The handling of political disinformation in the TV series “Yes, Minister” (BBC, 1980-1984) and its impact on YouTube

Antonio M. Bañón Hernández

doi:10.5565/rev/analisi.3424

El tractament de la desinformació política a la sèrie de televisió «Yes, Minister» (BBC, 1980-1984) i el seu impacte a YouTube

Autors/ores

Antonio M. Bañón Hernández Universidad de Almería https://orcid.org/0000-0003-3769-7553

Resum

Yes, Minister és una sèrie que forma part, des de la dècada dels vuitanta del segle passat, de l’imaginari col·lectiu dels ciutadans de nombrosos països de parla anglesa. La desinformació hi és freqüentment usada o esmentada pels seus personatges principals. El gran impacte d’aquesta sèrie s’ha mantingut al llarg del temps i en els últims anys ha cobrat un protagonisme especial a YouTube. Els objectius del present treball són els següents: a) quantificar la presència de fragments de la sèrie Yes, Minister a Youtube, incloent-hi el títol, el capítol al qual pertany, la durada i el nombre de reproduccions i de comentaris; i b) analitzar els processos, les estratègies i els mecanismes de desinformació en aquests fragments. Hem descrit els fragments de capítols inclosos en aquesta xarxa social que tinguessin més de 200.000 reproduccions. Després d’aquesta anàlisi, hem seleccionat els vídeos que superessin les 400.000 reproduccions i hi hem analitzat els processos, les estratègies i els mecanismes de desinformació. Hi ha vint-i-dos documents d’aquest tipus i incorporen fins a 125 mostres de desinformació associades, majoritàriament, al procés d’ocultació, seguit de la difuminació i, en tercer lloc, la invenció. A continuació, hem comprovat la presència de les nou estratègies vinculades a aquests processos (supressió, segmentació, desviació, saturació, alteració, desarranjament, suplantació, incorporació i transformació). Hi predominen la supressió i l’alteració. Finalment, hem descrit els principals mecanismes en què s’han materialitzat aquestes estratègies. Destaquen els següents: contradicció, confusió, ambigüitat, exageració, interrupció, escissió i cessió. L’exposició a les xarxes de fragments de la sèrie indica un interès social per la desinformació política. El seu ús en contextos educatius formals, a partir d’anàlisis com la inclosa en aquest treball, és una valuosa opció per tractar processos i mecanismes discursius de desinformació en diferents àrees de coneixement.

Paraules clau

desinformació política, estratègies de desinformació, sèries de televisió, Yes, Minister, YouTube

Referències

AGUADED, I. and ROMERO, L.M. (2015). “Mediamorfosis y desinformación en la infoesfera: Alfabetización mediática, digital e informacional ante los cambios de hábitos de consumo informativo”. Education in the Knowledge Society, 16 (1), 44-57. https://doi.org/10.14201/eks20151614457

ALBALADEJO, T. (2012). “Retórica política y comunicación digital. La ampliación de la poliacroasis”. In: E. DEL RÍO, M.ª C. RUIZ and T. ALBALADEJO (eds.). Retórica y política. Los discursos de la construcción de la construcción de la sociedad. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 49-66.

BAÑÓN, A.M. (2010). “El debate político-electoral. Una aproximación desde el análisis del discurso”. En M.ª J. MARIN et al. (eds.). Discurs polític i identitats (trans)nationals. València: Universitat de València, 99-131.

BAÑÓN, A.M. (2017). “Critical Discourse Analysis and New Media”. In: K. BEDIJS and Ch. MAA? (eds.). Manual of Romance Languages in the Media. Berlin: De Gruyter, 203-244. https://doi.org/10.1515/9783110314755-011

BEAVERS, S. (2002). “The West Wing as a Pedagogical Tool”. Political Science and Politics, 35 (2), 213-216. https://doi.org/10.1017/S1049096502000537

BERROCAL, S.; CAMPOS-DOMÍNGUEZ, E. and REDONDO, M. (2014). “Prosumidores mediáticos en la comunicación política: El ‘politainment’ en YouTube”. Comunicar, 45, 65-72. http://dx.doi.org/10.3916/C43-2014-06

BONAUT, J. and GRANDÍO, M.ª M. (2009). “Los nuevos horizontes de la comedia televisiva en el siglo XXI”. Revista Latina de Comunicación Social, 12 (64), 753-765. https://doi.org/10.4185/RLCS-64-2009-859-753-765

BORINS, S. (2014). Governing Fables: Learning from Public Sector Narratives. Charlotte, NC: Information Age Publishing.

BOTTI, N. (1996). Yes Minister et Yes Prime Minister. La satire au service de la politique ? Un exemple britanique. Strasbourg: Université Robert Schuman.

CHESTERMAN, S. (2011). One Nation under Surveillance: A New Social Contract to Defend Freedom without Sacrifing Liberty. Oxford: Oxford University Press.

CONDREN, C. (2017). “Yes Minister, Yes, Prime Minister: The Theoretical Dimension”. In: MILNER DAVIS, J. (ed.). Satire and politics. The Interplay of Heritage and Practice. Cham: Palgrave Macmillan, 227-250. https://doi.org/10.1007/978-3-319-56774-7_8

CONSIDINE, J. (2006). “Yes Minister: Invaluable Material for Teaching the public Choice of Bureaucracy”. Economic Affairs, 26 (3), 55-61. https://doi.org/10.1111/j.1468-0270.2006.00650.x

CROWDER, M. (2010). “Reading Political Comedy: Yes, Minister and Discursive Contexts”. In: N. BOSE and L. GRIEVESON (eds.). Using Moving Image Archives, Published by Scope: An Online Journal of Film and Television Studies, 64-81.

DEL CAMPO, E.; PUEBLA, B. and IVARS, B. (2016). “Las series de televisión: ‘multiverso’ objeto de estudio en comunicación”. Index Comunicación, 6 (2), 13-19.

DE SANTIAGO-GUERVÓS, J. (2020). “La orientación ideológica en los medios de comunicación social y la eficacia persuasiva de la desinformación”. Discurso & Sociedad, 14 (1), 107-141.

DURANDÍN, G. (1995). La información, la desinformación y la realidad. Madrid: Paidós.

EVANS, E. (2013). Thatcher and Thatcherism. London: Routledge.

GALLARDO, J. and JORGE, A. (2010). “La baja interacción del espectador de vídeos en Internet: caso Youtube España”. Revista Latina de Comunicación Social, 65, 421-435. https://doi.org/10.4185/RLCS-65-2010-910-421-435

GIL, J. and GIL, S. (2020). “Series de ficción como medio de coeducación para la adolescencia. Estudio de caso: Las del Hockey”. Fonseca. Journal of Communication, 21, 65-86. https://doi.org/10.14201/fjc2020216586

GIL-RAMÍREZ, M.; GÓMEZ-DE-TRAVESEDO-ROJAS and ALMANSA-MARTÍNEZ, A. (2020). “Debate político en YouTube: ¿revitalización o degradación de la deliberación democrática?”. El Profesional de la Información, 29 (6), e290638. https://doi.org/10.3145/epi.2020.nov.38

GRANVILLE, S. (2009). “Downing Street’s Favourite Soap Opera: Evaluating the Impact and Influence of Yes, Minister and Yes, Prime Minister”. Contemporary British History, 23 (3), 315-336. https://doi.org/10.1080/13619460903080135

KAMM, J. (2015). “Ignorant Master, Capable Servants: The Politics of Yes Minister and Yes Prime Minister”. In: J. KAMM and B. NEUMAN (eds.). British TV Comedies. Cultural Concepts, Contexts and Controversies. London: Palgrave Macmillan,114-135. https://doi.org/10.1057/9781137552952_8

LACALLE, CH. (2011). “La ficción interactiva: televisión y Web 2.0”. Ámbitos, 20, 87-107. https://doi.org/10.12795/Ambitos.2011.i20.05

LYNN, J. and JAY, A. (1989). The Complete Yes, Minister. London: BBC Books.

MARRÓN, M. (2020). “La escena de ficción que resume a la perfección la respuesta de los gobiernos a la crisis del coronavirus”. Nius Diario. Retrieved from https://www.niusdiario.es/vida/visto-oido/coronavirus-escena-viral-serie-yes-minister-predijo-respuesta-gobierno_18_2914020301.html [Consulted: 15/12/20]

MORENO, C. (2012). “Humor, política y series de entretenimiento. El fenómeno ‘Yes, Minister’”. In: I. MARTÍNEZ and C. MORENO (eds.). De Anatomía de Grey a The Wire. La realidad de la ficción televisiva. Madrid: La Catarata, 68-192.

ORANGE, R. and TURNER, B. (2013). “Introduction”. In: B. TURNER and R. ORANGE (eds.). Specialist Journalism. London/New York: Routledge, 1-10.

PÉREZ TORNERO, J.M.; TAYIE, S. S.; TEJEDOR, S. and PULIDO, C. (2018). “¿Cómo afrontar las noticias falseadas mediante la alfabetización periodística? Estado de la cuestión”. Doxa Comunicación, 26, 211-235. https://doi.org/10.31921/doxacom.n26a10

RIKER, W.H. (1986). The art of political manipulation. New Haven/London: Yale University Press.

SMITH, J. (2009). The Presidents We Imagine: Two Centuries of White House Fictions on the Page, on the Stage, Onscreen, and Online. Madison: University of Wisconsin Press.

SORLIN, S. (2016). Language and Manipulation in House of Cards. A Pragma-Stylistic Perspective. Basingstoke: Palgrave/Macmillan.

THODY, P. (1997). An Historical Introduction to the European Union. London: Routledge.

TEODORO, M. (2011). Bureaucratic Ambition: Careers, Motives, and the Innovative Administrator. Baltimore: Johns Hopkins University Press.

VALBUENA, F. (2010). “El humor en la Comunicación Política”. Cuadernos de Información y Comunicación, 15, 123-164.

VAN DEN BERG, C.; HOWLETT, M.; MIGONE, A.; HOWARD, M.; PEMER, F. and GUNTER, H. (2019). Policy Consultancy in Comparative Perspective: Patterns Nuances and Implications of the Contractor State. Cambridge: Cambridge University Press.

WALL, S. (2008). A Stranger in Europe: Britain and the EU from Thatcher to Blair. Oxford: Oxford University Press.

WODAK, R. (2009). The Discourse of Politics in Action: Politics as Usual. Basingstoke: Palgrave/Macmillan.

Biografia de l'autor/a

Antonio M. Bañón Hernández, Universidad de Almería

Catedrático de Lengua Española. Departamento de Filología. Centros de Investigación en Comunicación y Sociedad. IP Grupo de Investigación ECCO (Estudios Críticos sobre la Comunicación). Universidad de Almería.