Resistències als avenços del feminisme en articles d’opinió en la premsa basca
Resum
A través de l’anàlisi dels articles d’opinió en la premsa diària de la Comunitat Autònoma Basca (CAB), aquest article analitza les resistències i objeccions davant els avenços del feminisme. S’estudien 139 articles pertanyents al gènere d’opinió durant els mesos de gener, febrer i març de 2018. Les resistències suposen una força important d’obstrucció en els processos d’integració de la perspectiva de gènere i busquen preservar l’ordre imperant en una societat en lloc de qüestionar-lo. S’elaboren quatre temes principals d’anàlisi i es conclou que els articles analitzats mostren en conjunt que, en efecte, davant esdeveniments socials, polítics i culturals lligats al feminisme que busquen trastocar l’ordre establert, hi ha una forta reacció que mostra resistències i obstacles. El feminisme és titllat d’exagerat, maximalista, rígid, victimista, purità, mongívol i ignorant. El feminisme radical, radicalitzat o d’esquerres és acusat de ser excloent i els articles tradueixen una visió oferta al públic lector com a ocasió per desacreditar el feminisme en conjunt.Paraules clau
feminisme, resistències, articles d’opinió, premsaReferències
AZPIAZU, J. (2015). «Análisis crítico del discurso con perspectiva feminista». En: I. MENDIA et al. (eds.). Otras formas de (re)conocer. Reflexiones, herramientas y aplicaciones desde la investigación feminista. Bilbao: UPV/EHU, 111-123.
BEATLEY, M. (2019). «The shocking rape trial that galvanized Spain’s feminists- and the far right». The Guardian (23-04-2018). Recuperado de https://www.theguardian.com/world/2019/apr/23/wolf-pack-case-spain-feminism-far-right-vox [Fecha de consulta: 25/04/2019]
CÁCERES, P. (2003). «Análisis de contenido: una alternativa metodológica alcanzable». Psicoperspectivas, 2, 53-82.
CARLIN, D. y WINFREY, K. (2009). «Have You Come a Long Way, Baby? Hillary Clinton, Sarah Palin, and Sexism in 2008 Campaign Coverage». Communication Studies, 60 (4), 326-343.
DONOSO-VÁZQUEZ, T. y PRADO-SOTO, N. (2014). «Neomachismos en espacios virtuales». En: Violencia de género 2.0. Barcelona: Kit-Books, 47-56.
EQUIPO DE INVESTIGACIÓN GÉNERO Y MEDIOS DE COMUNICACIÓN (2006). Tratamiento de la violencia de género en la prensa vasca. San Sebastián: Universidad de Deusto.
FULCHER, R. (2010). Critical Discourse Analysis. Londres y Nueva York: Longman.
HOWITT, D. y CRAMER, D. (2010). Introduction to Research Methods in Psychology. 2a ed. Harlow: Pearson Education Limited.
JOVANOVSKI, N. y TYLER, M. (2018). «Bitch, You Got What You Deserved! Violation and Violence in Sex Buyers Reviews of Legal Brothels». Violence Against Women, 24 (16), 1.887-1.908. https://doi.org/10.1177/1077801218757375
KIM, S. (2008). «Feminist Discourse and the Hegemonic Role of Mass Media». Feminist Media Studies, 8 (4), 391-406.
LAZAR, M. (2007). «Feminist Critical Discourse Analysis: Articulating a Feminist Discourse Praxis». Critical Discourse Studies, 4 (2), 141-164. https://doi.org/10.1080/17405900701464816
LOCKHART, P. R. (2017). «How the #MeToo movement can survive a brewing backlash». Vox (22 de diciembre de 2017). Recuperado de https://www.vox.com/identities/2017/12/22/16803346/metoo-movement-backlash. [Fecha de consulta: 19/02/2019]
MARCOS, J. (2018). «Montero defiende decir “portavoza” para dar visibilidad a las mujeres». El País (9 de febrero de 2018). Recuperado de https://elpais.com/politica/2018/02/08/actualidad/1518079927_468582.html [Fecha de consulta: 09/04/2019]
MARLING, R. (2010). «The Intimidating Other: Feminist Critical Discourse Analysis of the Representation of Feminism in Estonian Print Media». NORA. Nordic Journal of Feminist and Gender Research, 18 (1), 7-19. https://doi.org/10.1080/08038741003626767
MOGASHOA, T. (2014). «Understanding Critical Discourse Analysis in Qualitative Research». International Journal of Humanities Social Sciences and Education, 1 (7), 104-113.
MORÁN, E. (1998). Géneros del periodismo de opinión. Crítica, comentario, columna, editorial. Pamplona: Universidad de Navarra.
MORETTI, J. (2019). «La RAE y el lenguaje inclusivo». Letras, 7, 25-31.
OHITO, E. O. y NYACHAE, T. M. (2018). «Poetically Poking at Language and Power: Using Black Feminist Poetry to Conduct Rigorous Feminist Critical Discourse Analysis». Qualitative Inquiry. https://doi.org/10.1177/1077800418786303
PARSON, L. (2016). «Are STEM Syllabi Gendered? A Feminist Critical Discourse Analysis». The Qualitative Report, 21 (1), 102-116.
RODRÍGUEZ, M. P. (ed.). (2012). Representaciones de las mujeres políticas en la prensa. Bilbao: Publicaciones de la Universidad de Deusto.
SAYAGO, S. (2014). «El análisis del discurso como técnica de investigación cualitativa y cuantitativa en las ciencias sociales». Cinta Moebio, 49, 1-10.
SHAPIRO, B. (2017). «Examining Portrayals of Female Protagonists by Female Screenwriters Using Feminist Critical Discourse». The Young Researcher, 1 (1), 37-47.
VAN DEN BRINK, M. y BENSCHOP, Y. (2014). «Gender in Academic Networking: The Role of Gatekeepers in Professorial Recruitment». Journal of Management Studies, 51 (3), 460-492.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 María Pilar Rodríguez, Irene Pérez Tirado
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.
