L’anàlisi de la qualitat televisiva sobre els magazins a través dels discursos de l’audiència a Facebook i Twitter
Resum
La producció i l’emissió de magazins com a programes d’entreteniment entre els diferents canals de televisió espanyols presenten notables diferències, sobretot en relació amb els valors de qualitat o no qualitat que registren. La còpia de formats, la vulneració dels valors democràtics, l’escassa diversitat, els continguts polèmics, la distorsió de la realitat i l’auge de les notícies d’escassa transcendència han anat substituint la producció pròpia, l’originalitat, la creativitat, la diversitat i el pluralisme en la informació que es divulga i en l’opinió dels tertulians o dels col·laboradors que, cada dia, acudeixen al plató per debatre sobre un determinat assumpte. Al mateix temps, a les xarxes socials es generen comentaris positius o negatius sobre el contingut, els presentadors, els protagonistes, els convidats i els col·laboradors. L’emoció, l’alegria, l’avorriment o la crítica són sentiments que els magazins generen en l’audiència. En aquest sentit, l’estudi de la qualitat televisiva no pot obviar l’anàlisi dels comentaris que fan els usuaris a les xarxes socials, ja que permet conèixer la seva percepció sobre els magazins, així com l’activitat o les converses que se’n desprenen.Paraules clau
programes, entreteniment, qualitat televisiva, Internet, Facebook, TwitterReferències
ARROJO, M. J. (2014). «La televisión social revoluciona la televisión tradicional: Hacia un nuevo modelo de televisión participativa». Cuadernos Artesanos de Comunicación, 64, 29-44.
AUVERSET, L.; BILLINGS, A. C. (2016). «Relationships between Social TV and Enjoyment: A Content Analysis of The Walking Dead’s Story Sync Experience». Social Media + Society, 2 (3), 1-12.
BARROSO, J. (1996). Realización de los géneros televisivos. Madrid: Síntesis.
GALLARDO CAMACHO, J. y VADILLO BENGOA, N. (2014). «Las nuevas tecnologías audiovisuales frente a los procesos tradicionales de comunicación». CAC: Cuadernos Artesanos de Comunicación, 64. Sociedad Latina de Comunicación Social.
GALLEGO, F. (2013). «Social TV analytics: Nuevas métricas para una nueva forma de ver televisión». Index Comunicación, 3 (1), 13-39.
GARCÍA AVILÉS, J.A. (2011). «Dimensiones y tipología de las actividades de participación de la audiencia en la televisión pública». Ámbitos. Revista Internacional de Comunicación, 20, 175-195.
GÓMEZ RUBIO, L. y LÓPEZ VIDALES, N. (2015). «Del éxito en televisión a la participación en redes sociales». Doxa.comunicación, 20, 137-160.
GONZÁLEZ-NEIRA, A. y QUINTAS-FROUFE, N. (2014). «Audiencia tradicional frente a audiencia social: Un análisis comparativo en el prime-time televisivo». Revista Mediterránea de Comunicación, 5 (1), 105-121.
GUTIÉRREZ GEA, C. (2000). «Televisión y calidad: Perspectivas de investigación y criterios de evaluación». Zer, 9, 151-181.
ISHIKAWA, S. (ed.) (1996). Quality Assessment of Television. Luton: John Libbey Media.
LACALLE, C. (2013). Jóvenes y ficción televisiva: Construcción de identidad y transmedialidad. Barcelona: UOC PRESS.
MARTA LAZO, C. y AGUILERA GONZALO, A. (2015). «La audiencia social a través de Twitter en el programa La Voz en España». En: QUINTAS FROUFE, N.; GONZÁLEZ NEIRA, A. (coords.). La participación de la audiencia en la televisión: De la audiencia activa a la social. Madrid: AIMC, 84-104.
MEDINA LAVERÓN, M. (2005). Calidad y contenidos audiovisuales. Pamplona: Eunsa.
PASTORIZA, F. R. (1997). Perversiones televisivas: Una aproximación a los nuevos géneros. Madrid: IORTV.
PUJADAS, E. (2010). La televisión de calidad: Contenidos y debates. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I; Barcelona: Universitat Autónoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra; València: Universitat de València.
RICHERI, G. y LASAGNI, M. C. (2006). Televisión y calidad: El debate internacional. Buenos Aires: La Crujía.
RODRÍGUEZ BREIJO, V. (2014). «La participación online de la teleaudiencia de los programas de televisión». En: GALLARDO CAMACHO, Jorge y VADILLO BENGOA, Nerea (coords.). Las nuevas tecnologías audiovisuales frente a los procesos tradicionales de comunicación. La Laguna: Sociedad Latina de Comunicación Social, 13-28.
ROSENGREN, K. E.; CARLSSON, M. y TÅGERUD, Y. (1991). «Quality in programming views from the North». En: ISHIKAWA, S. (1996). Quality Assessment of Television. Luton: John Libbey Media.
SALÓ, G. (2003). ¿Qué es eso del formato?: Cómo nace y se desarrolla un programa de televisión. Con la colaboración de Olga Flórez. Barcelona: Gedisa.
SAMPEDRO, V. (2002). «Telebasura: McTele y ETT». ZER, Revista de Estudios de Comunicación, 13, 29-44.
SÁNCHEZ TABERNERO, A. (1997). «Reflexiones sobre la gestión de la calidad en empresas de comunicación». Comunicación y Sociedad, 10 (2), 203-238.
SCOTT, G. (1996). Can we talk?: The power and influence of talk show. Estados Unidos: Insight Books.
TUR-VIÑES, V. y RODRÍGUEZ FERRÁNDIZ, R. (2014). «Transmedialidad: series de ficción y redes sociales: El caso de Pulseras Rojas en el grupo oficial de Facebook (Antena 3. España)». Cuadernos.Info, 34, 115-131.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2018 Rosa M. Ferrer Ceresola

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.