La televisió pública i l’audiència infantil: valors i funcions en l’era digital
Resum
Aquest article aborda l’estudi dels mitjans de comunicació públics (MSP) des de la perspectiva de la seva relació amb les audiències infantils. Els principals objectius són conceptualitzar aquestes audiències des de la perspectiva del mitjà públic, estudiar el disseny de les estratègies de programació i identificar els valors i les funcions de servei públic. L’estudi de cas se centra en la televisió pública valenciana, clausurada el 2013 i recuperada el 2017 amb el nom d’À Punt Media (APM), un període en el qual l’estructura televisiva es va transformar a conseqüència de la consolidació de l’streaming. La metodologia combina una anàlisi documental, entrevistes en profunditat i un període d’observació. Aquest estudi contribueix al debat sobre el paper dels MSP en el context d’Internet, on APM avança en la conceptualització de les audiències infantils en entendre-les no sols com a persones en desenvolupament, sinó també com a subjectes socials actius.
Paraules clau
mitjans, infància, servei públic, digital, funcions, valorsReferències
AIERBE-BARANDIARAN, A. y OREGUI-GONZÁLEZ, E. (2016). «Valores y emociones en narraciones audiovisuales de ficción infantil». Comunicar, 47. http://dx.doi.org/10.3916/C47-2016-07
ARMA, A. d’ y LABIO, A. (2017). «Making a difference?: Public service broadcasting, distinctiveness and children’s provision in Italy and Spain». International Journal of Digital Television, 8 (2). https://doi.org/10.1386/jdtv.8.2.183_1
ASLAMA, M. (2015). «Public Service Media and Challenge of Crossing Borders: Assessing New Models». Media Studies, 6 (12). Recuperado de https://goo.gl/vE1YNm [Fecha de consulta: 28/08/2019].
BURRI, M. (2015). Public Service Broadcasting 3.0: Legal Design for the Digital Present. Londres y Nueva York: Routledge.
CNMC (COMISIÓN NACIONAL DE LOS MERCADOS Y LA COMPETENCIA) (2018). La mitad de los hogares con Internet consumen contenidos audiovisuales en plataformas online de pago. Recuperado de https://www.cnmc.es/prensa/Panel-Hogares-OTTs-20210528 [Fecha de consulta: 28/05/2021].
CORTESI, S. y GASSER, U. (2015). «Youth Online and News: A Phenomenological View on “Diversity”». International Journal of Communication, 9. Recuperado de https://goo.gl/BhBP3G [Fecha de consulta: 28/08/2019].
CVMC (CORPORACIÓ VALENCIANA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ) (2017a). Carta de valors per als contingus infantils i juvenils. Recuperado de https://www.cvmc.es/wp-content/uploads/2017/10/Carta-de-valors.pdf [Fecha de consulta: 28/08/2019].
CVMC (CORPORACIÓ VALENCIANA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ) (2017b). Llibre d’estil de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Recuperado de https://www.cvmc.es/llibre-destil/ [Fecha de consulta: 28/08/2019].
ENLI, G. (2013). «Defending Nordic Children against Disney: PBS Children’s Channels in the Age of Globalization». Nordicom Review, 34 (1). https://doi.org/10.2478/nor-2013-0044
FRANQUET, R.; RIBES, X. y ZOPPEDU, M. (2012). «La adecuación de la estructura organizativa a las exigencias de una producción cross-media: El caso de la televisión pública italiana». Cuadernos.info, 31. https://doi.org/10.7764/cdi.31.438
FUENZALIDA, V. (2015). «Televisión pública y cambio digital: Tecnología TV-Audiencias-Formatos». Punto Cero, 30. Recuperado de https://goo.gl/yFrWwQ [Fecha de consulta: 28/08/2019].
FUENZALIDA, V. (2017). La nueva televisión infantil. Chile: Fondo de Cultura Económica.
HOFFMAN, C.P.; LUTZ, C.; MECKEL, M. y RANZINI, G. (2015). «Public Service Media in the Digital Age. Diversity by Choice: Applying a Social Cognitive Perspective to the Role of Public Service Media in the Digital Age». International Journal of Communication, 9. Recuperado de https://goo.gl/oWhw18 [Fecha de consulta: 28/08/2019].
IZQUIERDO-CASTILLO, J. (2015). «El nuevo negocio mediático liderado por Netflix: Estudio del modelo y proyección en el mercado español». El Profesional de la Información, 24 (6). http://dx.doi.org/10.3145/epi.2015.nov.14
JAKUBOWICZ, K. (2004). «A square peg in a round hole: The EU’s policy on public service broadcasting». En: BONDEBJERG, I. y GOLDING, P. (eds.). European culture and the media. Bristol: Intellect, 277-301.
KORBIEL, I. y SARIKAKIS, K. (2017). «Between two (In)competencies: A critical view on media ownership regulation in the EU». International Journal of Media and Cultural Politics, 13 (1).
MEDINA, M. y OJER, T. (2011). «La transformación de las televisiones públicas en servicio digitales en la BBC y RTVE». Comunicar, 18 (36). https://doi.org/10.3916/C36-2011-02-09
MIGUEL DE BUSTOS, J.C. e IZQUIERDO-CASTILLO, J. (2019). «¿Quién controlará la comunicación?: El impacto de los GAFAM sobre las industrias mediáticas en el entorno de la economía digital». Revista Latina de Comunicación Social, 74. https://doi.org/10.4185/RLCS-2019-1358
MOE, H. (2008). «Public Service Media Online? Regulating Public Broadcasters’ Internet Services: A Comparative Analysis». Television & New Media, 9. https://doi.org/10.1177/1527476407307231
OJER, T. (2011). «El papel del gobierno corporativo en la buena gestión de las empresas públicas de televisión: El caso de RTVE». Anàlisi, 43.
POTTER, A. (2021). «Globalising the local in children’s televisión of the post-network era: How Disney+ and BBC Studios helped bluey the Australian cattle dog jump the national fence». International Journal of Cultural Studies, 24 (2).
POTTER, A. y STEEMERS, J. (2019). «Transforming Markets for Children’s Television Industries». En: SHIMPACH, S. (ed.). The Routledge Companion to Global Television. Nueva York: Routledge.
REDVALL, E. N. y CHRISTENSEN, K. B. (2021). «Co-creating content with children to avoid ‘Uncle Swag’: Strategies for producing public service televisión drama for tweens and teens at the Danish children’s cannel DR Ultra». Critical Studies in Television, 16 (29). https://doi.org/10.1177/17496020211005999
STEEMERS, J. (2017a). «International perspectives on the funding of public service media content for children». Media International Australia, 163 (1). https://doi.org/10.1177/1329878X17693934
STEEMERS, J. (2017b). «Public service broadcasting, children’s television, and market failure: The Case of the United Kingdom». JMM International Journal of Media Management, 19 (4). https://doi.org/10.1080/14241277.2017.1402182
STEEMERS, J. y ARMA, A. d’ (2012). «Evaluating and Regulating the Role of Public Broadcasters in the Children’s Media Ecology: The Case of Home-grown Television Content». International Journal of Media and Cultural Politics, 8 (1). https://doi.org/10.1386/macp.8.1.67_1
STORSUL, T. y SYVERTSEN, T. (2007). «The Impact of Convergence on European Television Policy». Convergence: The International Journal of Research in to New Media Technologies, 13 (3). https://doi.org/10.1177/1354856507079177
SYVERTSEN, T. (2003). «Challenges to Public Television in the Era of Convergence and Commercialization». Television & New Media, 2, 155-175.
SYVERTSEN, T. y ASLAMA, M. (2007). «Public Service Broadcasting and New Technologies: Marginalization or Re-Monopolization?». En: BENS, E. de (ed.). Media Between Culture and Commerce. Brighton: IntellectBooks.
TRACEY, M. (1998). The Decline and Fall of Public Service. Oxford: Oxford University Press.
VOLKMER, I. (2015). «Rethinking ‘public service’ in a globalized digital ecology». openDemocracy. Recuperado de https://cutt.ly/CdEAlZB [Fecha de consulta: 02/08/2020].
WALZER, A. y RETIS, J. (2008). «Modelos de servicio público en Europa: Análisis comparativo de TVE y BBC». Comunicar, 31 (16). https://doi.org/10.3916/c31-2008-03-072
YIN, K. (1994). Case study research: Design and methods. Londres: SAGE Publications.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Jessica Izquierdo-Castillo
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.
