Ampliar l’escenari de la narració televisiva en l’ecosistema mediàtic digital del segle XXI

Autors/ores

  • Milly Buonanno Sapienza Università di Roma

Resum

En aquest article pretenc tornar a examinar des d’una perspectiva crítica alguns temes relacionats amb l’escenari actual de la narrativa televisiva de ficció: els programes de ficció amb una producció, consum i reputació que han estat testimonis de canvis significatius en la dècada dels 2000. El meu interès se centra en el que anomeno «plenitud narrativa», la profusió excepcional de ficcions seriades que ara estan disponibles, en qualsevol moment i a qualsevol lloc, en la miríada de canals i plataformes de l’entorn de mitjans en expansió constant. Referent a això, en l’article es pararà atenció prioritàriament al cas de Netflix. En particular, tractaré de desentranyar la mescla coexistent de guanys i pèrdues com a aspectes clau del modus operandi adoptat per la plataforma de transmissió líder mundial. Després abordaré la disposició problemàtica d’una gran quantitat d’estudis de televisió contemporanis que es concentren únicament en un corpus concret de programes de ficció, que entren dins la categoria de «televisió de prestigi». M’afegeixo a la discussió de l’àmbit d’estudi d’autors que discrepen dels patrons d’elecció basats en gran manera en la dubtosa divisió cultural entre la televisió de nínxol de qualitat i la programació de transmissió en obert. A més, afirmo que aquesta tendència no explica l’amplificació sense precedents de l’escenari contemporani de la narrativa televisiva. Sembla que als estudis de televisió «els arbres no ens permeten veure el bosc».

Paraules clau

narració mediàtica, plenitud narrativa, Netflix, televisió de prestigi

Referències

ARNOLD, S. (2017). “Netflix and the myth of choice/participation/autonomy”. In: K. MCDONALD and D. SMITH-ROWSEY (eds.). The Netflix Effect Technology and Entertainment in the 21st Century. New York: Bloomsbury, 49-62.

BARKER, C. and WIATROWSKI, M. (eds.) (2017). The age of Netflix. Jefferson: McFarland.

BARTHES, R. (1966). Introduction to the structural analysis of the narrative. Birmingham: Centre for Contemporary Culture Studies.

BUONANNO, M. (2008). The age of television. Experiences and theories. Bristol and Chicago: Intellectbooks and Chicago University Press.

— (2013). “The transatlantic romance of television studies and the tradition of quality in Italian television drama”. Journal of popular television, 3 (2), 175-189.

— (2017). Television antiheroines. Women behaving badly in crime and prison drama. Bristol and Chicago: Intellectbooks and Chicago University Press.

COULDRY, N. (2012). Media, society, world. Social theory and digital media practice. Cambridge: Polity Press.

COULDRY, N. and TUROW, J. (2014). “Advertising, big data, and the clearance of the public realm: marketers’ new approaches to the content subsidy”. International journal of communication, 8, 1710-1726.

ELLIS, J. (2000). Seeing things. London: IB Tauris.

GITLIN, T. (1998). “Public sphere or public sphericules?” In: T. LIEBES and J. CURRAN (eds.). Media ritual and identity. London: Routledge, 168-174.

HANSON, F. (2017). The era of peak TV continues. http://www.dailymail.co.uk/news/article-5242933/Peak-TV-era-continues-487-scripted-shows-2017.html (accessed January 10th 2018).

LOTZ, A. (2007). The television will be revolutioned. New York: New York University Press.

— (2017). Portals. A treatise on internet-distributed television. Ann Arbor: Michigan Publishing.

NEWCOMB H. (1988). “One night of prime time”. In: J. CAREY (ed.). Media, myths and narrative. London: Sage.

NEWCOMB H. and HIRSCH, P. (1983). “Television as a cultural forum”. Quarterly review of film studies, 8, 45-55.

NEWMAN, M. (2014). Video revolutions. On the history of a medium. New York: Columbia University Press.

NEWMAN, M. and LEVINE, E. (2011). Legitimating television. London: Routledge.

NOVAK, A. (2017). “Narrowcasting, millennials and the personalization of genre in digital media”. In: C. BARKER and M. WIATROWSKI (eds.). The age of Netflix. Jefferson: McFarland, 162-181.

NYGAARD T. and LAGERWEY, J. (2016). “Broadcasting quality: re-centering feminist discourse with The Good Wife”. Television & New Media, 18 (2), 105-113.

TOMLINSON, J. (2007). The culture of speed. London: Sage.

TUNSTALL, J. and D. MACHIN, D. (1999). The AngloAmerican media connection. Oxford: Oxford University Press.

TRUFFAUT, F. (1954). ‘Une certaine tendence du cinéma français’. Cahiers du Cinéma, 4 (31), 15-19.

TURNER, G. (2016). Re-inventing the media. London: Routledge.

WEBSTER J. G. (2017). The marketplace of attention. How audiences take shape in a digital age. Cambridge: The MIT Press.

WILLIAMS, R. (1974). Television: technology and cultural form: London: Fontana.

Biografia de l'autor/a

Milly Buonanno, Sapienza Università di Roma

Professor Benemerita

Department of Communication and social Research (CORIS)

Publicades

2018-06-01

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.