El factor relacional com a element estratègic en la comunicació publicitària

Autors/ores

Resum

El disseny estratègic de la comunicació d'empreses i organitzacions requereix, inevitablement, implementar sistemes de diàleg i interactivitat real amb els seus públics. Aquest objectiu implica, d'una banda, la generació de relacions i, d'una altra, aprofitar els nous llenguatges, eines i plataformes que la disrupció tecnològica posa a la nostra disposició. En aquest escenari és possible aconseguir l'horitzontalitat i participació de l'audiència, conceptes intrínsecs a les xarxes socials i que la cultura digital fomenta.
En aquest article s'exposen, des d'una perspectiva assagística i interdisciplinària, les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació, la relació i la comunicació per a l'acció comunicativa institucional d'organitzacions públiques o privades en la seva faceta publicitària. En aquest sentit, s'aporten com a exemple de les idees exposades els casos d'Hero, UNICEF i Starbucks.
El factor relacional és fonamental per a comprendre l'actual realitat mediàtica, ja que permet concebre l'entorn tecnològic des de la valoració de les potencialitats dialògiques i humanístiques. Tot això transforma el disseny d'estratègies i accions comunicatives, que ara se centren en les audiències, cosa que porta a les empreses i organitzacions a treballar en la capacitat d'escolta institucional, la gestió col·laborativa en creació de continguts, la transparència en la gestió i la importància de la implicació emocional i participativa dels prosumers. Aquests factors defineixen un nou escenari per aconseguir l'eficàcia publicitària.

Paraules clau

factor relacional, TRIC, publicitat, cultura digital, interactivitat, emocions

Referències

ACED, C. (2013). Relaciones Públicas 2.0. Cómo gestionar la comunicación corporativa en el entorno digital. Barcelona: UOC.

BARCIELA, F. (2013, 24 de febrero). «El boom del periodismo de marca» [artículo en línea]. El País digital. [Fecha de consulta: 03/04/15]. <http://economia.elpais.com/economia/2013/02/22/actualidad/1361540029_041048.html>

BYUNG-CHUL, H. (2013). La sociedad de la transparencia. Gabás, R. (trad.). Barcelona: Herder.

CASTELLS, M. (2000). Internet y la Sociedad red [en línea]. Lección inaugural del programa de doctorado sobre la sociedad de la información y el conocimiento. Universitat Oberta de Catalunya de la UOC. [Fecha de consulta: 23/09/14] <http://www.uoc.edu/web/cat/articles/castells/castellsmain1.html>

COSTA, J. (1999). La comunicación en acción. Informe sobre la nueva cultura de la gestión. Barcelona: Paidós.

CURTO GORDO, V., REY FUENTES, J. y SABATÉ LÓPEZ, J. (2008). Redacción publicitaria. Barcelona: UOC.

DAMASIO, A. (2010). Y el cerebro creó al hombre. Barcelona: Ediciones Destino.

FERRÉS i PRATS, J. (2014). Las pantallas y el cerebro emocional. Barcelona: Gedisa.

FIGUEROA, R. (2013). Introducción a las teorías de la comunicación. México: Pearson.

GABELAS-BARROSO, J.A. (2014,8 de septiembre). «Consumo relacional, y (II)» [artículo en línea]. Blog Habitaciones de cristal . [Fecha de consulta: 23/09/2014]. <http://educarencomunicacion.com/2014/09/consumo-relacional-y-ii/>

GABELAS-BARROSO, J.A., MARTA-LAZO, C. y ARANDA, DE. (2011). «Por qué las TRIC y no las TIC» [artículo en línea]. Comein. Revista de los estudios de Ciencias de la Información y Comunicación, 9. [Fecha de consulta: 30/03/2015]. <http://www.uoc.edu/divulgacio/comein/es/numero09/articles/Article-Dani-Aranda.html>

GABELAS-BARROSO, J.A., MARTA-LAZO, C. y HERGUETA COVACHO, E. (2013). «El Factor R-elacional como epicentro de las prácticas culturales digitales». En: D. ARANDA, A. CREUS, J. SÁNCHEZ-NAVARRO (eds.). Educación, medios digitales y cultura de la participación. Barcelona: UOC. 1a. ed., pág. 351-372.

GARCÍA UCEDA, M. (1995). Las claves de la publicidad. Madrid: ESIC, 2000. 4a. ed.

GOLEMAN, D. (2006). Inteligencia social: La nueva ciencia de las relaciones. González Raga, D. (trad.). Barcelona: Kairós.

GONZÁLEZ LOBO, M.A. (1994). Curso de publicidad. Madrid: Celeste Ediciones, 1998, 2a. ed.

IGARTUA, J.J.; HUMANES, M.L. (2010). Teoría e investigación en Comunicación Social. Madrid: Síntesis.

JAKOBSON, R. (1975). Ensayos de lingüística general. Pujol, J.M y Cabanes, J. (trads.). Barcelona: Seix-Barral.

KOTLER, P. (2002). Dirección de Marketing: Conceptos esenciales. Escalona García, R.L. (trad.). México: Pearson.

LASSWELL, H.D. (1985). «Estructura y función de la comunicación en la sociedad». En: M. DE MORAGAS (ed.). Sociología de la comunicación de masas II. Estructura, funciones y efectos. Riambau i Sauri, E. (trad.). Barcelona: Gustavo Gili. 1a. ed., pág. 50-68.

LEVINE, F., LOCKE, C., SEARS, D. y WEINBERGER, D. (2008). El manifiesto Cluetrain. El ocaso de la empresa convencional. Pirulee y Albert, P. (trads.). Barcelona: Deusto.

LÉVY, P. (2004). Inteligencia colectiva: por una antropología del ciberespacio [libro en línea]. F. Martínez Álvarez (trad.). Washington, DC.: Organización Panamericana de la Salud. [Fecha de consulta: 03/04/2015].

<http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/public/documents/pdf/es/inteligenciaColectiva.pdf>

LLORENTE BARROSO, C. (2013). «Eficacia publicitaria en redes sociales: el caso de Mango en Facebook España» [artículo en línea]. QUESTIONES PUBLICITARIAS. Vol. I, Núm. 18, pág. 93-110. [Fecha de consulta: 03/04/15]. <http://www.maecei.es/pdf/n18/articulos/A6-Eficacia-publicitaria-en-redes-sociales-el-caso-de-Mango-en-Facebook-Espana.pdf>

MARTÍN-BARBERO, J. (2002). Oficio de cartógrafo: Travesías latinoamericanas de la comunicación en la cultura. Santiago (Chile): Fondo de Cultura Económica.

ÖSTBERG, J. (2007). «Identidad, cultura e imagen corporativa». En: A.I. JIMÉNEZ ZARCO, I. RODRÍGUEZ ARDURA, (coords.). Comunicación e imagen corporativa. Barcelona: UOC. 1a. ed., pág. 17-53.

ORTEGA, E. (1997). La comunicación publicitaria. Madrid: Pirámide, 1999. 2a. ed.

PÉREZ TORNERO, J.M. (1982). La semiótica de la publicidad. Barcelona: Mitre.

PULIDO POLO, M. (2013). «La perspectiva relacional de las relaciones públicas: una aproximación al valor comunicacional de las indicaciones geográficas» [artículo en línea]. Comunicación. Revista Internacional de Comunicación Audiovisual, Publicidad y Estudios Culturales. Vol. 1, Núm. 11, pág. 111-125. [Fecha de consulta: 23/09/14]. <http://www.revistacomunicacion.org/pdf/n11/Articulos/A8_Pulido_La-perspectiva-relacional-de-las-relaciones-publicas.pdf>

RAMOS, C. (2013). #Democracia Hacker: El poder de los ciudadanos. Granada: Algón Editores.

RODRIGO ALSINA, M. (2008). Teorías de la Comunicación: ámbitos, métodos y perspectivas. Barcelona: Aldea Global.

SANAGUSTÍN, E. (2013). Marketing de contenidos. Anaya: Barcelona.

SCOLARI, C. (2008). Hipermediaciones: Elementos para una Teoría de la Comunicación Digital Interactiva. Barcelona: Gedisa.

TOFFLER, A. (1980). La tercera ola. Martín, A. (trad.). Barcelona: Plaza & Janés.

VILLAFAÑE, J. (1999). La gestión profesional de la imagen corporativa. Madrid: Pirámide, 2011. 2a. ed.

VILLAFAÑE, J. (2004). La buena reputación: Claves del valor intangible de las empresas. Madrid: Pirámide.

WARNER, M. (2012). Público, públicos, contrapúblicos. Schussheim, V. (trad.). México: Fondo de Cultura Económica.

Biografies de l'autor/a

Rafael Marfil-Carmona, Universitat de Granada

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universidad de Málaga i Màster en Arts Visuals i Educació per la Universidad de Granada, és professor associat al Departament d'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de UGR i coordinador de l'àrea audiovisual a ESCO Escuela Superior de Comunicación y Marketing. Membre del Grup de Recerca SEJ-508, Cibercultura, procesos comunicativos y medios audiovisuales, de la Universidad de Granada, la seva línia docent i investigadora està centrada en l'anàlisi de la imatge, la cultura visual i digital, la publicitat social i l'Educació Mediàtica. Compta amb una experiència professional de gairebé dues dècades a la televisió, premsa i comunicació corporativa.

Elisa Hergueta Covacho, University of Applied Sciences (Austria) Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED)

Professora col·laboradora del Màster en Xarxes Socials i Aprenentatge Digital i docent d'espanyol a la University of Applied Sciences, em Krems, Àustria. Doctoranda en el programa Comunicació i Educació en Entorns Virtuals de la UNED. Col·laboradora del Ministeri d'Educació d'Àustria com a formadora de professors en temes de didàctica. Participant com a ponent en congressos i simposis relacionats amb l'educació mediàtica, l'educomunicación i les noves tecnologies a l'aula. Membre del Grupo de Investigación en Comunicación e Información Digital (GICID). Autora d'articles en revistes científiques indexades i publicacions relacionades amb l'àmbit de l'educomunicació.

Cristina Villalonga Gómez, Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED)

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Màster en Comunicació i Educació a la Xarxa i Màster en Xarxes Socials i Aprenentatge Digital per la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), actualment està realitzant el Doctorat en Comunicació i Educació en Entorns Digitals a la UNED. En paral·lel coordina, des de 2011, l'Àrea de Metodologia i Tecnologia a la Universitat Antonio de Nebrija (UNNE), en el Departament Nebrija Global Campus. Anteriorment ha desenvolupat la seva experiència professional en comunicació corporativa a l'Hospital Clínic de Barcelona / IDIBAPS i en Habitaclia.com.

Publicades

15-06-2015

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.