La pèrdua de confiança de la premsa davant les crisis de corrupció política: el "cas bárcenas" al país i el món
Resum
La investigació parteix de la idea de la comunicació com un element nuclear, capaç d'agreujar o de mitigar una crisi i que les crisis públiques quan no s'aconsegueixen tancar de manera adequada s'enquisten i presenten una successió de fases agudes. La crisi de comunicació viscuda pel Partit Popular després de la publicació de l'anomenat "cas Bárcenas", que afecta l'extresorer nacional d'aquesta formació política, és un exemple d'aquesta situació i constitueix l'objecte d'estudi d'aquest treball. Es tracta d'un cas amb cert recorregut en el temps però l'actualitat no ha minvat. De fet, en certa manera, representa un escenari comú a la majoria de forces polítiques espanyoles en els últims anys.La investigació busca conèixer com va ser la resposta comunicativa del PP davant aquest escàndol durant dues de les seves fases agudes en 2013 i com va ser la cobertura de la premsa. Per a això, s'han analitzat mitjançant l'anàlisi de contingut les accions comunicatives del PP en els dos períodes (qualitatiu) i totes les notícies publicades a El País i El Mundo sobre el tema en aquests dies (quantitatiu). Els resultats mostren que els escàndols de corrupció política condueixen a la pèrdua de confiança de la premsa en els partits polítics i també posen de manifest l'enquistament d'una crisi en successives fases agudes quan no es tanca adequadament.
Paraules clau
crisi, cas Bárcenas, corrupció política, confiança, premsaReferències
Alcat, E. (2005). Y ahora, ¿qué? Claves para gestionar una crisis ¡y salir fortalecido!Barcelona: Empresa Activa.
Bustos, L. (2014). «Características de las noticias procedentes de los departamentos de comunicación que influye en uso y reelaboración por parte
de los periodistas». Revista Historia y Comunicación Social. Volumen 19, núm. esp., pág. 265-276. DOI: http://dx.doi.org/10.5209/rev_hics.2013.v18.44352
Casero, A. (2009). La construcción mediática de las crisis políticas. Madrid: Fragua.
Coombs, T. (2012). «Parameters for Crisis Communication». En: T. COOMBS, S. HOLLADAY (ed.). The Handbook of Crisis Communication. Oxford: Wiley-Blackwell. Pág. 17-53.
Coombs, T.; Holladay, S. (ed.) (2012). The Handbook of Crisis Communication. Oxford: Wiley-Blackwell.
Krippendorf, K. (1990). Metodología de análisis de contenido. Teoría y práctica. Barcelona: Paidós.
González Herrero, A. (1998). Marketing preventivo: la comunicación de crisis en la empresa. Barcelona: Bosch.
López-Quesada, M. (2003). ¡Estamos en crisis! Lecciones prácticas sobre la gestión de situaciones de crisis en las organizaciones. Madrid: Cie Dossat.
Losada, J. C. (2010). Comunicación en la gestión de crisis. Lecciones prácticas. Barcelona: UOC.
Olson, E.; Nord, L. W.; Falkheimer, J. (2014). «Media Coverage Crisis Exploitation Characteristics: A Case Comparison Study». Journal of Public Relations Research. Vol. 27, núm. 2, pág. 158-174. DOI: http://dx.doi.org/10.1080/1062726X.2014.976827
Saura, P.; García, F. (2010). «La comunicación de crisis como elemento clave de la comunicación empresarial». Revista Icono 14. Año 8, vol. 2, pág. 42-56.
