La crisi de les humanitats i la seva rellevància per als estudis de comunicació

Resum

Les pressions del món contemporani que s’imposen a les institucions d’ensenyament superior, que inclouen dificultats econòmiques, un sistema altament competitiu de rànquing i les crítiques als costos elevats de l’educació universitària, fan cada vegada més difícil mantenir l’enfocament en els valors intel·lectuals ocupats tradicionalment per les universitats i els estudis d’humanitats i ciències socials. El camp de la comunicació té alguns avantatges en l’àmbit de l’educació superior impulsada pel mercat pel seu focus potencial en la capacitació i en l’educació pràctica professional. No obstant això, aquest article proposa que el camp ha de tornar a concentrar els seus esforços en allò que pot contribuir precisament a fomentar els valors de la tradició de les arts liberals a les quals pertany. Fer-ho d’una altra manera, i centrar-se en les habilitats pràctiques, significa apostar pel curt termini i donar peu a les crítiques que acusen aquests estudis de manca de profunditat, rigor i repte intel·lectual. En últim terme, el valor del grau es veurà soscavat si els principis pràctics s’anteposen als valors intel·lectuals i objectius. L’article sosté que els departaments de comunicació de les universitats d’arts liberals, ciències socials i humanitats han d’evitar promoure el tipus de treball basat en les habilitats pràctiques i privilegiar, per contra, l’atenció a la tradició intel·lectual del camp.