La identitat dels periodistes espanyols, entre l'ideal i la realitat. Anàlisi de les intervencions parlamentàries realitzades en el Congrés dels Diputats en 1994 y 2004

Resum

El present treball explora la concepció que tenen els periodistes espanyols sobre la seva identitat periodística, des de dos punts de vista: normatiu o ideal i empíric o real. El primer fa referència al que els periodistes haurien de ser i fer i el segon al que fan i són. Per tal de fer-ho, s'han seleccionat els discursos pronunciats per periodistes davant el Congrés dels Diputats amb motiu del debat de tres proposicions de llei: dos en la legislatura 1993-1996 i una en el període 2004-2008. Els resultats apunten el predomini del periodista difusor en l'àmbit normatiu i del periodista al servei de l'empresa des de la perspectiva empírica. El fet que no existeixin grans diferències en els deu anys transcorreguts porta als autors a concloure que la identitat periodística es troba escindida, estancada i desmoralitzada, la qual cosa significa que els periodistes no poden sortir per si mateixos de la situació en què es troben i requereixen ajuda externa. Mentrestant, els ciutadans manquen de garanties d'estar rebent la informació de qualitat a la qual tenen dret.