La coincidència entre les notes de premsa i els breus d’economia: anàlisi quantitativa i qualitativa de dos diaris espanyols

Autors/ores

Resum

Aquesta recerca té com a objectiu comparar les notes de premsa d’empreses i organismes públics i els breus publicats pels mitjans de comunicació. Amb això es pretén detectar si la nota de premsa és processada o contrastada abans de ser publicada o si, per contra, és difosa tal com arriba a la redacció. El que es busca, doncs, és establir numèricament quin percentatge del breu és coincident o similar a la nota de premsa. La mostra ha cobert mig any, el primer semestre de 2014, i s’ha escollit El Mundo i La Vanguardia, els diaris d’informació general de pagament a Espanya que tenen més breus d’empresa com a part fixa d’una secció («Economia»). Posteriorment, una sèrie d’entrevistes en profunditat (entre 2015 i 2018) ha permès orientar la interpretació de les dades aconseguides. Metodològicament, una eina específica, DetectPlagiarism, ha servit per acarar textos mitjançant l’ordre SimilarityScore. S’han obtingut textos tan similars que són susceptibles d’haver estat reproduïts igual o de contenir alguna porció de text que ha estat copiada. Utilitzant l’ordre DetectPlagiarism, el llindar de còpia per defecte és de 0,35. Doncs bé, els índexs de similitud entre els breus i les notes de premsa de La Vanguardia i El Mundo tenen un valor mitjà de 0,41, superior a aquest llindar.

Paraules clau

periodisme, gèneres, plagi, economia, empreses, comunicació empresarial

Referències

AIMC (2017). EGM. Resumen general. Febrero a noviembre 2017. Madrid: Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación.

BACON, W.; LOH, M.; TAYLOR, A. y PAVEY, S. (2010). Spinning the Media: Key findings in a week in the life of the media [en línea]. https://www.crikey.com.au/2010/03/15/spinning-the-media-key-findings-in-a-week-in-the-life-of-the-media/ [Fecha de consulta: 05/03/2018].

BARRÓN-CEDEÑO, A.; GUPTA, P. y ROSSO, P. (2013). «Methods for cross-language plagiarism detection». Knowledge-Based Systems, 50, 211-217. https://doi.org/10.1016/j.knosys.2013.06.018

BUSQUET, J.; MEDINA, A. y SORT, J. (2006). La recerca en comunicació: Què hem de saber? Quins passos hem de seguir? Barcelona: Editorial UOC.

CHACÓN, I. (1998). La fiabilidad del proceso documental del discurso periodístico como fuente de información. Madrid: Universidad Complutense de Madrid. Tesis doctoral.

CSIKSZENTMIHALYI, M. y LARSON, R. (2014). «Validity and Reliability of the Experience-Sampling Method». En: CSIKSZENTMIHALYI, M. Flow and the Foundations of Positive Psychology. Nueva York: Springer, 35-54.

DURANDIN, G. (1982). La mentira en la propaganda política y en la publicidad. Barcelona: Paidós.

FONTCUBERTA, M. de (1993). La noticia: Pista para percibir el mundo. Barcelona: Paidós.

FONNEGRA, N. M. (2010). «Lead y estructura de la noticia». En el blog Nazly María Fonnegra, el 23 de febrero del 2010 [en línea]. http://nazlymariafonnegra.blogspot.com/2010/02/lead-y-estructura-de-la-noticia.html [Consulta: 1 de noviembre del 2014].

GARCÍA MÁRQUEZ, G. (2010). Yo no vengo a decir un discurso. Barcelona: DeBolsillo.

GOMIS, L. (2008). Teoría de los géneros periodísticos. Barcelona: Editorial UOC.

GRIJELMO, Á. (2006). El estilo del periodista. Madrid: Taurus.

JARABA, G. (2009). Estructura de la noticia: El lead y el cuerpo. Periodismo UAB wiki [en línea]. http://periodismouab.wikispaces.com/space/content?o=20 [Fecha de consulta: 05/07/2016].

Libro de estilo de El Mundo. Sevilla: Comunicación y Proyectos Editoriales en Contexto, 2002.

Libro de redacción (La Vanguardia). Barcelona: Ariel, 2004.

MANNING, P. (2001). News and news sources: A critical introduction. Londres: Sage.

MCCHESNEY, R. W. (1999). Rich media, poor democracy: Communication politics in dubious times. Chicago: University of Illinois Press.

MCCOMBS, M. E. y SHAW, D. L. (1972). «The agenda-setting function of mass media». Public Opinion Quarterly, 36 (2), 176-187.

MUJICA, L. E.; RUIZ, M.; POZO, F.; RODELLAR, J. y GÜEMES, A. (2014). «A structural damage detection indicator based on principal component analysis and statistical hypothesis testing». Smart Materials and Structures, 23 (2). https://doi.org/10.1088/0964-1726/23/2/025014

NIWATTANAKUL, S.; SINGTHONGCHAI, J.; NAENUDORN, E. y WANAPU, S. (2013). «Using of Jaccard Coefficient for Keywords Similarity». Proceedings of the International MultiConference on Engineers and Computer Scientists. Hong Kong (China).

PARRATT, S. F. (2008). Géneros periodísticos en prensa. Quito: Ediciones Ciespal.

PÉREZ, C. (2005). Estrategias de selección y tratamiento de las fuentes en las secciones periodísticas de El Mundo y El País. Sevilla: Universidad de Sevilla. Tesis doctoral.

ROMERO, L. M. (2014). Pragmática de la desinformación: Estratagemas e incidencia de la calidad informativa de los medios. Huelva: Universidad de Huelva. Tesis doctoral.

SANCHA, D. (2005). «El uso de la información de agencia en las ediciones electrónicas de diarios en España». Athenea Digital, 8. https://doi.org/10.5565/rev/athenead/v1n8.231

SÁNCHEZ-VEGA, F.; VILLATORO-TELLO, E.; MONTES-Y-GÓMEZ, M.; VILLASEÑOR-PINEDA, L. y ROSSO, P. (2013). «Determining and characterizing the reused text for plagiarism detection». Expert Systems with Applications, 40, 1804-1813.

SCHOLZ, T. (2013). Digital labor: The Internet as playground and factory. Nueva York: Routledge.

SCHWOEBEL, J. (1971). La prensa, el poder y el dinero. Barcelona: Dopesa.

TELLERÍA ROCA, E. (1986). Diccionario periodístico. Santiago de Cuba: Editorial Oriente.

WANG, S.; QI, H.; KONG, L. y NU, C. (2013). «Combination of VSM and Jaccard coefficient for external plagiarism detection». Proceedings of the 2013 International Conference on Machine Learning and Cybernetics. Tianjin (China).

WEILL, G. (2007). El periódico: Orígenes, evolución y función de la prensa periódica. Sevilla: Comunicación Social.

WIMMER, R. y DOMINICK, J. (2011). Mass media research: An introduction. Boston: Cengage Learning.

WOLF, M. (1987). La investigación de la comunicación de masas: Crítica y perspectivas. Barcelona: Paidós.

Biografies de l'autor/a

Jesús Martínez, Universitat Autònoma de Barcelona

Professor de l'assignatuta 'Escriptura en Premsa' a la Universitat Autònoma de Barcelona

Francesc Pozo, Universitat Politècnica de Catalunya

Department of Mathematics

Publicades

19-12-2018

Com citar

Martínez, J., Micó, J.-L., & Pozo, F. (2018). La coincidència entre les notes de premsa i els breus d’economia: anàlisi quantitativa i qualitativa de dos diaris espanyols. Anàlisi, (59), 29–50. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3143

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.