El silenci, matèria expressiva i significativa en el procés comunicatiu audiovisual
Resum
Significació, expressió i comunicació no tenen perquè anar sempre conjuntament. No obstant, el silenci audiovisual, com a recurs i com a contrast psicoperceptiu, pot ser significatiu, pot ser una expressió i pot ser comunicació.
El silenci audiovisual és significatiu perquè forma part del món i és perceptible; tot allò que és perceptible pot ser interpretat i rebre un sentit. Igualment, també és significatiu perquè, malgrat la seva ambigüitat, pot remetre a un sentit diferent d’ell mateix.
El silenci és expressió perquè és l’exteriorització d’un pensament o d’una sensació sota una forma sensible, perceptible, novament. La voluntarietat de la seva emissió reforça la idea del silenci com a expressió, i més encara en el context d’un producte audiovisual.
El silenci és comunicació perquè forma part del missatge comunicatiu i, fins i tot quan no es vol dir res, amb un silenci, es comunica. El silenci audiovisual és comunicació perquè vol fer partícip a un tercer d’un sentit transportat per ell. Malgrat la possible incomprensió, el silenci audiovisual matisa els codis del seu context.
El silenci audiovisual, més que com a codi, és més adient entendre’l com a matèria expressiva i en l’àmbit de la parla, més que no pas de la llengua, en el context audiovisual o lingüístic.
Paraules clau
silenci, comunicació, audiovisual, semiòtica, filmReferències
ALBALADEJO, M. (2007). La comunicació més enllà de les paraules. Què comuniquem quan creiem que no comuniquem. Barcelona: Graó (Desenvolupament Personal del Professorat, 10).
AMORÓS, A. (1991). La palabra del silencio (la función del silencio en la poesía española a partir de 1969). Tesi doctoral. Madrid: Universidad Complutense de Madrid.
CHION, M. (1999). El sonido. Música, cine, literatura... Barcelona: Paidós (Paidós Comunicación, 107).
MORRIS, R.C. (1944). A Preface to Logic. Nova York: Henry Holt & Co. (citat a MEYER 2001: 53).
FERNÁNDEZ, F. i MARTÍNEZ, J.(1998). Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Paidós (Paidós comunicació, 22).
FISHER, B. A. (1978). Perspectives on Human Communication. Nova York: MacMillan.
MARCO, A. (2001). Una antropología del silencio. Un estudio sobre el silencio en la actividad humana. Barcelona: PPU.
MARTÍN, M. (2003). Teoría de la comunicación: una propuesta. Madrid: Tecnos.
MATEU, R. (2001). El lugar del silencio en el proceso de comunicación. Tesi doctoral. Bellaterra (Barcelona): Universitat Autònoma de Barcelona.
RAMÍREZ, J.L. (1989). “El significado del silencio y el silencio del significado” ponència presentada al Seminari d’Antropologia de la Conducta de la Universidad de Verano, San Roque. Cádiz. Recuperat de: http://www.ub.edu/geocrit/sv-73.htm. [Data de consulta: 15/06/2013].
RODRIGO, M. (2008). Teorías de la comunicación. Ámbitos, métodos y perspectivas. Barcelona: Servei de Publicacions de la UAB (Aldea Global, 11).
RODRÍGUEZ, A. (1998). La dimensión sonora del lenguaje audiovisual. Barcelona: Paidós (Papeles de comunicación, 14).
RODRÍGUEZ, A. (2003). “La investigación aplicada: una nueva perspectiva para los estudios de recepción” Anàlisi, 30, 17-36.
ROMÁN, M.T. (2012). “Reflexiones sobre el silencio y el lenguaje a la luz de oriente y occidente” Revista Internacional de Filosofía, 56, 53-65.
SCIACCA, M.E. (1961). El silencio y la palabra (cómo se vence en Waterloo). Barcelona: Luís Miracle.
TERRÓN, J.L. (1991). El silencio en el lenguaje radiofónico. Tesi doctoral . Bellaterra (Barcelona): Universitat Autònoma de Barcelona.
TORRAS, D. (2010a). “El silencio: el elemento olvidado en la expresión audiovisual. Sensación de silencio y percepción de silencio”. Icono 14, A4, 633-654.
TORRAS, D. (2010b). Funcions, estètica i tipologies de la música i el silenci en els espots electorals. Estructures narratives de la música i el silenci en els vídeos electorals. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Ramon Llull.
TORRAS, D. (2012). “Existència per contrast. La natura psicoacústica del silenci” Trípodos, 29, 73-84.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2015 Anàlisi
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.
