Tendències epistemològiques dels «fan studies» en la recerca en comunicació: una proposta de classificació
Resum
Aquest treball proposa una classificació sobre les tendències d’estudi que es troben en els fan studies, o estudis sobre comunitats fan, en la disciplina de comunicació. Aquest camp, especialment desenvolupat en el món anglosaxó, està experimentant un creixement en el context iberoamericà. Per mitjà d’una revisió bibliogràfica de les obres més rellevants en aquest àmbit, s’analitzen els objectes d’estudi, les perspectives i els autors més destacats dels treballs sobre comunitats fan. Els estudis amb què s’ha treballat corresponen a articles, llibres o capítols de llibres que han estat àmpliament citats per altres investigadors. Aquesta revisió permet fer una proposta de classificació en cinc etapes d’estudi: (1) precedents, (2) etapa de resistència, (3) etapa de comunitats virtuals, (4) etapa de la convergència i (5) etapa de la negociació contrahegemònica. Cadascuna d’aquestes fases presenta el seu objecte d’estudi principal i diferents perspectives des de les quals s’aborda. També s’aprecia que els estudis sobre fandom mostren una interseccionalitat més gran amb altres disciplines i àmbits d’estudi. Es conclou preguntant sobre si la multidisciplinarietat dels fan studies pot ser una oportunitat de continuar expandint la tendència creixent en aquest camp o, per contra, li faria perdre la seva essència comunicòloga.Paraules clau
estudis sobre fandom, comunitats fan, epistemologia, estudis culturals sobre mitjansReferències
ABERCROMBIE, N. y LONGHURTS, B. J. (1998). Audiences: A Sociological Theory of Performance and Imagination. Londres: SAGE.
ALEXANDER, A. y HARRIS, C. (1998). Theorizing fandom: fans, subculture, and identity. Michigan: Hampton Press.
BACON-SMITH, C. (1992). Enterprising Women: Television Fandom and the Creation of Popular Myth. Filadelfia: University of Pennsylvania Press.
BOURDIEU, P. (1984). Homo academicus. Paris: Ed de Minuit.
BROUGH, M. M. y SHRESTHOVA, S. (2011). «Fandom meets activism: Rethinking civic and political participation». Transformative Works and Cultures, 10 (0), 13-29. https://doi.org/10.3983/twc.2012.0303
CABRERA-ESCOBAR, L. P. (2017). Audiencia y fandom televisivo en la web social. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
CERTEAU, M. de (1984). The Practice of Everyday Life. Berkeley: University of California Press.
CUESTAS, P. (2014). Conociendo el mágico mundo de Harry Potter: Sus fans, la relación con la obra y los vínculos que se tejen en el club de lectores. Tesis doctoral. Universidad Nacional de La Plata.
ESTABLÉS, M. J.; GUERRERO-PICO, M. y CONTRERAS-ESPINOSA, R. (2019). «Gamers, writers and social media influencers: professionalisation processes among teenagers». Revista Latina de Comunicación Social, 74, 214-236. https://doi.org/10.4185/RLCS-2019-1328en
EVANS, A. y STATSI, M. (2014). «Desperately seeking methodology: New directions in fan studies research». Participations, 11 (2), 4-23.
FISKE, J. (1989). Understanding Popular Culture. Londres: Routledge.
GRANDÍO, M. del M. (2007). «Reflexiones sobre el estudio de las audiencias en España: carencias y retos de futuro». [En línea]. Sphera Publica: Revista de Ciencias Sociales y de la Comunicación, número extra, 1. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2799824 [Fecha de consulta: 29/07/2019]
GRANDÍO, M. del M. (2016). Adictos a las series, 50 años de lecciones de los fans. Barcelona: Editorial UOC.
GRAY, J.; SANDVOSS, C. y HARRINGTON, C. L. (2017). Fandom: Identities and Communities in a Mediated World. Second Edition. Nueva York: NYU Press. https://doi.org/10.2307/j.ctt1pwtbq2
GUERRERO-PICO, M. (2016). Historias más allá de lo filmado: Fan fiction y narrativa transmedia en series de televisión. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
GUERRERO-PICO, M.; ESTABLÉS, M.-J. y MASANET, M.-J. (2017). «Fandom, perspectives renovadas». Palabra Clave, 20 (4), 847-855. https://doi.org/10.5294/pacla.2017.20.4.1
GUERRERO-PICO, M.; ESTABLÉS, M.-J. y VENTURA, R. (2017) «El Síndrome de la Lesbiana Muerta: mecanismos de autorregulación del fandom LGBTI en las polémicas fan-productor de la serie The 100». Anàlisi, 57, 29-46. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3110
GUERRERO-PICO, M.; ESTABLÉS, M.-J. y VENTURA, R. (2018). «Killing off Lexa: “Dead lesbian syndrome” and intra-fandom management of toxic fan practices in an online queer community». Participations, 15 (1), 331-333.
HARRINGTON, C. L. (1995). Soap fans: pursuing pleasure and making meaning in everyday life. Filadelfia: Temple University Press.
HAY, J. y COULDRY, N. (2011). «Rethinking Convergence/Culture: An Introduction». Cultural Studies, 25 (4-5), 473-486. https://doi.org/10.1080/09502386.2011.600527
HILLS, M. (2002). Fan Cultures. Londres: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203361337
HILLS, M. (2018). «An extended foreword: From fan doxa to toxic fan practices?». Participations: Journal of Audience and Reception Studies, 15 (1), 105-126.
JANCOVICH, M. (2002). «Cult Fictions: Cult Movies, Subcultural Capital and the Production of Cultural Distinctions». Cultural Studies, 16 (2), 306-322. https://doi.org/10.1080/09502380110107607
JENKINS, H. (1992). Textual Poachers: Television Fans and Participatory Culture. Londres: Routledge.
JENKINS, H. (2006a). Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Nueva York: NYU Press.
JENKINS, H. (2006b). Fans, Bloggers, and Gamers: Exploring Participatory Culture. Nueva York: NYU Press.
JENKINS, H. (2014). «Rethinking “Rethinking Convergence/Culture”». Cultural Studies, 28 (2), 267-297. https://doi.org/10.1080/09502386.2013.801579
JENKINS, H.; FORD, S. y GREEN, J. (2013). Spreadable Media: Creating Value and Meaning In a Networked Culture. Nueva York: NYU Press.
JENKINS, H.; SHRESTHOVA, S.; GAMBER-THOMPSON, L.; KLIGLER-VILENCHIK, N. y ZIMMERMAN, A. (2016). By Any Media Necessary: The New Youth Activism. Nueva York: NYU Press.
LEGAL ADVOCACY – ORGANIZATION FOR TRANSFORMATIVE WORKS (s. f.). Recuperado el 22 de noviembre de 2018 de http://www.transformativeworks.org/legal/
LEWIS, L. A. (1992). The Adoring Audience: Fan Culture and Popular Media. Londres: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203181539
MARTÍN-BARBERO, J. (1987). De los medios a las mediaciones: comunicación, cultura y hegemonía. Barcelona: Ediciones G. Gili.
MASSANARI, A. (2017). «#Gamergate and The Fappening: How Reddit’s Algorithm, Governance, and Culture Support Toxic Technocultures». New Media & Society, 19 (3), 329-346. https://doi.org/10.1177/1461444815608807
PANDE, R. (2018). Squee from the margins: investigating the operations of racial/cultural/ethnic identity in media fandom. Tesis doctoral. Perth: University of Western Australia.
PÉREZ-GÓMEZ, M. A. (2016). El fan film: paradigma de la cultura participativa en el entorno de los new media. Tesis doctoral. Universidad de Sevilla.
PROCTOR, W. (2017). «“Bitches Ain’t Gonna Hunt No Ghosts”: Totemic Nostalgia, Toxic Fandom and the Ghostbusters Platonic». Palabra Clave, 20 (4), 1.105-1.141. https://doi.org/10.5294/pacla.2017.20.4.10
SCOLARI, C. A. (2009). «Mapping conversations about new media: the theoretical field of digital communication». New Media & Society, 11 (6), 943-964. https://doi.org/10.1177/1461444809336513
SCOLARI, C. A. (2014). «Don Quixote of La Mancha: Transmedia Storytelling in the Grey Zone». International Journal of Communication, 8, 2.382-2.405.
SCOLARI, C. A. (2015). Ecología de medios: entornos, evoluciones e interpretaciones. Gedisa: Barcelona.
THOMAS, L. (2002). Fans, Feminisms and “Quality” Media. Londres: Routledge.
TURK, T. (2018). «Interdisciplinarity in Fan Studies». En: BOOTH, P. (ed.). A Companion to Media Fandom and Fan Studies. Nueva Jersey: John Wiley & Sons, INC, 539-551. https://doi.org/10.1002/9781119237211.ch34
WANZO, R. (2015). «African American acafandom and other strangers: New genealogies of fan studies». [En línea]. Transformative Works and Cultures, 20. [Fecha de consulta: 04/08/2019] https://doi.org/10.3983/twc.2015.0699
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Marta Prego-Nieto
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.
