La narrativa audiovisual en l'alliberació dels camps d'extermini: el cas de Night Will Fall (André Singer, 2014)

Autors/ores

  • Aarón Rodríguez Serrano Universitat Jaume I (Castelló de la Plana) Professor Titular de la Universidad Europea de Valencia Escola d'Arquitectura i Politècnica

Resum

Aquest article pretén oferir una anàlisi narrativa crítica de Night will fall (André Singer, 2014), la producció del British Film Institute que celebra el setanta aniversari d'alliberació dels camps de concentració i d'extermini. Es tracta d'un objecte d'estudi recent, la importància històrica del qual queda fora de qualsevol dubte, mentrestant pretén clarificar les relacions que es van establir a les imatges preses a Bergen-Belsen, Dachau o Auschwitz i la famosa pel·lícula propagandística dissenyada per Sidney Bernstein i Alfred Hitchcock, avortada per pressions polítiques i el primer rodatge de la qual, Memory of the camps, es va estrenar internacionalment en una data tan tardana com l'any 1985. Per a això, farem servir una metodologia heretada directament dels estudis de narratologia audiovisual en dos camps concrets i molt delimitats: en primer lloc, l'estudi estructural que demostrarà que Night will fall està construït al voltant d'una divisió clàssica tripartida. En segon lloc, analitzarem els diferents nivells d'enunciació (enunciador, meganarrador, relator, mostrador i narradors secundaris). En aquesta segona part tindrem l'ocasió de defendre com el documental estudiat es val dels antics trets del documental expositiu, utilitzant una veu over absolutament acrítica i enfilant els distints testimonis de militars, supervivents, tècnics i historiadors per acabar generant la impressió d'una unicitat discursiva.

Paraules clau

narrativa audiovisual, Holocaust, alliberació dels camps, Auschwitz, Night will fall

Referències

ARISTÓTELES (1974). Poética. Madrid: Gredos.

AUMONT, J. (1992). La imagen. Barcelona: Paidós.

AUMONT, J. y MARIE, M. (1990). Análisis del film. Barcelona: Paidós.

BAER, A. (2005). El testimonio audiovisual: Imagen y memoria del Holocausto. Madrid: Siglo XXI de España.

BARTHES, R. (1974). S/Z. Oxford: Blackwell Publishing.

CASETTI, F. y DI CHIO, F. (1991). Cómo analizar un film. Barcelona: Paidós.

DIDI-HUBERMAN, G. (2004). Imágenes pese a todo. Memoria visual del Holocausto. Barcelona: Paidós.

DWORK, D. y VAN PELT, R. J. (2008). Auschwitz: Revised and updated. Nueva york: W. W. Norton.

GARCÍA LANDA, J. A. (1998). Acción, relato, discurso. Estructura de la ficción narrativa. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.

GAUDREAULT, A. y JOST, F. (1995). El relato cinematográfico: Ciencia y narratología. Barcelona: Paidós.

GÓMEZ TARÍN, F. J. (2004). “Ficcionalización y naturalización: caminos equívocos en la supuesta representación de la realidad”. En AAVV, El documental, carcoma de la ficción. Córdoba: Consejería de Cultura y Filmoteca de Andalucía; págs. 63-70.

GÓMEZ TARÍN, F. J. (2006). “La realidad como construcción o la fragilidad del concepto documental”. En AAVV, Actas del II Congreso Internacional sobre el cine europeo contemporáneo, Barcelona: Universidad Pompeu-Fabra [cd-rom].

GUERIN, F. y HALAS, R. (2007). “The image and the Witness: Trauma, Memory and Visual Culture”. Vertigo Magazine, Nº 8; online [Fecha de consulta: 17 de Marzo de 2015]. < https://www.closeupfilmcentre.com/vertigo_magazine/volume-3-issue-8-winter-2008/the-image-and-the-witness-trauma-memory-and-visual-culture/>

HILBERG, R. (1992). Perpetrators, Victims, Bystanders: The Jewish Catastrophe, 1933-1945. Nueva York: Harper Collins.

JACOBS, S. (2011). “Hitchcock, The Holocaust and the Long Take: Memory of the camps”. Revista Arcadia – International Journal for Literacy Studies, Vol. 45; págs. 265-276.

LOZANO AGUILAR, A. (1999). “Nuit et Brouillard (1955): De la Historia a la Memoria”. En: AAVV. La memoria de los campos: el cine y los campos de concentración nazis. Valencia: Ediciones de la miradas; págs. 69-92.

MACHADO, A. (2009). El sujeto en la pantalla. La aventura del espectador, del deseo a la acción. Barcelona: Gedisa.

MCKEE, R. (2013). El guión : sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones. Barcelona: Alba.

NICHOLS, B. (1997). La representación de la realidad. Cuestiones y conceptos sobre el documental. Barcelona: Paidós.

ORGERON, M. (2006). “Liberating Images? Samuel Fuller´s Film of Falkenau Concentration Camp”. Revista Film Quarterly, Nº 2; pags. 38-47.

PROPP, V. (1998). Morfología del cuento. Madrid: Akal.

RODRÍGUEZ SERRANO, A. (2014a). “Educar Mediante las Imágenes de la Barbarie: La Problemática de los Textos Audiovisuales del Holocausto como Herramientas Docentes”. UT. Revista de Ciències de l´Educació, Nº 2; págs. 75-92.

RODRÍGUEZ SERRANO, A. (2014b). “Verdad e imagen: la edición en las representaciones fílmicas del Holocausto”. Revista Ámbitos, Nº 26; online [Fecha de consulta: 18 de Marzo de 2015] < http://ambitoscomunicacion.com/2014/verdad-e-imagen-la-edicion-en-las-representaciones-filmicas-del-holocausto/>

SÁNCHEZ-BIOSCA, V. (2006). Cine y guerra civil española: del mito a la memoria. Madrid: Alianza.

SÁNCHEZ-ESCALONILLA, A. (2001). Estrategias de guion cinematográfico. Madrid: Ariel.

SÁNCHEZ-ESCALONILLA, A. (2002). Guion de aventura y forja del héroe. Madrid: Ariel.

STRUK, J. (2011). Photographing the Holocaust. Interpretations of the evidence. Nueva York: I. B. Tauris.

WECKEL, U. (2005). “Does Gender Matter? Filmic Representation of the Liberated Nazi Concentration Camps, 1945-1946”. Revista Gender & History, Nº 17; págs. 538-566.

WEINRICHTER, A. (2004). Desvíos de lo real: El cine de No ficción. Madrid: Editorial T&B.

Biografia de l'autor/a

Aarón Rodríguez Serrano, Universitat Jaume I (Castelló de la Plana) Professor Titular de la Universidad Europea de Valencia Escola d'Arquitectura i Politècnica

Facultad de Ciencias Humanas y Sociales

Personal Investigador Contratado Doctor

Publicades

15-12-2015

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.