Mitjans de notícies nadius digitals: abast en 46 països, principals marques i perfils d’usuaris a Espanya

Autors/ores

  • Jürg Kaufmann-Argueta Universidad de Navarra
  • Samuel Negredo Universidad de Navarra

Resum

Les publicacions de notícies purament digitals han esdevingut actors competitius en molts països i ocupen llocs destacats en les classificacions d’audiència en el context d’un entorn mediàtic d’alta capacitat d’elecció. Amb l’objectiu d’obtenir informació sobre el rendiment de les marques de notícies digitals a tot el món i de saber si les seves audiències són similars o diferents a les dels mitjans amb arrels tradicionals a Espanya, ens basem en dades d’una enquesta de 2021 i 2022, respectivament. Primer, examinem quina proporció d’adults connectats a internet fa servir alguna de les marques de notícies purament digitals més populars en 24 països majoritàriament europeus i en 22 mercats d’Amèrica, Àfrica i la regió Àsia-Pacífic, i destaquem com es classifiquen les principals marques nadiues digitals en funció de l’audiència setmanal que aconsegueixin. Després comparem els perfils dels usuaris de les cinc organitzacions de notícies exclusivament digitals més utilitzades a Espanya, amb les audiències de les cinc principals marques tradicionals (N = 2028), i analitzem la lleialtat dels lectors, el gènere, l’edat, els nivells d’educació i ingressos, i la inclinació política. Amb aquest enfocament centrat en les audiències dels mitjans, trobem que les marques de mitjans de notícies nadius digitals són líders (en 15 de 46 països) o ocupen algunes de les primeres posicions per abast setmanal en la majoria dels mercats, amb els països nòrdics com a excepció. A Espanya, les audiències de les principals marques nadiues digitals les consulten amb una freqüència lleugerament menor que els usuaris de llocs de notícies amb arrels tradicionals. Els llocs de notícies en el nostre estudi són una mica més populars entre els homes, les persones grans i els usuaris més benestants i amb educació formal, capaços de definir la seva postura política. No obstant això, la diversitat d’enfocaments editorials que es troben entre els llocs, en un mercat de mitjans de notícies pluralista, inevitablement dona com a resultat marques amb perfils d’usuari que mostren excepcions a aquestes tendències.

Paraules clau

periodisme digital, notícies en línia, publicació de notícies, audiències de notícies, mitjans nadius digitals

Referències

ARRESE, A. and KAUFMANN, J. (2016). “Legacy and Native News Brands Online: Do They Show Different News Consumption Patterns?”. International Journal on Media Management, 18 (2), 75-97. https://doi.org/10.1080/14241277.2016.1200581

BRADSHAW, P. (2018). The Online Journalism Handbook. Oxford: Routledge.

BRUNO, N. and NIELSEN, R. K. (2012). Survival is Success: Journalistic Online Start-Ups in Western Europe. Oxford: Reuters Institute for the Study of Journalism. Retrieved from https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/sites/default/files/2017-12/Survival%20is%20Success%20Journalistic%20Online%20Start-Ups%20in%20Western%20Europe.pdf

BUSCHOW, C. (2020). “Why Do Digital Native News Media Fail? An Investigation of Failure in the Early Start-Up Phase”. Media and Communication, 8 (2), 51-61. https://doi.org/10.17645/mac.v8i2.2677

COSTERA-MEIJER, I. and GROOT-KORMELINK, T. (2015). “Checking, Sharing, Clicking and Linking: Changing Patterns of News Use between 2004 and 2014”. Digital Journalism 3 (5), 664-679. https://doi.org/10.1080/21670811.2014.937149

FLETCHER, R. and NIELSEN, R. K. (2017). “Are News Audiences Increasingly Fragmented? A Cross-National Comparative Analysis of Cross-Platform News Audience Fragmentation and Duplication”. Journal of Communication, 67 (4), 476-498. https://doi.org/10.1111/jcom.12315

FOURNIER, S. (1998). “Consumers and Their Brands: Developing Relationship Theory in Consumer Research.” Journal of Consumer Research, 24 (4), 343-373. https://doi.org/10.1086/209515

GAJARDO, C. and COSTERA MEIJER, I. (2023). “How Loyalty Works: Why Do People Continue Their Relationship with Journalism?”. Journalism Studies. https://doi.org/10.1080/1461670X.2023.2178246

GOYANES, M. (2020). “Antecedents of Incidental News Exposure: The Role of Media Preference, Use and Trust”. Journalism Practice, 14 (6), 714-729. https://doi.org/10.1080/17512786.2019.1631710

GRALPOIS, B. (2010). Agency mania: harnessing the madness of client/agency relationships for high-impact results. New York: SelectBooks.

HAGAR, N. and SHAW, A. (2022). “Concentration without cumulative advantage: the distribution of news source attention in online communities”. Journal of Communication, 72 (6), 675-686. https://doi.org/10.1093/joc/jqac032

HARLOW, S. (2022). “A New People’s Press? Understanding Digital-Native News Sites in Latin America as Alternative Media”. Digital Journalism, 10 (8), 1322-1341. https://doi.org/10.1080/21670811.2021.1907204

JUNGHERR, A. and SCHROEDER, R. (2022). Digital Transformations of the Public Arena (Elements in Politics and Communication). Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781009064484

KREBS, I. and J. A. LISCHKA. (2019). “Is Audience Engagement Worth the Buzz? The Value of Audience Engagement, Comment Reading, and Content for Online News Brands”. Journalism, 20, 714-732. https://doi.org/10.1177/1464884916689277

LIN, J. S., CHEN, K. J. and SUNG, Y. (2018). “Understanding the Nature, Uses, and Gratifications of Social Television: Implications for Developing Viewer Engagement and Network Loyalty”. Journal of Broadcasting and Electronic Media, 62 (1), 1-20.

LINDELL, J. (2018). “Distinction recapped: Digital news repertoires in the class structure”. New Media & Society, 20 (8), 3029-3049. https://doi.org/10.1177/1461444817739622

LÓPEZ-GARCÍA, X., SILVA-RODRÍGUEZ, A. and VÁZQUEZ-HERRERO, J. (2023). “Evolution, trends and future of native media: from avant-garde to the epicenter of the communications ecosystem”. Profesional de la información, 32 (2). https://doi.org/10.3145/epi.2023.mar.06

MOREJÓN VALLEJO, R. and VILLACÍS MORALES, C. (2022). “Mapa de medios nativos digitales 2020: canales de difusión, prácticas y retos financieros”. In: ROMERO GUAYASAMÍN, P. and VILLALVA SALGUERO, T. (coords.). Medios nativos digitales en América Latina: enfoques, retos y experiencias. Cuenca, Ecuador: Abya-Yala, 63-79. Retrieved from https://dspace.ups.edu.ec/bitstream/123456789/23491/4/Medios%20nativos%20digitales.pdf

NAPOLI, P. M. (2011). Audience Evolution: New Technologies and the Transformation of Media Audiences. New York: Columbia University Press.

NEGREDO, S. and KAUFMANN-ARGUETA, J. (2021). “Las audiencias de los medios nativos digitales de noticias: competir entre las grandes marcas periodísticas”. In: SALAVERRÍA, R. and MARTÍNEZ-COSTA, M. P. (coords.). Medios nativos digitales en España. Caracterización y tendencias. Salamanca: Comunicación Social, 123-142.

NELSON, J. L. (2020). “The Enduring Popularity of Legacy Journalism: An Analysis of Online Audience Data”. Media and Communication, 8 (2), 40-50. https://doi.org/10.17645/mac.v8i2.2736

NELSON, J. L. and KIM, S. J. (2021). “Improve Trust, Increase Loyalty? Analyzing the Relationship Between News Credibility and Consumption”. Journalism Practice, 15 (3), 348-365. https://doi.org/10.1080/17512786.2020.1719874

NELSON, J. L. and WEBSTER, J. G. (2017). “The Myth of Partisan Selective Exposure: A Portrait of the Online Political News Audience”. Social Media + Society, 3 (3). https://doi.org/10.1177/2056305117729314

NEWMAN, N., FLETCHER, R., SCHULZ, A., ANDI, S., ROBERTSON, C. T. and NIELSEN, R. K. (2021). Reuters Institute Digital News Report 2021. Oxford: Reuters Institute for the Study of Journalism. Retrieved from https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/sites/default/files/2021-06/Digital_News_Report_2021_FINAL.pdf

NICHOLS, T., SHABBIR, N., GRAVES, L. and NIELSEN, R. K. (2018). Coming of Age: Developments in Digital-Born News Media in Europe. Oxford: Reuters Institute for the Study of Journalism. Retrieved from https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/sites/default/files/2018-12/Nicholls_Developments_of_Digital_News_Media_FINAL_0.pdf

PETERS, C., SCHRØDER, K. C., LEHAFF, J. and VULPIUS, J. (2022). “News as They Know It: Young Adults’ Information Repertoires in the Digital Media Landscape”. Digital Journalism, 10 (1), 62-86. https://doi.org/10.1080/21670811.2021.1885986

PRIOR, M. (2007). Post-Broadcast Democracy: How Media Choice Increases Inequality in Political Involvement and Polarizes Elections (Cambridge Studies in Public Opinion and Political Psychology). Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139878425

ROSS, A., LESTER, L. and KONKES, C. (2021). “Audience Perspectives on Paying for Local News: A Regional Qualitative Case Study.” Journalism Studies, 22 (8), 1066-1082. https://doi.org/10.1080/1461670X.2021.1916985

SALAVERRÍA, R. (2016). “Ciberperiodismo en Iberoamérica: marco general”. In: SALAVERRÍA, R. (coord.). Ciberperiodismo en Iberoamérica. Madrid/Barcelona: Fundación Telefónica/Ariel, XV-XXXIV.

SALAVERRÍA, R. (2021). “Veinticinco años de evolución del ecosistema periodístico digital en España”. In: SALAVERRÍA, R. and MARTÍNEZ-COSTA, M. P. (coords.). Medios nativos digitales en España. Caracterización y tendencias. Salamanca: Comunicación Social, 21-32.

SALAVERRÍA, R. and MARTÍNEZ-COSTA, M. P. (2023). “Digital journalism in Spain: Technological, sociopolitical and economic factors as drivers of media evolution”. Journalism. https://doi.org/10.1177/14648849231170519

SPARVIERO, S. (2019). From passive consumption of media goods to active use of media brands: on value generation and other differences. Communication & Society, 32 (3), 67-79.

TANEJA, H. and WEBSTER, J. G. (2016). “How Do Global Audiences Take Shape? The Role of Institutions and Culture in Patterns of Web Use”. Journal of Communication, 66 (1), 161-182. https://doi.org/10.1111/jcom.12200

TANEJA, H., WU, A. X. and EDGERLY, S. (2018). “Rethinking the generational gap in online news use: An infrastructural perspective”. New Media & Society, 20 (5), 1792-1812. https://doi.org/10.1177/1461444817707348

VARA-MIGUEL, A. (2020). “Cross-National Similarities and Differences between Legacy and Digital-Born News Media Audiences”. Media and Communication, 8 (2), 16-27. https://doi.org/10.17645/mac.v8i2.2733

VÁZQUEZ-HERRERO, J., NEGREIRA-REY, M. C. and LÓPEZ-GARCÍA, X. (2023). “Research on digital native media: an emerging topic in the field of digital communication”. Profesional de la información, 32 (2). https://doi.org/10.3145/epi.2023.mar.02

WEBSTER, J. G. (2014). The Marketplace of Attention. Cambridge, MA: MIT Press

WEBSTER, J. G. and KSIAZEK, T. B. (2012). “The Dynamics of Audience Fragmentation: Public Attention in an Age of Digital Media”. Journal of Communication, 62 (1), 39-56. https://doi.org/10.1111/j.1460-2466.2011.01616.x

Publicades

29-06-2023

Com citar

Kaufmann-Argueta, J., & Negredo, S. (2023). Mitjans de notícies nadius digitals: abast en 46 països, principals marques i perfils d’usuaris a Espanya. Anàlisi, 68, 63–79. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3543

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.