El desafiament inadvertit. La consulta sobre la independència de Catalunya des del marc informatiu del conflicte

Autors/ores

  • Carlos A. Ballesteros Herencia Universidad de Valladolid Grau de Periodisme

Resum

La informació política ha sigut objecte d'estudi des de la teoria del framing en ocasions, com en aquest cas, des d'una perspectiva deductiva que predefineix determinats marcs informatius (news framing). En concret el marc de conflicte s'ha assenyalat com a ingredient habitual de les notícies polítiques. En aquesta investigació es planteja la hipòtesi que la premsa espanyola ha representat la proposta de referèndum sobre la independència de Catalunya (9-N) amb els trets del marc de conflicte. Es va realitzar una anàlisi de contingut mitjançant una metodologia quantitativa a una mostra d'informacions que havien aparegut a la portada dels principals diaris de Madrid i Catalunya (El País, El Mundo, ABC, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui). Juntament amb l'article d'estadístics descriptius, també es va trobar l'existència o no d'associació significativa entre variables. Aquest tema va aparèixer en portada tots els dies en la meitat o més dels mitjans analitzats, amb una importància formal entre alta i màxima. Es va detectar un ús molt intens del marc de conflicte, atès que en gairebé tres de cada quatre notícies s'havien emprat la meitat dels trets que el defineixen. A més, el conflicte va mostrar una associació positiva amb l'índex d'importància. La premsa madrilenya va fer servir més intensament el conflicte i va descriure avaluacions negatives de les accions d'institucions i càrrecs catalans, que gairebé no van aparèixer a la premsa catalana.

Paraules clau

informació política, marcs informatius, referèndum, Catalunya, 9-N

Referències

BRYANT, J., y MIRON, D. (2004). “Theory and research in mass communication”. Journal of communication. Vol.4, Núm.54, pág.662-704.

DADER, J. L. (2008). La adolescente investigación en Comunicación Política: Estructura del campo y tendencias prometedoras. En: MARTÍNEZ NICOLÁS, M. (Ed.). Para investigar la comunicación. Propuestas teórico-metodologicas. Madrid: Tecnos.

D’ANGELO, P. (2002). “News framing as a multiparadigmatic research program: A response to Entman”. Journal of Communication. Vol.4, Núm.52, pág.870-886.

DE VREESE, C.H. (2004). “The effects of frames in political televisión news on issue interpretation and frame salience”. Journalism y Mass Communication Quarterly, Vol.1, Núm.81, pág.36-52.

ENTMAN, R. (1993). "Framing: toward clarification of a fractured paradigm", Journal of Communication, Vol.4, Núm.43, pág. 51-58.

GAMSON, W. (1989). “News as framing: Comments on Graber”. American Behavioral Scientist. Núm.33, pág.157-161.

GARCÍA, M. y BERGANZA, M.R. (2010). El método científico aplicado a la investigación en Comunicación Mediática. En: BERGANZA, M.R y RUIZ, J.A. Investigar en Comunicación. Madrid: McGrawHill. Pág.19-42

GITLIN, T. (1980). The whole world is watching: Mass media in the making and unmaking of the New Left. Berkeley: University of California Press.

GOFFMAN, E. (1974). Frame Analysis. An Essay on the Organization of Experience. New York: Harper Colophon.

IGARTUA, J. (2006). Métodos cuantitativos de investigación en comunicación. Barcelona: Bosch.

IGARTUA, J. y HUMANES, M.L. (2004). “Imágenes de Latinoamérica en la prensa española. Una aproximación empírica desde la Teoría del Encuadre.” Comunicación y sociedad. Vol.1, Núm.17, pág.47-75.

IGARTUA, J., MUÑIZ, C. y CHENG, L. (2005). “La inmigración en la prensa española. Aportaciones empíricas y metodológicas desde la teoría del encuadre noticioso”. Migraciones. Núm.17. pág.143-181.

KENSICKI, L.J. (2004). “No cure for what ails us: The media-constructued disconnect between societal problems and possible solutions”. Journalism & Mass Communication Quarterly. Vol.1. Núm.81, pág.53-73.

LAKOFF, G. (ed. 2007). No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político. Madrid: Editorial Complutense.

LUHMANN, N. (2000). La realidad de los medios de masas. Barcelona. Anthropos Editorial.

MARTÍNEZ NICOLÁS, M., HUMANES, M.L. y SAPERAS, E. (2014). “La mediatización de la política en el periodismo español. Análisis longitudinal de la información política en la prensa de referencia (1980-2010)”. Trípodos. Núm.34, pág.41-59.

MATTHES, J. (2009). “What’s in a Frame? A Content Analysis of Media Framing Studies in the World’s Leading Communication Journals, 1990-1995”. Journalism & Mass Communication Research. Núm.86, pág.349-367.

MUÑIZ, C., IGARTUA J.J., DE LA FUENTE, M. y OTERO, J.A (2008). “Imágenes periodísticas de la inmigración. Aportaciones metodológicas al estudio de la comunicación visual”. Análisi. Núm.37, pág.31-48.

MUÑIZ, C. (2011). Encuadres noticiosos sobre migración en la prensa digital mexicana: Un análisis de contenido exploratorio desde la teoría del framing. Convergencia. Vol. 18. Núm.55, pág.213-239.

NEUMANN, W., JUST, M. y CRIGLER, A. (1992). Common knowledge. Chicago: University of Chicago Press.

NEUENDORF, K.A. (2002). The Content Analysis Guidebook. Thousand Oaks, CA: Sage Publications. Neuman et al. (1992)

PAN, Z. y KOSICKI, G. (1993). "Framing analysis: An approach to news discourse", Political Communication. Vol.1. Núm.10, pág.55-75.

RAE (1994). “Deductivo”, Diccionario de la lengua española. Madrid: Real Academia Española.

RAE (2014). "Desafíar", Diccionario de la Lengua. [Fecha de consulta: 06/10/2014]. <http://lema.rae.es/drae/?val=desafíar>

SÁDABA, T. y RODRÍGUEZ, J. (2007). “La construcción de la agenda de los medios. El debate del estatut en la prensa española”. Ámbitos. Núm.16, pág.187-211.

SÁDABA, T., RODRÍGUEZ, J. y CASTRO, M. (2012). “Propuesta de sistematización de la teoría del framing para el estudio y praxis de la comunicación política”. Observatorio (OBS*) Journal. Vol.2. Núm.6, pág.109-126.

SCHEUFELE, D. (1999). "Framing as a theory of media effects", Journal of Communication, Vol. 1, Núm.49, pág. 103-122.

SCHEUFELE, D. A., e IYENGAR, S. (2012). "The state of framing research: A call for new directions", The Oxford Handbook of Political Communication Theories. New York: Oxford UniversityPress.

SEMETKO, H. A. y VALKENBURG, P.M. (2000). “Framing European Politics: A content analysis of press and television News”. Journal of Communication. Vol.2.Núm.50, pág. 91-109.

TANKARD, J.W., HANDERSON, L., SILLBERMAN, J., BLISS, K., Y GHANEM, S. (1991). Media Frames: Approaches to Conceptualization and Measurement. Boston. Association for Education in Journalism and Mass Communication.

VLIEGENTHART, R. y VAN ZOONEN, L. (2011). “Power to the frame: Bringing sociology back to frame analysis”. European Journal of Communication, Núm.26, pág.101-115. http://dx.doi.org/10.1177/0267323111404838

WEAVER, D.H. (2007). "Thoughts on agenda setting, framing and priming", Journal of Communication. Vol. 1. Núm.57, pág. 142-147.

Publicades

15-12-2015

Com citar

Ballesteros Herencia, C. A. (2015). El desafiament inadvertit. La consulta sobre la independència de Catalunya des del marc informatiu del conflicte. Anàlisi, (53), 48–64. https://doi.org/10.7238/a.v0i53.2531

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.