Aportacions femenines a les teories de la comunicació: una proposta per a la docència i la ciència
Resum
Les teories de la comunicació són un camp d’estudi en el qual sovint s’han silenciat les aportacions de les dones investigadores. Per això, aquest article té com a objectiu principal desenvolupar un marc que analitzi el camp de la comunicació a partir de la figura de destacades investigadores que històricament han tendit a quedar al marge dels relats oficials tot i la importància de les seves contribucions. A partir de la revisió crítica de textos històrics i de referència, l’article proposa una genealogia de destacades investigadores de la primera generació (delimitada entre les dècades de 1930 i 1960) dins dels enfocaments dominants de les teories de la comunicació: funcionalista, interpretatiu i crític. Com a resultat, aquesta aproximació hermenèutica i crítica destaca el context intel·lectual de Columbia com a epicentre del pensament comunicatiu femení a mitjan segle XX i recupera algunes figures clau en la fundació del camp de la comunicació: Herta Herzog, Hazel Gaudet, Thelma Anderson, Marjorie Fiske, Hortense Powdermarker, Else Frenkel-Braunschweig, Mae Huettig, Helen Hughes, Rachel Powell i Mary Q. Innis. Aquesta proposta obre i fa més heterogeni el cànon oficial de les teories de la comunicació, dominat històricament per figures masculines. A tall de conclusió, l’article planteja la necessitat d’incorporar al camp les aportacions femenines, una qüestió que ajudarà a superar el biaix de gènere a partir del qual encara s’ensenyen i es pensen les teories de la comunicació en l’actualitat.
Paraules clau
teories de la comunicació, dones investigadores, epistemologia crítica, investigació, docència, gènereReferències
ADORNO, T.; FRENKEL-BRUNSWIK, E.; LEVINSON, D. y SANFORD, N. (1950). The authoritarian personality. Nueva York: Harper.
ASHCRAFT, K. y SIMONSON, P. (2015). «Gender, work and the history of communication research». En: SIMONSON, P. y PARK, D. (coords.). The international history of communication study. Nueva York: Routledge, 47-68.
BELISLE, D. y MITCHELL, K. (2018). «Mary Quayle Innis: Faculty wives’ contributions and the making of academic celebrity». The Canadian History Review, 99 (3), 456-486. https://doi.org/10.3138/chr.2017-0108
BERELSON, B.; LAZARSFELD, P. y MCPHEE, W. (1954). Voting. Chicago: The University of Chicago Press.
BLACK, D. (2003). «Both of us can move mountains: Mary Quayle Innis and her relationship to Harold Innis’ legacy». Canadian Journal of Communication, 28 (4), 433-447. https://doi.org/10.22230/cjc.2003v28n4a1391
BRUNSDON, Ch. (2000). The feminist, the housewife, and the soap opera. Oxford: Clarendon Press.
BURTON, D. y DARCY, R. (1985). «Careers of men and women in the profession». Western Political Quarterly, 38 (1), 132-147. https://doi.org/10.1177/106591298503800110
CANTRIL, H.; GAUDET, H. y HERZOG, H. (1940). The invasion from mars. Nueva Jersey: Princeton University Press.
COMMIRE, A. y KLEZMER, D. (2007). «Frenkel-Brunswik, Else (1908-1958)». Dictionary of Women Worldwide: 25,000 Women through the Ages, 1, 694.
CONNELL, K. y HILTON, M. (2015). «The working practices of Birmingham’s Centre for Contemporary Cultural Studies». Social History, 40 (3), 287-311. https://doi.org/10.1080/03071022.2015.1043191
CRAIG, R. (1999). «Communication theory as a field». Communication Theory, 9 (2), 119-161. https://doi.org/10.1111/j.1468-2885.1999.tb00355.x
CREIGHTON, D. (1957). Harold Adams Innis. Toronto: University of Toronto Press.
DORSTEN, A. (2012). «Thinking dirty: Digging up three founding matriarchs of communication studies». Communication Theory, 22 (1), 25-47. https://doi.org/10.1111/j.1468-2885.2011.01398.x
DORSTEN, A. (2016). «Women in communication research». En POOLEY, J.; JENSEN, K. y CRAIG, R. (coords.). The international encyclopedia of communication theory and philosophy. Nueva Jersey: Wiley, 1-13. https://doi.org/10.1002/9781118766804.wbiect106
DOUGLAS, S. (2006). «Personal influence and the bracketing of women’s history». The Annals of the American Academy, 608, 41-50. https://doi.org/10.1177/0002716206292458
FLECK, C. (2011). A transatlantic history of the social sciences. Londres: Bloomsbury Academic.
FRENKEL-BRUNSWIK, E. (1939). «Mechanisms of self-deception». Journal of Social Psychology, 10, 409-420. https://doi.org/10.1080/00224545.1939.9713377
FRENKEL-BRUNSWIK, E. (1940). «Psychoanalysis and personality research». The Journal of Abnormal and Social Psychology, 35 (2), 176-197. https://doi.org/10.1037/h0060754
FRENKEL-BRUNSWIK, E. (1948). «A study of prejudice in children». Human Relations, 1, 295-306. https://doi.org/10.1177/001872674800100301
FRENKEL-BRUNSWIK, E. (1949). «Intolerance of ambiguity as an emotional and perceptual personality variable». Journal of Personality, 18, 108-143. https://doi.org/10.1111/j.1467-6494.1949.tb01236.x
GARCÍA-JIMÉNEZ, L. (2019). En defensa de la comunicación. Valencia: Tirant lo Blanch.
GARCÍA, F.; ZURIÁN, F. y NÚÑEZ, P. (2020). «Los estudios de género en los grados de comunicación». Comunicar, 63, 21-30. https://doi.org/10.3916/C63-2020-02
HIER, S. y KEMP, C. (2002). «Anthropological stranger: The intellectual trajectory of Hortense Powdermaker». Women’s History Review, 11 (2), 253-272. https://doi.org/10.1080/09612020200200320
HOGGART, R. (1957). The uses of literacy. Aspects of working-class life. Londres: Chatto & Windus.
HOGGART, R. y HALL, S. (1965). «Introduction». En: POWELL, R. «Possibilities for local radio». Occasional Paper, 1, 1-22.
HUETTIG, M. D. (1944). Economic control of the motion picture industry. Filadelfia: University of Pennsylvania Press.
HUGHES, H. (1940). News and the human interest story. Chicago: University of Chicago Press.
HUGHES, H. (1973). «Maid of all work or departmental sister-in-law?: The faculty wife employed on campus». American Journal of Sociology, 78 (4), 767-772. Recuperado de https://www.jstor.org/stable/2776602
INNIS, M. Q. (1935). An economic history of Canada. Toronto: Ryerson.
JANSEN, S. (1993). «The future is not what it used to be: Gender, history, and communication studies». Communication Theory, 3 (2), 136-148. https://doi.org/10.1111/j.1468-2885.1993.tb00063.x
KATZ, E. y LAZARSFELD, P. (1955). Personal influence. Nueva York: The Free Press.
KLAUS, E. y SEETHALER, J. (2016). What do we really know about Herta Herzog? Frankfurt: Peter Lang.
LAZARSFELD, P.; BERELSON, B. y GAUDET, H. (1944). The People’s choice. Nueva York: Columbia University Press.
MERTON, R.; FISKE, M. y CURTIS, A. (1946). Mass persuasion. Nueva York: Harper.
MERTON, R.; FISKE, M. y KENDALL, P. (1948). The focused interview. Nueva York: Free Press.
MEYEN, M. (2012). «The founding parents of communication». International Journal of Communication, 6, 1451-1459.
PARK, D. y POOLEY, J. (coords.) (2008). The History of Media and Communication Research: Contested Memories. Nueva York: Peter Lang.
PETERS, J. y SIMONSON, P. (2004). Mass communication and American social thought: Key Texts, 1919-1968. Oxford: Rowman.
PHILLIPS, W. (2015). «A Maze of intricate relationships: Mae D. Huettig and early forays into film industry studies». Film History, 27 (1), 135-163. https://doi.org/10.2979/filmhistory.27.1.135
POOLEY, J. (2008). «The new history of mass communication research». En: PARK, D. y POOLEY, J. (coords.). The history of media and communication research: Contested memories. Nueva York: Peter Lang, 43-70.
POOLEY, J. (2017). «Wilbur Schramm and the “four founders” history of U.S. communication research». Коммуникации Медиа Дизайн, 2 (4), 5-18. http://dx.doi.org/10.17613/M6Q859
POWELL, R. (1965). «Possibilities for local radio». Occasional Paper, 1, 1-22.
RODRIGO ALSINA, M. (2001). Teorías de la comunicación: Ámbitos, métodos y perspectivas. Barcelona: Aldea Global.
ROGERS, E. (1994). A history of communication study: A biographical approach. Nueva York: Free Press.
ROWLAND, A. y SIMONSON, P. (2013). «The founding mothers of communication research: Toward a history of a gendered assemblage». Critical Studies in Media Communication, 31 (1), 3-26. https://doi.org/10.1080/15295036.2013.849355
SCHRAMM, W. (1963). «Communication research in the United States». En: SCHRAMM. W. (coord.). The science of human communication. Nueva York: Basic Books, 1-16.
SCOTT, M. (2013). «Mary Quayle Innis». The Canadian Encyclopedia.
SIGNORIELLI, N. (1996). Women in communication: A biographical sourcebook. Westport: Greenwood Press.
SIMONSON, P. (2012). «Mail and females at the bureau: The happiness game in the gendered contexts of early U.S. communications research». International Journal of Communication, 6, 1277-1289.
SIMONSON, P. (2016). «Herta Herzog and the founding mothers of mass communication research». En KLAUS, E. y SEETHALER, J. (coords.). What do we really know about Herta Herzog? Nueva York: Peter Lang, 61-84.
SIMONSON, P. y ARCHER, L. (2011). «Women in media research». Documental Out of the Question.
SIMONSON, P. y PARK, D. (coords.) (2015). The international history of communication study. Nueva York: Routledge.
STRIPHAS, T. y HAYWARD, M. (2013). «Working papers in cultural studies, or, the virtues of grey literature». New Formations: A Journal of Culture, 78, 102-116. https://doi.org/10.3898/NewF.78.05.2013
THOMPSON, E. P. (1963). The making of the English working class. Harmondsworth: Penguin.
VALSINER, J. y ABBEY, E. (2006). «Ambivalence in focus: Remembering the life and work of Else Frenkel-Brunswik». Studies in Psychology, 27 (1), 9-17. https://doi.org/10.1174/021093906776173126
VERA BALANZA, T. (2012). «Periféricas: Propuesta didáctica para teorías de la comunicación». ZER, 32, 13-27.
VORDERER, P.; PARK, D. y LUTZ, S. (2019). «A history of media effects research traditions». En: OLIVER, M.; RANEY, A. y BRYANT, J. (coords.). Media effects: Advances in theory and research. Nueva York: Routledge, 1-15.
WILLIAMS, R. (1958). Culture and society (1780-1950). Londres: Chatto & Windus.
WILLIAMS, R. (1961). The long revolution. Londres: Chatto & Windus.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Leonarda García-Jiménez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.
