Destruir la imatge de l’enemic polític: Estratègies de cancel·lació en textos visuals durant la campanya electoral argentina de 2023
Resum
En el marc d’un espai polític argentí fortament fragmentat i polaritzat, sustentat en una lògica adversativa caracteritzada per una concepció de l’oponent polític no pas com un rival legítim, sinó com un enemic que cal destruir, aquest article aborda la discursivitat social subjacent a la producció d’un corpus de textos visuals de campanya recopilats en un treball de camp realitzat a Buenos Aires, Argentina, durant la setmana de la ronda final de l’elecció presidencial de 2023. Des d’una perspectiva semiòtica, l’anàlisi se centra en les estratègies de destrucció de la imatge de l’enemic polític que aquests textos posen en joc. Concretament, es basa en el model dels quatre tipus de valorització — o axiologies— proposats per Jean-Marie Floch respecte al discurs publicitari automobilístic i proposa un quadrat semiòtic compost per quatre estratègies de cancel·lació i destrucció de la imatge de l’enemic, tal com aquestes s’evidencien en el corpus: pràctica, lúdica, utòpica i crítica. El treball analític permet explicar com les pràctiques de cancel·lació en el marc d’una campanya electoral es poden analitzar des de categories i lògiques àmplies, la qual cosa dona sentit a aquesta mena de praxi enunciativa basada en la destrucció, que al seu torn és una producció de nous sentits.
Paraules clau
discurs polític, campanyes electorals, cultura de la cancel·lació, Argentina, Javier Milei, Sergio MassaReferències
ALONSO ALDAMA, J. (2024). Semiótica del conflicto. Buenos Aires: SB Editorial.
COSENZA, G. (2018). Semiotica e comunicazione politica. Bari/Roma: Laterza.
DENTICO, M. (2021). «Tra decoro e degrado: Appunti per una semiotica dei segni urbani». Filosofi(e)Semiotiche, 8(1), 33-48.
ECO, U. (2001). Tratado de semiótica general. Barcelona: Lumen.
ECO, U. (2011). Construir al enemigo. Barcelona: Lumen.
ESSER, F. y STRÖMBÄCK, J. (eds.) (2014). Mediatization of Politics. Londres: Palgrave Macmillan.
FABBRI, P. y MARCARINO, A. (2002). «El discurso político». DeSignis, 2, 17-31.
FLOCH, J.-M. (1993). Semiótica, marketing y comunicación. Barcelona: Gustavo Gili.
GREIMAS, A. J. y COURTÉS, J. (1979). Sémiotique: Dictionnaire raisonné de la théorie du langage. París: Hachette.
GRIMSON, A. (coord.) (2024). Desquiciados: Los vertiginosos cambios que impulsa la extrema derecha. Madrid: Siglo XXI.
IPAR, E.; VILLAREAL, P.; CUESTA, M. y WEGELIN, L. (2022). «Dilemas de la esfera pública digital: Discursos de odio y articulaciones político-ideológicas en Argentina». América Latina Hoy, 91, 93-114.
IYENGAR, S.; SOOD, G. y LELKES, Y. (2012). «Affect, Not Ideology: A Social Identity Perspective on Polarization». Public Opinion Quarterly, 76(3), 405-431.
KLEIN, E. (2021). Por qué estamos polarizados. Madrid: Capitán Swing.
LORUSSO, A. M. (2021). «Cancellare: Tra segni e codici». Filosofi(e)Semiotiche, 8(1), 1-7.
MARRONE, G. (2001). Corpi sociali. Turín: Einaudi.
MARRONE, G. (2011). Introduzione alla semiotica del testo. Bari/Roma: Laterza.
MAZZOLENI, G. (ed.) (2024). Introducción a la comunicación política. Madrid: Alianza.
MAZZOLENI, G. y SCHULZ, W. (1999). «‘Mediatization’ of Politics: A challenge for democracy?». Political Communication, 16(3), 247-261.
MIGLIORE, T. (2023). «Muri che diventano murales: Il ‘noi’ del cambiamento». Acta Semiotica, III(6), 154-173.
MORENO, S. (2020). «Polarización política y fanatismo ‘blando’: Una hipótesis semiótica». DeSignis, 33, 143-158.
MOUFFE, C. (2007). En torno a lo político. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
RAMÍREZ, I. y FALAK, A. (2023). «‘Te amo, te odio: dame más’: Polarización afectiva en la opinión pública argentina». Revista SAAP, 17(2), 361-397.
SCHMITT, C. (2024). El concepto de lo político. Madrid: Alianza.
SEARLE, J. (1995). The Construction of Social Reality. Londres: Penguin.
SERRA, M. (2023). «Maradona». En: SEDDA, F. y MANGANO, D. (eds.). Simboli d’oggi. Santiago: Mimesis, 417-434.
TORCAL, M. (2023). De votantes a hooligans: La polarización política en España. Madrid: Catarata.
TORCAL, M. y CARTY, E. (2023). «Populismo, ideología y polarización afectiva en Argentina». Revista Argentina de Ciencia Política, 30, 128-157.
UNESCO (2024). Combatir el discurso de odio a través de la educación. UNESCO. https://doi.org/10.54675/NSHO3677
VERÓN, E. (1987). «La palabra adversativa: Observaciones sobre la enunciación política». En: VERÓN, E. et al., El discurso político: Lenguajes y acontecimientos. Buenos Aires: Hachette.
VERÓN, E. (1988). La semiosis social. Barcelona: Gedisa.
VERÓN, E. (1998). «Mediatización de lo político: Estrategias, actores y construcción de los colectivos». En: GAUTHIER, G.; GOSSELIN, A. y MOUCHON, J. (comp.). Comunicación y política. Barcelona: Gedisa, 220-236.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2026 Sebastián Moreno
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
