Periodistes espanyols a Twitter: diagnosi de què i com els periodistes espanyols parlen de política, afers internacionals, societat, comunicació i cultura
Resum
Twitter s’ha convertit en una àmplia xarxa de notícies i informació. Els periodistes aprofiten les possibilitats d’aquesta xarxa per accedir a fonts d’informació, difondre missatges o participar en debats sobre actualitat. L’objectiu d’aquesta investigació és saber de què parlen els periodistes espanyols a Twitter a través d’un estudi comparatiu entre periodistes que treballen en mitjans tradicionals i en cibermitjans per establir si existeixen diferències entre ells i quines són les tendències d’ús de la plataforma en cadascun dels grups. Aquesta investigació analitza 3.500 tuits extrets de dues mostres de periodistes espanyols (professionals dels mitjans convencionals i professionals dels mitjans digitals). El treball fa un estudi comparatiu a partir de sis grans categories temàtiques: política, internacional, societat, comunicació i cultura, a través d’un sistema de classificació d’unitats registrals que consta de 6 grups temàtics que comprenen 35 categories i 1.226 subcategories. La investigació identifica, entre altres aspectes, un predomini de continguts enfocats a temes polítics en front d’altres àrees temàtiques. A més, existeix una dinàmica d’utilització de la xarxa molt homogènia entre els periodistes dels mitjans de comunicació en general i els periodistes digitals, mentre que s’observa un creixent interès pels temes de la societat i la cultura i una escassetat de contingut sobre la xarxa i la professió periodística.Paraules clau
microblogging, Twitter, notícies actuals, debats, periodistes espanyols, comunicacióReferències
AHMAD, A. (2010). «Is Twitter a Useful Tool for Journalists?». Journal of Media Practice, 11 (2), 145-155.
ARTWICK, C. G. (2014). «News sourcing and gender on Twitter». Journalism, 15 (8), 1111-1127.
BARNARD, S. R. (2016). «Tweet or be Sacked’: Twitter and the New Elements of Journalistic Practice». Journalism, 17 (2), 190-207.
BERELSON, B. (1971). Content analysis in communication research. Nueva York: Harper.
BERGANZA, M. Z. and RUIZ SAN ROMÁN, J. (2005). Investigar en comunicación. Guía práctica de métodos y técnicas de investigación social en comunicación social. Madrid: McGraw Hill.
BREMS, C.; TEMMERMAN, M.; GRAHAM, T. and BROERSMA, M. (2017). «Personal Branding on Twitter». Digital Journalism, 5 (4), 443-459.
BROWN SMITH, C. (2012). «#Memstorm: Twitter as a Community-driven Breaking News Reporting Tool». #ISOJ The Official Journal of the International Symposium on Online Journalism, 2 (2), 1-28.
CARRERA ÁLVAREZ, P.; SAINZ DE BARANDA, C.; HERRERO, E. and LIMÓN, N. (2012). «Journalism and Social Media: How Spanish Journalists Are Using Twitter». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 1 (18), 31-53.
CERVI, L. and ROCA, N. (2017). «The modernization of the electoral campaign for the general elections of Spain in 2015. Towards Americanization?». Communication y Hombre, 13, 133-150.
COZMA, R. and CHEN, K. (2013). «What’s in a Tweet?». Journalism Practice, 7 (1), 33 46.
GREER, C. F. and FERGUSON, D. A. (2011). «Using Twitter for Promotion and Branding: A Content Analysis of Local Television Twitter Sites». Journal of Broadcasting and Electronic Media, 55 (2), 198-214.
GREER, J. D. and YAN, Y. (2010). «New Ways of Connecting with Readers. How community newspapers are using Facebook, Twitter and other social tools to deliver the news». Grassroots Editor, 51 (4), 1-7.
HANUSCH, F. (2018). «Political Journalists’ Corporate and Personal Identities on Twitter Profile Pages: A Comparative Analysis in Four Westminster Democracies». New Media & Society, 20 (4), 1-18.
HANUSCH, F. and BRUNS, A. (2017). «Journalistic Branding on Twitter: A Representative Study of Australian Journalists’ Profile Descriptions». Digital Journalism, 5 (1), 26-43.
HEDMAN, U. and DJERF-PIERRE, M. (2013). «The Social Journalist: Embracing the Social Media Life or Creating a New Digital Divide?». Digital Journalism, 1 (3), 368-385.
HERMIDA, A. (2010). «Twittering the news: The emergence of ambient journalism». Journalism Practice, 4 (3), 297-308.
HERMIDA, A. (2013). «#Journalism». Digital Journalism, 1 (3), 295-313.
HERRERA, S. and REQUEJO, J. L. (2012). «10 Good Practices for News Organizations Using Twitter». Journal of Applied Journalism and Media Studies, 1 (1), 79-95.
HOLCOMB, J.; GROSS, K. and MITCHELL, A. (2011). «How Mainstream Media Outlets Use Twitter: Content Analysis Shows Evolving Relationship». Project for Excellence in Journalism. Retrieved from: http://www.journalism.org/node/27311
HOLSTI, O. R. (1969). Content analysis for the social sciences and the humanities. Boston: Addison-Wesley.
KRIPPENDORFF, K. (1990). Metodología del análisis de contenido. Barcelona: Paidós.
LASORSA, D. (2012). «Transparency and Other Journalistic Norms on Twitter». Journalism Studies, 13 (3), 402-417.
LASORSA, D.; LEWIS, S. C. and HOLTON, A. (2012). «Normalizing Twitter: Journalism Practice in an Emerging Communication Space.» Journalism Studies, 13 (1), 19 36.
LAZO, C. and GARCIA-IDIAKEZ, M. (2014). «Professional Use of the Social Networking Service Twitter in Composing the Spanish Newspaper El País». Palabra Clave, 17 (2), 353-377.
LÓPEZ-MERI, A. (2015). «El impacto de Twitter en el periodismo: un estado de la cuestión». Revista de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación, 2 (4), 34-41.
LÓPEZ, X. and ALONSO, S. (2013). «Los periódicos gallegos en las redes sociales virtuales: presencia y posicionamiento en el nuevo escenario comunicativo». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 19 (2), 1001-1016.
MESSNER, M.; LINKE, M. and EFORD, A. (2012). «Shoveling Tweets: An Analysis of the Microblogging Engagement of Traditional News Organizations». The Official Research Journal of the International Symposium on Online Journalism, 2 (1), 76-90.
MOLYNEUX, L. (2015). «What Journalists Retweet: Opinion, Humor, and Brand Development on Twitter». Journalism, 16 (7), 920-935.
MOLYNEUX, L. and HOLTON, A. (2015). «Branding (Health) Journalism: Perceptions, Practices, and Emerging Norms». Digital Journalism, 3 (2), 225-242.
MOLYNEUX, L.; HOLTON, A. and LEWIS, S. C. (2017). «How Journalists Engage in Branding on Twitter: Individual, Organizational, and Institutional Levels». Information, Communication & Society, 21 (10), 1-16.
MOURÃO, R. (2014). «The boys on the timeline: Political journalists’ use of Twitter for building interpretive communities». Journalism, 16 (8), 1107-1123.
NEWMAN, N. (2009). The Rise of Social Media and Its Impact on Mainstream Journalism. Oxford: Reuters Institute for the Study of Journalism.
NEWMAN, N.; DUTTON, W. and BLANK, G. (2011). Social Media in the Changing Ecology of News Production and Consumption: The Case in Britain. Oxford: Oxford Internet Institute.
NOGUERA, J. M. (2013). «How Open Are Journalists on Twitter? Trends towards the End-user Journalism». Communication and Society, 26 (1), 93-114.
NEUBERGER, C.; NUERNBERGK C. and LANGENOHL, S. (2019). «Journalism as Multichannel Communication». Journalism Studies, 20 (9), 1260-1280.
NUERNBERGK, C. (2016). «Political Journalists’ Interaction Networks: The German Federal Press Conference on Twitter». Journalism Practice, 10 (7), 868-879.
OLAUSSON, U. (2017). «The Reinvented Journalist: The Discursive Construction of Professional Identity on Twitter». Digital Journalism, 5 (1), 61-81.
OLAUSSON, U. (2018). «The Celebrified Journalist». Journalism Studies, 19 (16), 2379 2399.
OTTOVORDEMGENTSCHENFELDE, S. (2017). «Organizational, Professional, Personal: An Exploratory Study of Political Journalists and their Hybrid Brand on Twitter». Journalism, 18 (1), 64-80.
REQUEJO, J. L. and HERRERA, S. (2014). «Retroceso en la creación de comunidad entre los diarios generalistas españoles en Twitter (2011-2013)». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 20 (1), 229-248.
RODRÍGUEZ, A. and GARCÍA, J. (2013). «Uso y funciones de Twitter en periodistas españoles». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 19, 963-969.
ROGSTAD, I. D. (2014). «Political News Journalists in Social Media: Transforming Political Reporters into Political Pundits?». Journalism Practice, 8 (6), 688-703.
SAID, E.; SERRANO, A.; GARCÍA DE TORRES, E.; YEREZERS’KA, L. and CALDERÍN, M. (2013). «La gestión de los Social Media en los medios informativos iberoamericanos». Comunicación y Sociedad, 26 (1), 67-92.
TÚÑEZ, M. (2012). «Los periódicos en las redes sociales: audiencias, contenido, interactividad y estrategias comerciales». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 18 (1), 221-239.
VILCHES, L. (2011). La investigación en comunicación. Métodos y técnicas en la era digital. Barcelona: Gedisa.
VIS, F. (2013). «Twitter as a Reporting Tool for Breaking News». Digital Journalism, 1 (1), 27-47.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Santiago Tejedor Calvo, Laura Cervi, Gabriel Jaraba, Fernanda Esperanza Tusa
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.