Nova escolta a la xarxa? Hàbits universitaris de consum musical i navegació
Resum
Aquest estudi descriu les tendències generals en els hàbits de consum de contingut musical en la navegació per la xarxa des de la perspectiva dels universitaris com a generació immersa en la cultura d’internet. Mitjançant una anàlisi d’estadística descriptiva s’esbrina des de quins dispositius o fonts s’escolta música mentre es navega; quin estil de música o contingut acústic; si es fan activitats simultànies, i quines modalitats d’escolta aplica aquesta generació digital en l’entorn d’internet. Les conclusions més importants són que la característica tecnològica d’internet no influeix en l’estil de música escollit i que encara prevalen els gèneres més populars; però, en canvi, sí que condiciona com s’escolta i des de quin canal o tecnologia. Al mateix temps, es perfila un consumidor jove multitasca, que empra la música com a acompanyament, en tot moment, fins i tot fora d’internet, i simultàniament es distingeix una sonoesfera o banda sonora vital hiperpersonalitzada, a la mida de cada usuari. Aquesta fotografia inicial, fins ara inèdita en un enfocament vers el consum musical, permet desenvolupar recerques posteriors que vinculin el tipus de xarxes socials i recursos digitals amb el tipus d’escolta, la valoració d’internet i la seva música que fan els joves des de la perspectiva de l’enunciació audiovisual, i quins valors implícits assumeix la nova generació en la música en línia.Paraules clau
internet, música, consum, escolta, hàbits, jovesReferències
BENNETT, S.; MATON, K.; KERVIN, L. (2008). «The “digital natives” debate: A critical review of the evidence». Brittish Journal of Educational Technology, 39 (5), 775-786. https://doi.org/10.1111/j.1467-8535.2007.00793.x
BULL, M. (2010). «iPod: a Personalized Sound World for its Consumers». Comunicar, 34, 55-63. https://doi.org/10.3916/C34-2010-02-05
CASTELLS, M. (2009). Comunicació i poder. Barcelona: UOC Press.
GARCÍA, M. C.; VALDÍVIA, A. (2014). «Prosumidores mediáticos. Cultura participativa de las audiencias y responsabilidad de los medios». Comunicar, 43, 10-13. https://doi.org/10.3916/C43-2014-a2
GENDRAU, Ll. (2013). «Joves, de comunicació i consum cultural». Treballs de Sociolingüística Catalana, 22, 179-188. http://goo.gl/fmwikV [Fecha de consulta: 16-02-2015].
GUTIÉRREZ, M.; RIBES, X.; MONCLÚS, B. (2011). «La audiencia juvenil y el acceso a la radio musical de antena convencional a través de internet». Comunicación y Sociedad, XXIV (2), 305-331.
GUTIÉRREZ, M.; MARTÍ, J. M.; FERRER, I.; MONCLÚS, B.; RIBES, X. (2014). «Los programas radiofónicos españoles de prime time en Facebook y Twitter: sinergias entre la radio convencional y las redes sociales. Revista Latina de Comunicación Social, 69, 418-434. https://doi.org/10.4185/RLCS-2014-1018
HAVE, I. (2008). «Background Music and Background Feelings: Background Music in Audio-Visual Media». JMM: The Journal of Music and Meaning, 6, sec. 5.1. http://goo.gl/TB0O99 [Fecha de consulta: 15-12-2016].
HERBERT, R. (2012). «Modes of music listening and modes of subjectivity in everyday life». Journal of Sonic Studies, 1. http://goo.gl/XWMIqI [Fecha de consulta: 10-01-2015].
MACLUHAN, M. (2009). Comprender los medios de comunicación: las extensiones del ser humano. Barcelona: Paidós.
MAJÓ, J. (1997). Xips, cables i poder. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.
PERONA, J. J.; BARBEITO, M. L.; FAJULA, A. (2014). «Los jóvenes ante la sono-esfera digital: medios, dispositivos y hábitos de consumo sonoro». Comunicación y Sociedad, XXVII (1), 205-224.
POSTMAN, N. (1993). Divertim-nos fins a morir. El discurs públic a l’època del ‘show business’. Barcelona: Llibres de l’Índex.
PEDRERO, L. M. (2014). «¿Y la pantalla que se oye?». Innovación Audiovisual. https://doi.org/10.13140/RG.2.2.19066.90564
PRENSKY, M. (2001). «Digital Natives, Digital Immigrants». On the Horizon, 5, 1-6. https://doi.org/10.1108/10748120110424816
ROM, J.; SABATÉ, J. (2011). «La neopublicitat, la comunicació publicitària en el temps dels twitters». Trípodos, 28, 9-12.
SAN PABLO, P. (2011). «Cuando la información se viraliza: nuevas perspectivas para el periodismo. Estudios de caso en torno al movimiento 15-M en España». En: J. SÁNCHEZ (ed.). La información audiovisual en la sociedad digital. Madrid: Editorial Fragua, 215-229.
SHAFER, M. (1993). The soundscape: Our sonic environment and the tunning of the world. Rochester: Destiny Books.
SOLANAS, O.; CARRERAS, G. (2011). «Nuevos medios publicitarios: la influencia del mundo digital en la planificación de medios». Trípodos, 28, 63-81.
TORRAS, D. (2016). «La concepción de internet como un entorno visual proveedor de música y sonido». En: J. A. BORNAY; V. J. RUIZ ANTÓN; J. VERA (eds.). Pantallas pequeñas, ¿músicas menores? Alacant: Letra de Palo, 201-216.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2017 Daniel Torras i Segura
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.