dels mitjans sobre la migració i, en particular, les que fossin difoses a través de les principals xarxes majoritàries d’Itàlia, documentant el fenomen amb dades proporcionades per fonts secundàries com la Carta di Roma i l’Osservatorio di Pavia, i a través d’una anàlisi comparativa dels estils narratius de dos programes de televisió transmesos en les principals xarxes nacionals: Dalla vostra parte / De la vostra part (Rete 4) y Radici. L’altra faccia dell’immigrazione / Arrels. L’altra cara de la immigració (Rai 3).Paraules clau
migració, narratives mediàtiques, inclusió social i cultural, cohesió social, estereotips i discursos d’odiReferències
ALIEVI, S. (2018). Immigrazione. Cambiare tutto. Roma-Bari: Laterza.
AMBROSINI, M. (2011). Sociologia delle migrazioni. Bolonia: Il Mulino.
APITZSCH, U. (2019). «European migration and its consequences. Generational experiences and biographical differences among migrant workers and their children». Rassegna Italiana di Sociologia, 60, 1, 19-46.
BOURDIEU, P. (1982). Langage et pouvoir symbolique. París: Fayard.
CAMERA DEI DEPUTATI DELLA REPUBBLICA ITALIANA (2017). «Commissione ‘Jo Cox’ su fenomeni di odio, intolleranza, xenofobia, e razzismo. Relazione finale – infografica: La piramide dell’odio in Italia». Recuperado de https://www.camera.it/application/xmanager/projects/leg17/attachments/uploadfile_commissione_intolleranza/files/000/000/002/INFOGRAFICA.pdf [Fecha de consulta: 24/09/2019]
CERTEAU, M. de. (1980). L’invention du quotidien. T. I: Arts de faire. París: Gallimard.
CLIFFORD, J. (1988). Predicament of Culture, Twentieth Century Ethnography, Literature and Art. Londres: Harvard University Press.
CLIFFORD, J. (1997). Routes: Travel and Translation in the Late Twentieth Century. Londres: Harvard University Press.
COLOMBO, M. (2016). «Chi ha paura dell’intercultura». Comunicazioni Sociali, 3, 46-52.
COULDRY, N. (2003). Media rituals. A critical approach. Londres: Taylor & Francis.
IPSOS (2018) More in common. Un’Italia frammentata: atteggiamenti verso identità nazionale, immigrazione e rifugiati in Italia [on line]. Recuperado de https://www.ipsos.com/sites/default/files/ct/publication/documents/2018-08/italyitfinal_digital.pdf [Fecha de consulta: 24/04/2019]
EDELMAN, M. (1972). The symbolic uses of politics. Urbana: University of Illinois Press.
EUROPEAN COMMISSION (2016). Standard Eurobarometer: Strong public support for Commission’s political priorities, [on line]. Recuperado de http://ec.europa.eu/COMMFrontOffice/publicopinion/index.cfm/Survey/getSurveyDetail/instruments/STANDARD/surveyKy/2137 [Fecha de consulta: 08/05/2019]
GAVRILA, M. (2012). «Il valore delle identità. I media come ponti tra le culture». En: ONORATI, M. G. (ed.). Generazioni di mezzo. Giovani e ibridazione culturale nelle società multietniche. Roma: Franco Angeli, 65-74.
INPS (2017). «XVI Rapporto annual». Recuperado de HTTPS://WWW.INPS.IT/DOCALLEGATINP/MIG/DATI_ANALISI_BILANCI/RAPPORTI_ANNUALI/INPS_XVI_RAPPORTO_ANNUALE_INTERO_030717%20.PDF [Fecha de consulta: 24/09/2019]
ISTAT (2018). «Rapporto annuale 2018. La situazione del Paese». Recuperado de https://www.istat.it/storage/rapporto-annuale/2018/Rapportoannuale2018.pdf [Fecha de consulta: 24/09/2019]
KAPUSCINSKI, R. (2007). Encuentro con el otro. Barcelona: Anagrama.
MANERI, M. (2009). «I media e la guerra alle migrazioni». En: PALIDDA, S. (ed.). Razzismo democratico. La persecuzione degli stranieri in Europa. Milán: Agenzia X, 66-87.
MORCELLINI, M. (2009). «Il ruolo della comunicazione nelle relazioni multiculturali». InFormazione. Studi e Ricerche su Giovani, Media e Formazione, 5, 3-5.
OSSERVATORIO CARTA DI ROMA (2017). «Notizie da paura. Quinto rapporto Carta di Roma». Recuperado de https://www.cartadiroma.org/wp-content/uploads/2018/01/Rapporto-2017_-cartadiroma_small.pdf [Fecha de consulta: 24/09/2019]
OSSERVATORIO EUROPEO SULLA SICUREZZA (2017). «X Rapporto sulla sicurezza e l’insicurezza sociale in Italia e in Europa». Recuperado de http://www.demos.it/2017/pdf/4225rapporto_sulla__sicurezza_e_insicurezza__sociale_2017.pdf [Fecha de consulta: 24/09/2019]
PAPA FRANCESCO (2018). «Comunicazioni sociali. Il messaggio del Papa su verità, fake news e giornalismo di pace». Avvenire, 24/01/2018.
PETERS, J. D. (2010). Courting the Abyss. Free Speech and the Liberal Tradition. Chicago: University of Chicago Press.
SANTORO, M. (2005). «Esclusi e inclusi». En: GIGLIOLI, P. (ed.). Invito allo studio della società. Bolonia: Il Mulino, 37-67.
SENNET, R. (2011). The Foreigner: Two Essays on Exile. Londres: Notting Hill.
SANGIORGI, G. (2017). «Noi e Caoslandia». Libertà Civili. Rivista Bimestrale del Dipartimento per le Liberta? Civili e l’Immigrazione del Ministero dell’Interno, enero/febrero 2017, 96-106.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Giovanni Ciofalo, Mihaela Gavrila
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.