Campanyes en transició: l’esquerra radical d’Espanya replantejada
Resum
Aquest article examina la transformació comunicativa de l’esquerra radical espanyola en les eleccions al Parlament Europeu de 2019 i 2024. L’estudi analitza com aquests actors van reconfigurar la seva comunicació de campanya en l’enquadrament emocional, l’europeïtzació i l’estil visual durant una fase d’institucionalització del partit i reconfiguració organitzativa. Basant-se en un marc teòric integrat que connecta la recerca sobre la comunicació política emocional, l’europeïtzació comunicativa i la campanya multimodal, l’article avança el concepte de normalització comunicativa. Aquest captura com els processos d’adaptació institucional es reflecteixen no sols en canvis programàtics o ideològics, sinó també en el to emocional, el marc territorial i la gramàtica visual de la comunicació de campanyes. Metodològicament, l’estudi empra un disseny de mètodes mixtos basat en la codificació sistemàtica de 126 materials de campanya —cartells, vídeos i contingut per a xarxes socials— combinats amb l’anàlisi de correspondència múltiple (MCA) i les proves exactes de Fisher. L’MCA identifica dues dimensions principals que estructuren l’espai comunicatiu: un eix substantiu que contrasta missatges carregats emocionalment i europeïtzats amb un discurs més racional i emmarcat a escala nacional, i un eix estilístic que distingeix els formats simbolicoafectius de les presentacions tecnocràtiques i informatives. Els resultats mostren que la campanya de 2019 es va caracteritzar per una major intensitat emocional, referències simbòliques europees i una major expressivitat visual, mentre que el 2024 es van adoptar repertoris comunicatius més racionalitzats, orientats a l’àmbit nacional i estandarditzats, encara que amb variacions internes entre tots dos grups. L’article contribueix a la recerca en comunicació política en demostrar com l’enquadrament emocional, les referències europees i les estratègies visuals es rearticulen conjuntament al llarg del temps dins d’un context nacional específic. En lloc de tractar l’europeïtzació o l’emocionalitat com a dimensions aïllades, l’estudi mostra que la seva interacció aporta una visió de les conseqüències comunicatives de la institucionalització partidista en les campanyes electorals contemporànies.
Paraules clau
eleccions europees, emocions, Sumar, Podemos, comunicació políticaReferències
BROWN, J. (2024). “Trajectories and Legacies of Outsider Party-Building: The Rise and Fall of Spain’s Podemos”. Critical Sociology, 0(0). https://doi.org/10.1177/08969205241302752
CAIANI, M., & FENNER, L. S. (2026). “Beyond Euroscepticism: radical left and right ‘visions of Europe’ across party and protest arenas”. Journal of European Public Policy, 1-26. https://doi.org/10.1080/13501763.2026.2651556
CASIRAGHI, M., CUSUMANO, E., & CHRYSSOGELOS, A. (2023). European integration and political party logos: a ‘visual Europeanization’? European Union Politics, 25(1), 86-105.
FARKAS, X., & BENE, M. (2021). “Images, Politicians, and Social Media: Patterns and Effects of Politicians’ Image-Based Political Communication Strategies on Social Media”. The International Journal of Press/Politics, 26(1), 119-142. https://doi.org/10.1177/1940161220959553
FARKAS, X., JACKSON, D., BARANOWSKI, P., BENE, M., RUSSMANN, U., & VENETI, A. (2022). “Strikingly similar: Comparing visual political communication of populist and non-populist parties across 28 countries”. European Journal of Communication, 37(5), 545-562. https://doi.org/10.1177/02673231221082238
FEATHERSTONE, K., & RADAELLI, C. M. (eds.). (2003). The politics of Europeanization. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/0199252092.001.0001
GARCÍA AGUSTÍN, O. (2024). “Podemos, Sumar and the return of Eurocommunism: the real, the radical and the populist left”. Soundings: A journal of politics and culture, 86(1), 20-38. https://doi.org/10.3898/SOUN.86.01.2024
GEISE, S., PANKE, D., & HECK, A. (2025). “From news images to action: the mobilizing effect of emotional protest images in news coverage”. Front. Polit. Sci., 6, 1278055. https://doi.org/10.3389/fpos.2024.1278055
GOMEZ, R., RAMIRO, L., & RORI, L. (2025). “Critical junctures and party innovation: the transformation of radical left parties in Greece, Portugal and Spain”. South European Society and Politics, 1(26). https://doi.org/10.1080/13608746.2024.2439247
GONZÁLEZ-CASTRO, J. (2023). “Fear-inducing communications in Vox politics: 2022 elections in Castile and León and Andalusia”. Icono 14, 21(1). https://doi.org/10.7195/ri14.v21i1.1912
GREENACRE, M. (2017). Correspondence Analysis in Practice. London: Chapman & Hall/CRC.
HAIR J.F., RISHER J.J., SARSTEDT M., & RINGLE C.M. (2019). “When to use and how to report the results of PLS-SEM”. European Business Review, 31(1), 2-24. https://doi.org/10.1108/EBR-11-2018-0203
HERKMAN, J., SIBINESCU, L., & PALONEN, E. (2024). “Finland: Populist Polarisation of the Finnish Political Communication”. In: HERKMAN, J., & PALONEN, E. (eds.). Populism, Twitter and the European Public Sphere. Cham: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-3-031-41737-5_4
KEITH, D., & MARCH, L. (2023). “Radical left parties”. In: N. CARTER, D. KEITH, G. M. SINDRE & S. VASILOPOULOU (eds.). The Routledge Handbook of Political Parties. New York: Routledge, 173-184.
KRESS, G., & VAN LEEUWEN, T. (2020). Reading images: The grammar of visual design. New York: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003099857
MARCH, L., & MUDDE, C. (2005). “What’s Left of the Radical Left? The European Radical Left After 1989: Decline and Mutation”. Comparative European Politics, 3, 23-49. https://doi.org/10.1057/palgrave.cep.6110052
MARCUS, G.E. (2023). “Evaluating the status of theories of emotion in political science and psychology”. Frontiers in Political Science, 4, 1080884. https://doi.org/10.3389/fpos.2022.1080884
MONTABES, J., VALENCIA, Á., & DELGADO, S. (2024). “La XIV Legislatura: una mirada retrospectiva”. In: E. JARÁIZ, C. ORTEGA & P. OÑATE (eds.). Elecciones generales de 2023. Madrid: CIS, 9-22.
NORD, L. (2023). “Digital Election Campaigns: Does Professionalization Still Matter?”. In: SALGADO, S., & PAPATHANASSOPOULOS, S. (eds.). Streamlining Political Communication Concepts. Springer Studies in Media and Political Communication. Cham: Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-031-45335-9_7
NOVELLI, E., & JOHANSSON, B. (2019). 2019 European Elections Campaign: Images, Topics and Media in the 28 Member States. Brussels: European Parliament.
NOVELLI, E., JOHANSSON, B., & WRING, D. (2022). The 2019 European Electoral Campaign. New York: Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-030-98993-4
ÖHBERG, P., & CASSEL, F. (2023). “Election campaigns and the cyclical nature of emotions—How politicians engage in affective polarization”. Scandinavian Political Studies, 46(3), 219-240.
PÉREZ-CASTAÑOS, S., TRUJILLO, J. M., GARCÍA HÍPOLA, G., MORA RODRÍGUEZ, A., & HORTIGÜELA, M. C. (2026). Spanish alternative left European campaign content 2019-2024 (Version 1) [Data set]. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.20545050
REIF, K., & SCHMITT, H. (1980). “Nine second-order national elections – a conceptual framework for the analysis of European Elections results”. European journal of political research, 8(1), 3-44. https://doi.org/10.1111/j.1475-6765.1980.tb00737.x
RODRÍGUEZ-TERUEL, J., BARRIO, A., & BARBERÀ, O. (2016). “Fast and Furious: Podemos’ Quest for Power in Multi-level Spain”. South European Society and Politics, 21(4), 561-585. https://doi.org/10.1080/13608746.2016.1250397
RUDAS, T. (2011). Odds Ratios in the Analysis of Contingency Tables. En Quantitative Analysis in the Social Sciences. Thousand Oaks: SAGE.
TRUJILLO, J. M., & PÉREZ-CASTAÑOS, S. (2025). Elecciones europeas 2024: competición política y estrategias comunicativas en una coyuntura crítica. Madrid: Fragua.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2026 Sergio Pérez-Castaños, María Carmen Hortigüela Arroyo, Jonatan García Rabadán
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
