Mirades d'adolescents argentins sobre la intimitat a Facebook
Resum
A partir d'entrevistes a adolescents de diferents barris de la ciutat de Buenos Aires, aquest treball explora com es reconfigura per part d'aquests usuaris l'esfera de l'íntim en Facebook. L'objectiu va ser indagar sobre les representacions de joves de 17 i 18 anys en relació amb aquest tema. Per mitjà d'entrevistes en profunditat, es va interrogar als adolescents sobre els seus criteris per publicar continguts a la xarxa social, la proliferació de rumors en la plataforma i la necessitat de preservar determinades informacions de la mirada dels altres, especialment dels adults. Contra els diagnòstics que adverteixen sobre "la fi de la intimitat", els adolescents entrevistats es van mostrar conscients de la necessitat de controlar allò que es fa públic en Facebook. En la majoria dels casos, el pudor, el dolor o els sentiments significatius marquen el límit del que es postea en el "mur", davant els ulls de tots. Mentre l'univers adult només apareix com a autoritat censora (els pares) o amenaça perillosa (homes madurs, pervertits i pedòfils), la majoria dels adolescents entrevistats va assenyalar la necessitat d'un millor acompanyament per part dels majors. En tots els casos, els joves reclamen "límits" que siguin capaces de contenir la sobreexposició de la intimitat a la xarxa.Paraules clau
Privacitat, intimitat, xarxes socials, Facebook, adolescènciaReferències
Ander-Egg, E. (2003). Métodos y técnicas de investigación social. Vol. IV. Buenos Aires: Lumen.
Benkler, Y. (2006). The Wealth of Networks: How Social Production Transforms Markets and Freedom. Newhaven: Yale University Press.
Boyd, D. yEllison, N. (2007). «Social Network Sites: Definition, History, and Scholarship». En: Journal of Computer-Mediated Communication, Nº 13, vol. 1. Indiana: Indiana University. Disponible en: http://jcmc.indiana.edu/ vol13/issue1/boyd.ellison.html. [Fecha de consulta: 17/05/2012].
Buckingham, D. (2008). Youth, Identity and Digital Media. Cambridge: MIT Press.
Debord, G. (1995). La sociedad del espectáculo. Santiago de Chile: Naufragio.
De laTorre, L. yVaillard, L. (2012). «¿Cómo usan las redes sociales los jóvenes de Latinoamérica?». En: Ecos de la comunicación, N° 5. Buenos Aires: Universidad Católica Argentina.
Dey, R.; Jelveh, Z. yRoss, K. (2012). «Facebook users have become much more private: A large-scale study». En: 4th IEEE International Work¬shop on Security and Social Networking (SESOC), Lugano. Disponible en: http://cis.poly.edu/~ratan/facebookusertrends.pdf. [Fecha de consulta: 27/07/2012].
InternetWorld Stats, http://www.internetworldstats.com. [Fecha de con¬sulta: 24/07/2012].
Jenkins, H. (2011). «Conferencia inaugural del VI Foro Latinoamericano de Educación». En: Dussel, I. y Quevedo, L. A.. Educación y nuevas tecnologías: los desafíos pedagógicos ante el mundo digital. 79-90. Buenos Aires: Santillana.
Katz, E.; Blumler, J. G.; Gurevitch, M. (1985): «Usos y gratificaciones de la comunicación de masas». En: Moragas Spa, M. Sociología de la comunicación de masas, vol. 2, 127-171. México: GG Mass Media.
Lampinen, A.; Tamminen, S. yOuslavirta, A. (2009). «All My People Right Here, Right Now: Management of Group Co-Presence on a Social Net¬working Site». En: Proceedings of the ACM 2009 International Conference on Sup¬porting Group Work (GROUP ‘09). Nueva York: ACM. 281–290. Disponible en: http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/summary?doi=10.1.1.149.4715. [Fecha de consulta: 28/04/2012].
MejíaNavarrete, J. (2000). «El muestreo en la investigación cualitativa». En: Investigaciones sociales, Nº 5. Lima: Universidad Nacional de San Marcos. 165-180.
Morduchowicz, R. (2012). Los adolescentes y las redes sociales. La construcción de la identidad juvenil en Internet. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
O’Reilly, T. (2005). «What is Web 2.0. Design Patterns and Business Models for the Next Generation of Software». Disponible en: http://oreilly.com/ web2/archive/what-is-web-20.html. [Fecha de consulta: 08/04/2012].
Sheldon, P. (2008). «Student Favorite: Facebook and Motives for its Use». En: Southwestern Journal of Mass Communication, vol. 23, Nº 2. Southwest Edu¬cation Council for Journalism and Mass Communication. 39-53. Dispo¬nible en: http://research-methods-se2-class7.wikispaces.com/file/view/ Student+Favorite+-+Facebook+and+motives+for+its+use.pdf. [Fecha de consulta: 16/05/2012].
Sibilia, P. (2008). La intimidad como espectáculo. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
Social Bakers, www.socialbakers.com/facebook-statistics/argentina. [Fecha de consulta: 24/07/2012].
Tarde, G. (1986). La opinión y la multitud. Madrid: Taurus.
Wilson, R. E.; Gosling, S. yGraham, L. (2012). «A Review of Facebook Research in the Social Sciences». En: Perspectives on Psychological Science, Nº 7. SAGE. 203-220. Disponible en: http://pps.sagepub.com/con¬tent/7/3/203. [Fecha de consulta: 11/05/2012].
