Activisme cultural: anàlisi de contingut de les peticions de cultura popular a Change.org España
Resum
Les plataformes digitals de mobilització ciutadana alberguen multitud d’iniciatives de protesta que representen diferents propòsits i intencions. En aquest complex mosaic pluralista, el present estudi ha considerat convenient analitzar les peticions que se situen a Change.org Espanya —ja que aquesta plataforma sembla que ha esdevingut un dels webs participatius més rellevants a Espanya—, concretament, les peticions relacionades amb la cultura popular. Per fer-ho, s’ha recorregut a la metodologia quantitativa d’anàlisi de contingut, amb la qual s’ha examinat un total de n = 304 peticions. Els principals resultats obtinguts revelen que Change.org Espanya presenta certes deficiències com a plataforma ciberactivista de referència perquè s’hi han detectat peticions trol —missatges jocosos que adulteren la serietat de les dinàmiques fan— que tenen el mateix èxit que les iniciatives fan o antifan. D’altra banda, existeix un nombre significatiu de peticions extradiegètiques: el perfil fandom (cultura fan) està més preocupat per les qüestions que envolten el producte de cultura popular que no pas per modificar-ne o replantejar-ne el contingut com a tal. Finalment, en general, les iniciatives de cultura popular més reeixides són les que estan més ben escrites i que tenen un títol i text més llargs que les peticions tancades, independentment de si aquests missatges formen o no part del moviment fan o antifan. Per tant, pot inferir-se que la longitud i la correcció lingüística són elements rellevants que condicionen l’èxit o el fracàs de les peticions de cultura popular a Change.org Espanya. En canvi, la resta de variables estudiades (emissor, tipus de contingut, temàtica i tipus de comunitat) no han resultat significatives per determinar l’èxit o el fracàs de les peticions. En línies generals, la majoria de les peticions no solen tenir èxit, l’emissor és individual, contenen preferentment imatges, aborden qüestions relacionades amb la música, són extradiegètiques i contenen errors lingüístics.Paraules clau
ciberactivisme, activisme cultural, cultura popular, fans, antifans, participació ciutadanaReferències
BENNETT, L. (2014). “Tracing textual poachers: Reflections on the development of fan studies and digital fandom”. The Journal of Fandom Studies, 2 (1), 5-20. https://doi.org/10.1386/jfs.2.1.5_1
BROUGH, M. and SHRESTHOVA, S. (2012). “Fandom meets activism: Rethinking civic and political participation”. Transformative Works and Fan Culture, 10. https://doi.org/10.3983/twc.2012.0303
CASERO-RIPOLLÉS, A. (2017). “Producing political content for web 2.0: Empowering citizens and vulnerable populations”. El profesional de la información, 26 (1), 13-19.
CHANGE.ORG (2018). Informe de impacto. Available at: https://bit.ly/36UVsoz
COHEN, J. (1992). “A power primer”. Psychological Bulletin, 1 (112), 155-159.
COVER, R. (2006). “Audience inter/active: Interactive media, narrative control and reconceiving audience history”. New Media & Society, 8 (1), 139-158.
DUFFETT, M. (2013). Understanding fandom: an introduction the study of media fan culture. New York: Bloomsbury.
ELNOSHOKATY, A. S.; DENG, S. and KWAK, D. H. (2016). “Success Factors of Online Petitions: Evidence from Change.org.” 2016 49th Hawaii International Conference on System Sciences (HICSS), 1979-1985. https://doi.org/10.1109/HICSS.2016.249
GIL DE ZÚÑIGA, H.; COPELAND, L. and BIMBER, B. (2013). “Political consumerism: Civic engagement and the social media connection”. New Media & Society, 16 (3), 488-506.
GRANDÍO, M. M. (2016). Adictos a las series. 50 años de lecciones de los fans. Barcelona: UOC.
GRAY, J. (2005). “Antifandom and the Moral Text: Television Without Pity and Textual Dislike”. American Behavioral Scientist, 48 (7), 840-858.
GUERRERO-PICO, M. (2017). “#Fringe, Audiences and Fan Labor: Twitter Activism to Save a TV Show From Cancellation”. International Journal of Communication, 11, 2071-2092.
HEMMATI, M. (2002). Multi-stakeholder Processes for Governance and Sustainability: Beyond Deadlock and Conflict. Londres: Earthscan.
HERNÁNDEZ-SAMPIERI, R.; FERNÁNDEZ-COLLADO, C. and BAPTISTA-LUCIO, P. (2014). Metodología de la investigación. México: McGraw Hill.
HERNÁNDEZ-SANTAOLALLA, V. and RUBIO-HERNÁNDEZ, M. M. (2017). “Fandom político en Twitter: La Cueva y los partidarios de Alberto Garzón en las elecciones generales españolas de 2015 y 2016”. El profesional de la información, 26 (5), 838-849.
HERRERO-DIZ, P.; LOZANO-DELMAR, J., DEL-TORO, A. and SA?NCHEZ-MARTI?N, M. (2017). “Estudio de las competencias digitales en el espectador fan español”. Palabra Clave, 20 (4), 917-947.
HUANG, S.; SUH, M.; HILL, B. M. and HSIEH, G. (2015). “How Activists Are Both Born and Made: An Analysis of Users on Change.org”. CHI ‘15: Proceedings of the 33rd Annual ACM Conference on Human Factors in Computing Systems, 211-220. https://doi.org/10.1145/2702123.2702559
HUMANES, M. L. (2005). “Herramientas informáticas para el análisis de datos. Aplicaciones básicas del programa SPSS”. In: M. R. BERGANZA CONDE and J. A. RUIZ SAN ROMÁN (eds.). Investigar en Comunicación. Guía práctica de métodos y técnicas de investigación social en Comunicación. Madrid: McGraw Hill, 149-173.
KUHN, A. and WESTWELL, G. (2012). Dictionary of film studies. Oxford: Oxford University Press.
JAKOBSON, R. (1960). Las funciones del lenguaje. La Haya: Siglo XXI.
JENKINS, H. (2006). Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Nueva York: New York University Press.
JENKINS, H. (2012). “‘Cultural acupuncture’: Fan activism and the Harry Potter Alliance”. Transformative Works and Fan Culture, 10.
JENKINS, H.; FORD, S. and GREEN, J. (2013). Spreadable media: Creating value and meaning in a networked culture. New York: New York University Press.
KAUN, A. and ULDAM, J. (2018). “Digital activism: After the hype”. New Media & Society, 20 (6), 2099-2106.
KIM, Y. C. and BALL-ROKEACH, S. J. (2006). “Civic engagement from a communication infrastructure perspective”. Communication Theory, 16 (2), 173-197.
MARQUÉS, J. (2015). “Los criterios de noticiabilidad como factor de éxito del clickactivismo. El caso de Change.org”. Estudios del Mensaje Periodístico, 21 (2), 883-898.
MCLUHAN, M. and BARRINGTON, N. (1972). Take today. The executive as dropout. New York: Harcourt Brace Jovanovich.
MINOCHER, X. (2018). “Online consumer activism: Challenging companies with Change.org”. New Media & Society, 21 (3), 620-638. https://doi.org/10.1177/1461444818803373
PÉREZ-ESCOLAR, M. (2017). Understanding political and citizen participation on digital platforms for civic mobilization. Analysis of cyber-activism in Spain through Change.org [doctoral thesis]. Universidad Católica de Murcia, Murcia, Spain.
POUTANEN, P.; BOTERO, A.; MARTTILA, S. and VILLI, M. (2015). “Everyday self-organising social movements and the role of social media in citizen engagement”. Sphera Publica, 15, 2-20.
RAYMOND, W. (2008). Historia y cultura común. Madrid: Los libros de la Catarata. Colección Clásicos del pensamiento crítico.
SZEMAN, I. and O’BRIEN, S. (2017). Popular Culture: A User’s Guide. Hoboken: John Wiley & Sons Inc.
TAYLOR, L. (2015). “Investigating fans of fictional texts: Fan identity salience, empathy, and transportation”. Psychology of Popular Media Culture, 4 (2), 172-187.
TOFFLER, A. (1980). La tercera ola. Bogotá: Plaza & Janes.
VAN LAER, J. and VAN AELST, P. (2009). “Cyber-Protest and Civil Society: the Internet and Action Repertoires in Social Movements”. In: Y. JEWKES and M. YAR (eds.). Handbook on Internet Crime. Portland, Oregon: Willan Publishing, 230-254.
VAN ZOONEN, L. (2005) Entertaining the Citizen: When Politics and Popular Culture Converge. Maryland: Rowman & Littlefield Publisher.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Marta Pérez-Escolar, Alejandro Tapia-Frade, Javier Lozano-Delmar
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.
