Millorar l’alfabetització algorítmica: estudi experimental sobre la consciència de notícies recomanades per algoritmes en estudiants de comunicació
Resum
Aquest treball aborda la necessitat d’una alfabetització algorítmica en l’àmbit del periodisme i l’educació mediàtica. Dins la creixent complexitat de l’escenari mediàtic i de la desinformació que produeix, l’objectiu és reforçar la consciència i comprensió del fenomen de la recomanació algorítmica de notícies. A través d’una recerca experimental centrada en estudiants universitaris de comunicació a Espanya i els Estats Units, l’estudi se centra en les actituds, creences i coneixements sobre el consum noticiós derivat dels sistemes algorítmics. La literatura actual és àmplia sobre aquest fenomen i l’afronta des d’una gran varietat de punts de vista, com l’optimització de l’ús de cercadors o els conceptes erronis que es tenen en els anomenats nadius digitals. La rellevància d’algunes teories que expliquen la difusió de la informació digital, com la percepció News-Finds-Me, el consum incidental o les cambres d’eco, són utilitzades en el marc teòric per comprendre millor el rol dels algoritmes en la difusió de contingut noticiós. Metodològicament, es van crear dos grups de discussió amb estudiants de diferents universitats per analitzar el seu grau de consum crític, creences sobre els algoritmes i coneixements derivats. De manera significativa, els alumnes diferencien entre contingut valuós i les tendències difoses per algoritmes. En les conclusions es remarca l’existència d’una actitud crítica (WITH perception) com a possible indicador de consum conscient, així com de la necessitat de reforçar la denominada alfabetització algorítmica. Els coneixements dels estudiants de comunicació varien, però reconeixen l’impacte en el consum de notícies. Aquest estudi advoca per l’alfabetització algorítmica per empoderar ciutadans i periodistes per a un consum i una producció de notícies responsables.
Paraules clau
alfabetització algorítmica, educació mediàtica, consum de notícies, sistemes algorítmicsReferències
BOCZKOWSKI, P. J., MITCHELSTEIN, E. and MATASSI, M. (2018). “‘News comes across when I’m in a moment of leisure’: Understanding the practices of incidental news consumption on social media”. New media & Society, 20(10), 3523-3539.
BAKKE, A. (2020). “Everyday Googling: Results of an Observational Study and Applications for Teaching Algorithmic Literacy”. Computers and Composition, 57, 102577.
BODE, L. (2023, August 31). “A Misinformation Expert’s Top Tips to Slow the Spread of Misleading Information in the 2024 Election”. Georgetown University. Retrieved from https://www.georgetown.edu/news/tips-to-slow-misinformation-this-election-season
BODE, L. and VRAGA, E. K. (2015). “In related news, that was wrong: The correction of misinformation through related stories functionality in social media”. Journal of Communication, 65(4), 619-638.
BRUNS, A. (2022). “Echo chambers? Filter bubbles? The misleading metaphors that obscure the real problem”. In: PÉREZ-ESCOLAR, M. and NOGUERA-VIVO, J. M. (eds.). Hate Speech and Polarization in Participatory Society. Routledge Studies in Media, Communication, and Politics, 33-48.
CHAYKA, K. (2022, July 25). “The Age of Algorithmic Anxiety”. The New Yorker. Retrieved from https://www.newyorker.com/culture/infinite-scroll/the-age-of-algorithmic-anxiety
CHIBÁS ORTIZ, F. and NOVOMISKY, S. (eds.) (2022). Navegando en la Infodemia con Alfabetización Mediática e Informacional. Argentina: UNESCO.
COTTER, K. M. (2020). Critical Algorithmic Literacy: Power, Epistemology, and Platforms. Michigan State University. PhD thesis.
DEUZE, M. and BECKETT, C. (2022). “Imagination, Algorithms and News: Developing AI Literacy for Journalism”. Digital Journalism, 10(10), 1913-1918.
EUROPEAN COMMISSION (2022). Guidelines for teachers and educators on tackling disinformation and promoting digital literacy through education and training. Luxemburg: Publications Office of EU.
FERRÉS, J. and MASANET, J. M. (2016). La educación mediática en la universidad española. Barcelona: Gedisa.
FERRÉS, J. and PISCITELLI, A. (2012). “Media competence. Articulated proposal of dimensions and indicators”. Comunicar, 19(38), 75-81.
FIGUERAS-MAZ, M., GRANDÍO-PÉREZ, M. and MATEUS, J. C. (2021). “Students’ perceptions on social media teaching tools in higher education settings”. Communication & Society, 34(1), 15-28.
FLETCHER, R. and NIELSEN, R. K. (2018). “Are people incidentally exposed to news on social media? A comparative analysis”. New media & society, 20(7), 2450-2468.
FRAU-MEIGS, D. (2013). “Transliteracy: Sense-making mechanisms for establishing epresence”. Teoksessa: Carlsson, Ulla & Culver, Sherri Hope (toim.). Media and Information Literacy and Intercultural Dialogue. The MILID Yearbook, 175-189.
FRAU-MEIGS, D. (2022). “How Disinformation Reshaped the Relationship between Journalism and Media and Information Literacy (MIL): Old and New Perspectives Revisited”. Digital Journalism, 10(5), 912-922.
GARCÍA-CANCLINI, N. (2020). Ciudadanos reemplazados por algoritmos. Biefeled, Alemania: Transcript Verlag.
GIL DE ZUNIGA, H., WEEKS, B. and ARDEVOL-ABREU, A. (2017). “Effects of the News-Finds-Me Perception in Communication: Social Media Use Implications for News Seeking and Learning about Politics”. Journal of Computer-Mediated Communication, 22(3), 105-123.
GONZÁLEZ-BAILÓN, S. et al. (2023). “Asymmetric ideological segregation in exposure to political news on Facebook”. Science, 381(6656), 392-398.
GRANDÍO-PÉREZ, M. (2016). “El transmedia en la enseñanza universitaria. Análisis de las asignaturas de educación mediática en España (2012-2013)”. Palabra Clave, 19(1), 85-104.
HENDERSON, M. J., SHADE, L. R. and MACKINNON, K. (2020). “Every click you make: Algorithmic literacy and the digital lives of young adults”. AoIR Selected Papers of Internet Research, 2020. https://doi.org/10.5210/spir.v2020i0.11233
HOBBS, R. (2020). “Propaganda in an Age of Algorithmic Personalization: Expanding Literacy Research and Practice”. Reading Research Quarterly, 55(3), 521-533.
KOENIG, A. (2020). “The Algorithms Know Me and I Know Them: Using Student Journals to Uncover Algorithmic Literacy Awareness”. Computers and Compositions, 58, 102611.
LEWIN, M. (2022). “Vencer la profecía. Alfabetización Mediática e Informacional para enfrentar las desigualdades, económicas, sociales y de género”. In: F. CHIBÁS ORTIZ and S. NOVOMISKY (eds.). Navegando en la Infodemia con Alfabetización Mediática e Informacional. Argentina: UNESCO, 17-19.
MONT’ALVERNE, C., ROSS-ARGUEDAS, A., TOFF, B., FLETCHER, R., KLEIS-NIELSEN, R. et al. (2022). The Trust Gap: How and Why News on Digital Platforms Is Viewed More Sceptically Versus News in General, Trust in News Project. Reuters Institute, University of Oxford.
OELDORF-HIRSCH, A. and NEUBAUM, G. (2021). What do we know about algorithmic literacy? The status quo and the research agenda for a growing field. Preprint version. University of Connecticut.
PARISER, E. (2011). The Filter Bubble: What the Internet is Hiding from You. UK: Penguin.
REUTERS INSTITUTE (2023). Digital News Report 2023. University of Oxford. Retrieved from https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/digital-news-report/2023
RIDLEY, M. and PAWLICK-POTTS, D. (2021). “Algorithmic literacy and the role for libraries”. Information technology and libraries, 40(2).
SÁDABA, C. and SALAVERRÍA, R. (2023). “Combatir la desinformación con alfabetización mediática: análisis de las tendencias en la Unión Europea”. Revista Latina de Comunicación Social, 81, 1-17.
SALAVERRÍA, R., BUSLÓN, N., LÓPEZ-PAN, F., LEÓN, B., LÓPEZ-GOÑI, I. and ERVITI, M. (2020). “Desinformación en tiempos de pandemia: tipología de los bulos sobre la Covid-19”. Profesional de la información, 29(3). https://doi.org/10.3145/epi.2020.may.15
SEGADO-BOJ, F., DÍAZ-CAMPO, J. and QUEVEDO-REDONDO, R. (2019). “Influence of the ‘News Finds Me’ Perception on News Sharing and News Consumption on Social Media”. Communication Today, 10(2), 90-104.
SERRANO-PUCHE, J. (2016). “Internet y emociones: nuevas tendencias en un campo de investigación emergente”. Comunicar, 24(46), 19-26.
SILVA, D. E., CHEN, C. and ZHU, Y. (2022). “Facets of algorithmic literacy: Information, experience, and individual factors predict attitudes toward algorithmic systems”. New Media & Society, 26(5), 2992-3017. https://doi.org/10.1177/14614448221098042
SUNSTEIN, C. (2001). Republic.com. Princeton University Press.
TENENBOIM, O. (2022). “Media Production Logics in Triple-Party News-Spaces: A Five-Dimensional Framework”. Digital Journalism, 1-20.
VENTURA, P. (2021). Algorithms in the newsrooms. Barcelona: Catalan Press Council.
WARDLE, C. and H. DERAKHSHAN (2017). Information Disorder. Toward an Interdisciplinary Framework for Research and Policymaking. Strasbourg: Council of Europe Publishing.
WILKINSON, S. (1998). “Focus group methodology: A review”. International Journal of Social Research Methodology, 1(3), 181-203.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Jose Manuel Noguera-Vivo, María del Mar Grandío-Pérez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
