Educació i liberació homosexual en el cine del tardofranquisme

Resum

Entroncant amb el recent diàleg sobre el paper dels mitjans de comunicació en la Transició, s'estudien les primeres representacions d'homosexuals al cinema democràtic, centrant-se en la importància de l'educació, de gran rellevància per a l'activisme de l'època. S'utilitzen diferents fonts teòriques, des de rellevants estudis de la teoria queer i de gènere fins a material d'arxiu de grups pro-gais del tardofranquismo. S'estudia com l'interès per desmentir mites entorn de l'homosexualitat i convèncer a la nova societat democràtica de la importància de l'acceptació de la diversitat sexual va orientar el primer activisme, que va recórrer a l'estratègia del «cavall de Troia» per introduir en la societat, a través dels mitjans de comunicació, missatges educatius. Es pren com a exemple Els plaers ocults (1976), per indagar en les dificultats plantejades per l'ús de les narratives fílmiques amb intencions pedagògiques, i entendre els primers passos en la creació d'uns discursos d'escassa tradició en la cultura espanyola.