Ampliar l’escenari de la narració televisiva en l’ecosistema mediàtic digital del segle XXI

Resum

En aquest article pretenc tornar a examinar des d’una perspectiva crítica alguns temes relacionats amb l’escenari actual de la narrativa televisiva de ficció: els programes de ficció amb una producció, consum i reputació que han estat testimonis de canvis significatius en la dècada dels 2000. El meu interès se centra en el que anomeno «plenitud narrativa», la profusió excepcional de ficcions seriades que ara estan disponibles, en qualsevol moment i a qualsevol lloc, en la miríada de canals i plataformes de l’entorn de mitjans en expansió constant. Referent a això, en l’article es pararà atenció prioritàriament al cas de Netflix. En particular, tractaré de desentranyar la mescla coexistent de guanys i pèrdues com a aspectes clau del modus operandi adoptat per la plataforma de transmissió líder mundial. Després abordaré la disposició problemàtica d’una gran quantitat d’estudis de televisió contemporanis que es concentren únicament en un corpus concret de programes de ficció, que entren dins la categoria de «televisió de prestigi». M’afegeixo a la discussió de l’àmbit d’estudi d’autors que discrepen dels patrons d’elecció basats en gran manera en la dubtosa divisió cultural entre la televisió de nínxol de qualitat i la programació de transmissió en obert. A més, afirmo que aquesta tendència no explica l’amplificació sense precedents de l’escenari contemporani de la narrativa televisiva. Sembla que als estudis de televisió «els arbres no ens permeten veure el bosc».