Impacte de la intel·ligència artificial en l’escriptura creativa: reconfiguració de l’autoria com a procés comunicatiu sociotècnic

Resum

Aquest article examina l’escriptura creativa assistida per intel·ligència artificial com un procés comunicatiu sociotècnic inserit en els ecosistemes mediàtics contemporanis. En lloc d’abordar la intel·ligència artificial generativa exclusivament com una innovació literària o com un desafiament filosòfic a les nocions romàntiques d’autoria, l’estudi situa l’escriptura mediada per IA en els dominis interrelacionats de la mediació, la circulació, les infraestructures de plataforma, les indústries culturals i la validació institucional. L’article adopta un disseny qualitatiu d’estudi de cas comparatiu i analitza quatre casos emblemàtics de producció i recepció textual humà-IA: Pharmako-AI, Death of an Author, Sunspring i Dramatron. Amb el propòsit d’atendre les preocupacions relatives a la precisió analítica, la recerca defineix un corpus transparent compost per literatura acadèmica revisada per experts, cobertura mediàtica, entrevistes públiques, documentació de plataformes i indústries, així com els textos o guions primaris associats amb cada cas. Al llarg del corpus s’operacionalitzen cinc dimensions analítiques: grau d’intervenció humana, coherència i profunditat narrativa, originalitat percebuda, recepció comunicativa i tensió eticoinstitucional. A partir de les reflexions clàssiques de Barthes i Foucault sobre l’autoria, i integrant aportacions sobre plataformització, mediatització, teoria de l’actor-xarxa i indústries culturals, l’article sosté que la IA no elimina l’autor, sinó que redistribueix l’agència autoral a través d’acoblaments sociotècnics en els quals escriptors, models, interfícies, editorials, plataformes, crítics i audiències participen en la producció de legitimitat. Les troballes indiquen que l’autoria en l’escriptura assistida per IA es negocia cada vegada més mitjançant processos comunicatius d’enquadrament, divulgació, circulació i avaluació, abans que únicament a partir de l’origen textual. Sobre aquesta base, l’article proposa un marc de coautoria responsable sustentat en la transparència, l’atribució proporcional, la declaració editorial i la protecció de la diversitat cultural. L’estudi contribueix al camp de la recerca en comunicació en demostrar que l’escriptura amb IA no constitueix només una qüestió de creativitat, sinó també un procés mediat de producció simbòlica en què el poder, la legitimitat i el significat són estructurats per infraestructures digitals i arranjaments institucionals.