Cap a l’americanització de les campanyes electorals? L’ús de Facebook i Twitter a Espanya, Estats Units i Noruega

Autors/ores

  • Laura Cervi Universitat Autònoma de Barcelona
  • Núria Roca Universitat Autònoma de Barcelona

Resum

La primera victòria electoral d’Obama va demostrar que, per guanyar unes eleccions, cal tenir presència a les xarxes socials: és innegable que a la majoria dels països desenvolupats les campanyes en línia estan reemplaçant les campanyes tradicionals.

Molts acadèmics ja parlen d’una americanització de la política i assumeixen que en les campanyes electorals els partits polítics i els candidats dels països més democratitzats copien les estratègies i les eines que s’utilitzen als Estats Units. No obstant això, les característiques intrínseques dels sistemes polítics i les peculiaritats de la cultura política de cada país poden influir en la manera d’utilitzar les xarxes socials en les campanyes electorals. Per mesurar com tots aquests factors poden ser determinants en les campanyes electorals, analitzem com els candidats van utilitzar les xarxes socials més populars, Facebook i Twitter, en tres països diferents, amb un sistema polític, electoral i de partits diferent i també una cultura política diferent: Espanya (2011), EUA (2012) i Noruega (2013).

L’anàlisi conclou que, si bé les campanyes electorals dels països més democratitzats cada cop s’assemblen més, el sistema i la cultura política de cada país encara influeixen en la qualitat de les campanyes electorals i en les estratègies que es despleguen durant el període electoral. 

Paraules clau

campanyes electorals, comunicació política, xarxes socials, Espanya, Estats Units, Noruega

Referències

BIMBER, B. (2003). Information and American Democracy. Nova York: Cambridge University Press.

CASTELLS, M. (2006). «De la política en los medios a la política en red: internet y el proceso político». A: M. Castells (ed). La sociedad red: una visión global. Madrid: Alianza.

DAVIS, R. (2005). Politics online. Nova York: Routledge.

DUVERGER, M. (1969). Los partidos políticos. Mèxic: Fondo de Cultura Económico.

HALLIN, D. C.; MANCINI, P. (2004). Comparing media systems: three models of media and politics. Cambridge: Cambridge University Press.

JANKOWSKI, N. W.; KLUVER, R.; FOOT, K. A.; SCHNEIDER, S. M. (2007). The Internet and national elections. A comparative study of web campaigning. Nova York: Routledge.

KALNES, Ø. (2009). «¿E-ruptura en la política de partidos? El caso del Web 2.0 y los partidos noruegos». Quaderns del CAC 33. http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q33_Kalnes_ES.pdf [Data de consulta: 05/11/12].

LEE KAID, L.; HOLTZ-BACHA, C. (1995). Political advertising in Western democracies. Los Angeles: Sage.

LILLEKER, D. G.; VEDEL, T. (2013). «The internet in campaigns and elections». A: The Oxford Handbook of Internet Studies. Oxford: Oxford University Press.

LIJPHART, A. (1971). «Comparative politics and the comparative method». A: American Political Science Review, 65, núm. 3: 682–693.

— (1994). Electoral Systems and Party Systems. Oxford: Oxford University Press.

LIPSET, S. M.; ROKKAN, S. (1967). Party Systems and Voter Alignments. Nueva York: Free Press.

MACHADO, N.; CAPDEVILA, A. (2016). «Interacción y debate en Twitter en las elecciones españolas de mayo de 2015». Obra Digital. Revista de Comunicación, 11. http://www.raco.cat/index.php/ObraDigital/article/view/315497/405598 [Data de consulta: 17/02/17].

MARGOLIS, M.; RESNICK, D. M. (2000). Politics as usual: the cyberspace «revolution». Londres: Sage.

NEGRINE, R.; PAPATHANASSOPOULOS, S. (1996). «The ‘Americanization’ of Political Communication. A Critique». The International Journal of Press/Politics. [Data de consulta: 21/12/216] http://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/1081180X96001002005

NORRIS, P. (2001). Digital Divide. Nova York: Cambridge University Press.

PUTNAM, R. (2001). Bowling alone: the collapse and revival of American community. Nova York: Simon and Schuster.

SARTORI, G. (1980). Partidos y sistemas de partidos. Vol. I. Madrid: Alianza.

— (2003). ¿Qué es la democracia? Madrid: Taurus.

SCAMMELL, M. (1997). The wisdom of the war room: US campaigning and Americanization. Cambridge: Shorenstein Center on Media, Politics, and Public Policy. Harvard University. [Data de consulta: 22/01/17] http://dx.doi.org/10.1177/016344398020002006

SCHNEIDER, S. M.; FOOT, K. A. (2002). «Online structure for political action: exploring presidential campaign web sites from the 2000 American election». The Public, 9. [Data de consulta: 27/04/13] http://dx.doi.org/10.1080/13183222.2002.11008799

SWANSON, D. L.; MANCINI, P. (1996). Politics, Media, and Modern Democracy. Londres: Praeger.

VERGEER, M.; CUNHA, C. (2009). «CENMEP coding scheme candidate and party websites European Parliament Elections 2009». Nimega: Radboud University.

Biografies de l'autor/a

Laura Cervi, Universitat Autònoma de Barcelona

Professora del departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB.

Núria Roca, Universitat Autònoma de Barcelona

Estudiant de doctorat del departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB

Publicades

2017-06-27

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.