La cancellera de l'austeritat: la construcció de la imatge d'Angela Merkel a La Vanguardia
Resum
La percepció d'Angela Merkel per part de la ciutadania espanyola ha experimentat un tomb qualitatiu en els últims anys, incrementant-se les valoracions de caràcter negatiu conforme ens apropem al present. Aquesta tendència obeeix a un creixent protagonisme de la cancellera alemanya en la nostra agenda política, fruit del paper de lideratge que exerceix a la Unió Europea. Partint d'aquests fets, el present article analitza el paper del diari La Vanguardia a la construcció mediàtica d'aquesta líder de facto. Mitjançant l'anàlisi dels textos d'opinió publicats en el període circumdant a les tres últimes eleccions federals alemanyes (celebrades el 2005, 2009 i 2013), comprovem la influència del medi en la formació de les percepcions sostingudes pels ciutadans, vinculant-les amb els resultats més destacats dels estudis sociològics i les enquestes que a ella es refereixen. Mitjançant l'anàlisi dels aspectes formals i de contingut d'aquestes peces, i prenent sempre en consideració els mitjans de comunicació com a agents fonamentals en el procés de formació de judicis i valoracions polítiques, s'analitza l'evolució d'un corrent d'opinió cada vegada més desfavorable cap a la ja batejada pels mitjans com «la freda propietària d'Europa».Paraules clau
opinió pública, Angela Merkel, mitjans de comunicació, La VanguardiaReferències
BARDIN, L. (2002). El análisis de contenido. Madrid: Akal. 3a. ed.
BERNAYS, E. (2005). Propaganda. New York: Ig.
GARCÍA JIMÉNEZ, L. (2007). Teoría de la comunicación en España: un mapa sobre el territorio de nuestra investigación (1980-2006). Madrid: Tecnos.
HUICI MÓDENES, A. (1996). Estrategias de la persuasión: Mito y propaganda política. Sevilla: Alfar.
KRIPPENDORFF, K. (1990). Metodología de análisis de contenido: teoría y práctica. Barcelona: Paidós.
LIPPMANN, W. (2003). La opinión pública. Madrid: Cuadernos de Langre.
LÓPEZ-ESCOBAR, E. y LLAMAS, J.P. (1996). “Agenda-setting: investigaciones sobre el primero y el segundo nivel”. Comunicación y sociedad [en línea]. Vol. IX, núm. 1 y 2, pág. 9-15. [Fecha de consulta: 15/12/2014]. Disponible en: < http://dspace.unav.es/dspace/handle /10171/8573>.
LOZANO RENDÓN, J.C. (2007). Teoría e investigación de la comunicación de masas. México: Pearson Educación. 2a. ed.
MAAREK, P.J. (2009). Marketing político y comunicación: claves para una buena información política. Barcelona: Paidós.
MARTÍN SALGADO, L. (2003). Marketing político: arte y ciencia de la persuasión en democracia. Barcelona: Paidós.
MAYNTZ, R., HOLM, K., y HÜBNER, P. (1993). Introducción a los métodos de la sociología empírica. Madrid: Alianza.
MONZÓN, C. (2006). Opinión pública, comunicación y política. Madrid: Tecnos.
NOELLE-NEUMANN, E. (2011). La espiral del silencio: opinión pública, nuestra piel social. Barcelona: Paidós.
TRANSATLANTIC TRENDS (2013). Informe de resultados [Internet]. Obtenido el 10 de enero de 2015 de Transatlantic Trends: <http://trends.gmfus.org/files/2013/09/TT-2013-Key-findings-17-09-13-spanish.pdf>.
TREJO DELARBRE, R. (2000). “El imperio del marketing político”. América latina hoy: Revista de ciencias sociales. Núm. 25, pág. 15-22.
ZAMORA MEDINA, R. (coord.) (2009). El candidato marca: cómo gestionar la imagen del líder político. Madrid: Fragua.
