L’impacte de la pandèmia de COVID-19. Percepció dels professionals de la comunicació en les empreses: rol i desafiaments de la comunicació interna
Resum
La pandèmia de COVID-19 ha posat a prova el rol de la comunicació interna (CI) en la gestió de l’adaptació al canvi i a la digitalització de les empreses, en una situació sobtada d’implantació del teletreball, reorientació i interrupció temporal de l’activitat i acomiadaments massius. Amb l’objectiu d’analitzar l’efecte de la COVID-19 sobre l’avaluació que els gestors de comunicació de les empreses fan de l’entorn empresarial i dels desafiaments que afronten els departaments de CI a Espanya, una anàlisi estadística compara les dades recollides el 2018 i el 2020 (N = 118 i 69, respectivament) sobre les percepcions dels socis de Dircom (Associació de Directius de Comunicació). A més, es fa una anàlisi sistemàtica de les preguntes obertes de 2020. Entre els resultats destaca la percepció que la inversió en CI millora durant la pandèmia, si bé continua entre els aspectes pitjor valorats de l’entorn empresarial. Manejar l’evolució digital i dels mitjans, unir la CI amb l’estratègia corporativa i enfortir el rol de la comunicació en la presa de decisions són els principals reptes percebuts, sense modificacions per la COVID-19. D’altra banda, la majoria valora que la COVID-19 influeix positivament sobre la CI, que mostra la seva importància per al bon funcionament empresarial durant la pandèmia amb un increment de les seves actuacions. Més de la meitat dels participants aprecien que la CI ha impulsat valors empresarials i canvis en el funcionament d’aquests departaments; dos terços n’han extret ensenyaments per a la seva activitat; i quasi tres quartes parts perceben que la incorporació de mitjans audiovisuals i en línia perdurarà.
Paraules clau
comunicació interna, percepcions, professionals de la comunicació, pandèmia, efectes de la COVID-19Referències
ARAÚJO, M. and MIRANDA, S. (2021). “Multidisciplinarity in internal communication and the challenges ahead”. Corporate Communications: An International Journal, 26 (1), 107-123. https://doi.org/10.1108/CCIJ-01-2020-0012
BERCERUELO, B. (coord.) (2014). Nueva comunicación interna en la empresa. Madrid: Estudio de Comunicación/Biblioteca Aedipe de RRHH.
CHON, M-G., TAM, L. and KIM, J.-N. (2021). “Effects of organisational conflict history and employees’ situational perceptions of COVID-19 on negative megaphoning and turnover intention”. Journal of Communication Management, 25 (3), 298-315. https://doi.org/10.1108/JCOM-10-2020-0114
CORNELISSEN, J. (2020). Corporate communication. A Guide to Theory and Practice. 6th ed. London: SAGE.
COUPER, M. P. (2000). Web surveys: The questionnaire Design Challenge. [Date consulted: 22/02/2022] Retrieved from https://2001.isiproceedings.org/pdf/263.PDF
DIRCOM (2018). Estado de la comunicación en España 2018. [Date consulted: 22/02/2022] Retrieved from http://www.dircom.org/2018/07/13/estado-de-la-comunicacion-en-espana-2018/
ECKLEBE, S. and LÖFFLER, N. (2021). “A question of quality: perceptions of internal communication during the Covid-19 pandemic in Germany”. Journal of Communication Management, 25 (3), 214-232. https://doi.org/10.1108/JCOM-09-2020-0101
FÁBREGAS, j., TEJEDOR, s. and SALLA, j. (2021). “La gamificación como recurso telemático en la comunicación empresarial en tiempo de pandemia”. Comunicación, 44, 57-75. https://doi.org/10.18566/comunica.n44.a04
HEIDE, M. and SIMONSSON, C. (2011). “Putting coworkers in the limelight: New challenges for communication professionals”. International Journal of Strategic Communication, 5 (4), 201-220. https://doi.org/10.1080/1553118X.2011.605777
LI, J.-Y., SUN, R., TAO, W. and LEE, Y. (2021). “Employee coping with organisational change in the face of a pandemic: The role of transparent internal communication”. Public Relations Review, 47 (1), 101984. https://doi.org/10.1016/j.pubrev.2020.101984
MEN, L. R., QIN, Y. S. and JIN, J. (2021). “Fostering Employee Trust via Effective Supervisory Communication during the COVID-19 Pandemic: Through the Lens of Motivating Language Theory”. International Journal of Business Communication, 59 (2), 193-218. http://dx.doi.org/10.1177/23294884211020491
MIQUEL-SEGARRA, S. and ACED-TOLEDANO, C. (2019). “El perfil de los responsables de comunicación interna en España”. RAEIC, Revista de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación, 6 (11), 99-118. https://doi.org/10.24137/raeic.6.11.7
MISHRA, K., BOYNTON, L. and MISHRA, A. (2014). “Driving Employee Engagement: The Expanded Role of Internal Communications”. International Journal of Business Communication, 51 (2), 183-202. https://doi.org/10.1177/2329488414525399
NEILL, M. S. and BOWEN, S. A. (2021). “Ethical listening to employees during a pandemic: new approaches, barriers and lessons”. Journal of Communication Management, 27 (3), 276-297. https://doi.org/10.1108/JCOM-09-2020-0103
NELLI, R. P. (2018). Internal communication in Europe. Key success factors and managerial approaches. ASCAI & FEIEA (European Association for Internal Communication): Milan: vita e Pensiero. [Date consulted: 0/02/2022] Retrieved from http://www.ascai.it/uploads/files/RAPPORTI%20ASCAI/E_BOOK%20IC%20EUROPEAN%20REPORT%202018.pdf
RUCK, K. (2020). “Internal communication and the associations with organisational purpose, culture and strategy”. In: K. RUCK (ed.). Exploring Internal Communication, Towards Informed Employee Voice. 4th ed. Abingdon: Routledge, 2-14.
RUCK, K. and WELCH, M. (2012). “Valuing internal communication; management and employee perspectives”. Public Relations Review, 38 (2), 294-302. https://doi.org/10.1016/j.pubrev.2011.12.016
SINČIĆ-ĆORIĆ, D., POLOŠKI-VOKIĆ, N. and TKALAC-VERČIČ, A. (2020). “Does good internal communication enhance life satisfaction?”. Journal of Communication Management, 24 (4), 363-376. https://doi.org/10.1108/JCOM-11-2019-0146
SUN, R., LI, J.-Y., LEE, Y. and TAO, W. (2021). “The Role of Symmetrical Internal Communication in Improving Employee Experiences and Organisational Identification During COVID-19 Pandemic-Induced Organisational Change”. International Journal of Business Communication. https://doi.org/10.1177/23294884211050628
TEJEDOR, S., CERVI, L., TUSA, F., PORTALES, M. and ZABOTINA, M. (2020). “Information on the COVID-19 Pandemic in Daily Newspapers’ Front Pages: Case Study of Spain and Italy”. International Journal Environmental Research Public Health, 17 (17), 6330. https://doi.org/10.3390/ijerph17176330
WELCH, M. (2015). “The Evolution of the Employee Engagement Concept: Communication Implications”. In: R. L. HEATH and A. GREGORY (ed.). Strategic communication. Los Ángeles: SAGE, 201-220. https://dx.doi.org/10.4135/9781473915497
WELCH, M. and JACKSON, P. R. (2007). “Rethinking internal communication: a stakeholder approach”. Corporate Communications: An International Journal, 12 (2), 177-198. https://doi.org/10.1108/13563280710744847
XIFRA, J. (2020). “Corporate communication, public relations and reputational risk management in the days of Covid-19”. El profesional de la información, 29 (2), e290220. https://doi.org/10.3145/epi.2020.mar.20
YEOMANS, L. and FITZPATRICK, L. (2017). “Internal communication”. In: R. TENCH and L. YEOMANS (coord.). Exploring Public Relations. Global Strategic Communication. 4th ed. Harlow (England): Pearson, 286-307.
ZERFASS, A., VERHOEVEN, P., TENCH, R., MORENO, A. and VERČIČ, D. (2011). European Communication Monitor 2011: empirical insights into strategic communication in Europe: results of an empirical survey in 43 countries (chart version) Brussels: EACD / EUPRERA. [Date consulted: 24/02/2022] Retrieved from https://hdl.handle.net/11245/1.356760
ZERFASS, A., TENCH, R., VERHOEVEN, P., VERČIČ, D. and MORENO, A. (2014). European Communication Monitor. Excellence in strategic communication, key issues, leadership, gender and mobile media. Results of a survey in 42 countries. Brussels: EACD/ EUPRERA, Communication Director Magazine. [Date consulted: 24/02/2022] Retrieved from https://www.researchgate.net/publication/263818012_European_Communication_Monitor_2014_Excellence_in_Strategic_Communication_-_Key_Issues_Leadership_Gender_and_Mobile_Media_Results_of_a_Survey_in_42_Countries
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Cristina Aced Toledano, Susana Miquel Segarra, María-Cruz López-de-Ayala
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
