Monogràfic - Enviament

La ciutadania a l'esfera mediàtica digital 

Coordinat per

Eva Campos Domínguez (University of Valladolid)

Guillermo López García (University of Valencia)

La disputa entre els diferents actors polítics i socials per dominar els fluxos de comunicació en l'esfera pública contempla tant el control de l'agenda com dels espais on es desenvolupa aquest debat. Aquesta pugna s'accentua en la circumstància actual de sobreabundància de continguts, especialment distribuïts en canals electrònics, i d'una atenció pública que sovint no respon al criteri de la qualitat de la informació. Els autors, professionals o no, d'aquests missatges —verificats, tergiversats o voluntàriament falsos—, competeixen entre si pels mateixos públics (Bennett & Livingston, 2022). Les plataformes digitals han potenciat les capacitats d'accessibilitat, visibilitat i influència dels agents socials, polítics i institucionals, tant en l'àmbit de la comunicació política com més enllà d'aquest. Mentrestant, els vells mitjans, que també s'han obert espai en aquest entorn híbrid (Chadwick, 2013), perden parcialment el seu control de l'opinió pública (Bennett & Iyengar, 2008). En aquest escenari, els usos estratègics per part de líders polítics, tant dels que estan al poder com de l'oposició, estan condicionats per les noves dinàmiques de l'expressió pública i de la conversa social. En aquestes dinàmiques intervenen múltiples actors, efectes i processos comunicatius, que determinen la complexitat de l'opinió pública (López García, 2017).

La comunicació política ha de ser congruent amb els problemes i les sensibilitats socials que la ciutadania necessita que siguin atesos o resolts. L'opinió pública no pot generar-se espontàniament (Grossi, 2007), sinó que exigeix el rol d'un lideratge d'opinió des de dalt —en l'àmbit polític i del poder— i des de baix —socialment, a través de grups, moviments o associacions—. Tradicionalment, els mitjans de comunicació s'encarregaven de seleccionar, subratllar i dirigir l'atenció cap a certs temes, opinions i controvèrsies (i no cap a altres), així com de promoure, recolzar, enquadrar, interpretar i orientar determinats conceptes i símbols que després es convertien en objecte de confrontació i negociació per a la discussió pública. No obstant això, amb l'auge del capitalisme comunicatiu (Dean, 2005), la centralitat de les xarxes socials va diversificar aquesta funció dels mitjans avançant cap a una esfera pública postmediàtica (López García, 2022). Això ha resultat en una disminució del paper mediador dels emissors i en una transformació dels rols dels diversos actors socials i polítics en la comunicació.

En aquest context, la ciutadania, abans relegada a un paper fonamentalment passiu, assumeix un rol múltiple que implica no només rebre, sinó també generar, intercanviar i reenviar informació de diversos tipus (Calvo & Campos, 2021). Com a resultat de la desaparició dels públics passius, les perspectives de la investigació introdueixen la ciutadania en l'esfera mediàtica digital. Aquestes transformacions comporten diversos fenòmens, com ara les mobilitzacions impulsades per expressions de ràbia i ira (Killen, 2023) que, a través de canals de comunicació digital, legitimen experiències que sorgeixen en esferes públiques perifèriques, ara amb la capacitat d'arribar al gran públic, com és el cas dels angry voters. A l'altre extrem, un sector cada vegada més ampli de la ciutadania evita les notícies i s'exposa únicament a productes d'entreteniment, fet que afavoreix el fandom polític i la política pop (Mazzoleni, 2019).

Aquest número té com a objectiu reunir investigació que permeti comparar les formes —tradicionals i emergents— de lideratges, estratègies i tematització política en un món on l'atenció pública es troba altament competida i, al mateix temps, filtrada per criteris ideològics. Durant els darrers anys, les xarxes socials s'han consolidat com un espai crucial per a la informació i la discussió política. El número no pretén enfocar-se únicament a examinar les connexions entre les agendes dels diferents actors i el paper dominant que se li ha atribuït tradicionalment als mitjans de comunicació massius, tant els convencionals com els digitals. També busca conèixer els processos que comporten la contraposició d'interessos, forces socials i polítiques que es manifesten a través dels seus temes i dinàmiques en l'espai públic. A més, s'interessa pel desenvolupament de les controvèrsies en les diverses esferes de la vida social (Palau & López-García, 2022). La intenció és generar un debat des d'aquesta orientació que permeti examinar les interrelacions entre aquests àmbits en la configuració de la comunicació política.

**Línies temàtiques**

- El rol del públic en l'esfera mediàtica digital.
- Democràcia participativa i democràcia d'audiències.
- Activisme social en l'era digital.
- Nous líders d'opinió i el seu impacte en el discurs públic.
- Enfocaments teòrics sobre participació ciutadana.
- Construcció de l'agenda pública en l'entorn digital.
- Radicalització, extremismes i amenaces antidemocràtiques.
- Desafiaments de la intermediació mediàtica.
- Conseqüències socials i polítiques de la polarització.
- Desconcert informatiu i deteriorament del periodisme.

 

• Data límit de tramesa de treballs: 30 de novembre de 2024
• Cal especificar en el manuscrit que s' adreci a aquesta convocatòria en la presentació.
• Directrius per als autors: http://analisi.cat/about/submissions#authorGuidelines
• Es prioritzaran els articles en anglès i que estiguin vinculats a investigacions finançades.
• Les preguntes poden adreçar-se a: analisi@uab.cat
• El número especial es publicarà el juny del 2025