Impacte de l’alfabetització mediàtica i informacional al Carib. Disseny, validació i aplicació d’un qüestionari sobre competència mediàtica del professorat
Resum
L’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) dels docents per afavorir processos crítics d’interacció, producció i difusió de la informació, basats en valors i en una estètica conscient, és un tema central en la inclusió socioeducativa dels mitjans en els processos d’ensenyament-aprenentatge. Les propostes teoricopràctiques desenvolupades per formar els educadors són cada vegada més necessàries i pertinents. Aquesta recerca recull un estudi quantitatiu, descriptiu i correlacional que presenta el procés de disseny i validació d’un qüestionari inèdit, la finalitat del qual és mesurar la percepció de competència mediàtica de docents dominicans en el marc d’un projecte internacional. Igualment, es presenten els primers resultats obtinguts després de l’aplicació pilot de l’eina abans i després de la implementació d’una proposta formativa. Es constata que l’instrument de recollida de dades presenta una adequada validesa de contingut i constructe, a més de reflectir valors molt favorables respecte a la seva fiabilitat. Els principals resultats assenyalen que els docents que van participar en el curs formatiu sobre competència mediàtica van millorar significativament els seus nivells competencials percebuts en totes les dimensions mesurades, tot i que van aparèixer algunes diferències significatives relacionades amb l’edat. Es constata la necessitat de continuar aplicant accions formatives flexibles i adaptades a cada context per continuar avançant en l’alfabetització mediàtica docent.
Paraules clau
competència mediàtica, alfabetització mediàtica i informacional, docents, qüestionari, validacióReferències
AGUADED, I.; JARAMILLO-DENT, D. y DELGADO-PONCE, A. (coords.) (2021). Currículum Alfamed de formación de profesores en educación mediática. Barcelona: Octaedro.
AGUADED, I. y PÉREZ-RODRÍGUEZ, A. (eds.) (2021). Educomunicación y empoderamiento en el nuevo mundo Post-Covid. Valencia: Tirant Lo Blanch.
ALBERT, M. J. (2009). La investigación educativa: claves teóricas. Madrid: McGraw-Hill.
APARICI, R.; CAMPUZANO, A.; FERRÉS, J. y GARCÍA MATILLA, A. (2010). La educación mediática en la escuela 2.0. Madrid: UNED. Recuperado de https://bit.ly/3qWLsnD
BATALLER, A. y BALLESTER, J. (2019). «The challenges of adult literacy. Peruvian teachers’ beliefs and methodological proposals». REDU. Revista de Docencia Universitaria, 17 (1), 153-165. https://doi.org/10.4995/redu.2019.9758
CHÁVEZ, S. (2015). «La sociedad del deseo. Su poder y miseria». Estudios sobre las Culturas Contemporáneas, 21 (41), 173-176. Recuperado de https://bit.ly/37DsFnz
CONTRERAS-PULIDO, P.; MARFIL, R. y ORTEGA, J. (2014). «La competencia mediática de las personas mayores andaluzas: Retos para una inclusión social plena». Historia y Comunicación Social, 19, 129-142. https://doi.org/10.5209/rev_HICS.2014.v19.44946
CUEVAS-SALVADOR, J. (2022). «Educación hacker y alfabetización mediática e informacional: nuevas alianzas entre el alumnado universitario y el plagio en internet». EDUTEC, 82, 29-44. https://doi.org/10.21556/edutec.2022.82.2641
FERRÉS, J. (2014). Las pantallas y el cerebro emocional. Barcelona: Gedisa.
FERRÉS, J. y PISCITELLI, A. (2012). «Media competence. Articulated proposal of dimensions and indicators». Comunicar, 38, 75-82. https://doi.org/10.3916/C38-2012-02-08
GAITÁN, J. A. y PIÑUEL, J. L. (1998). Técnicas de investigación en comunicación social. Elaboración y registro de datos. Madrid: Síntesis.
GANZABAL, M.; MESO, K.; PÉREZ, J. y MENDIGUREN, T. (2022). «Los profesionales de la información y el uso de las redes sociales en las redacciones: perspectivas y desafíos por grupos de edad». Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura, número extraordinario 2022, 113-130. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3531
GONZÁLEZ-FERNÁNDEZ, N.; SALCINES TALLEDO, I. y RAMÍREZ GARCÍA, A. (2020). «Conocimiento y comunicación de las familias españolas ante los Smartphone y Tablet». Revista de Educación, 390, 79-102. https://doi.org/10.4438/1988-592X-RE-2020-390-466
GUTIÉRREZ-MARTÍN, A.; PINEDO-GONZÁLEZ, R. y GIL-PUENTE, C. (2022). «Competencias TIC y mediáticas del profesorado. Convergencia hacia un modelo integrado AMI-TIC». Comunicar, 70, 21-33. https://doi.org/10.3916/C70-2022-02
GUTIÉRREZ-MARTÍN, A. y TYNER, K. (2012). «Educación para los medios, alfabetización mediática y competencia digital». Comunicar, 38, 31-39. https://doi.org/10.3916/C38-2012-02-03
HAN, B.CH. (2021). No cosas. Quiebras del mundo de hoy. Madrid: Taurus.
HERNÁNDEZ-SAMPIERI, R. y MENDOZA, C. P. (2018). Metodología de la Investigación. Las rutas cuantitativa, cualitativa y mixta. México: McGraw-Hill.
HERRERA-PÉREZ, J. y OCHOA-LONDOÑO, E. (2022). «Análisis de la relación entre educación y tecnología». Cultura, Educación y Sociedad, 13 (2), 47-68. http://dx.doi.org/10.17981/cultedusoc.13.2.2022.03
KELLNER, D. y SHARE, J. (2007). «Critical media literacy, democracy, and the reconstruction of education». En: MACEDO, D. y STEINBERG, S. R. (eds.). Media literacy: A reader. Berna: Peter Lang Publishing, 3-23.
LÁZARO, M. (2020). Redes sociales y menores. Guía práctica. Madrid: Anaya.
LLUNA, S. y PEDREIRA, J. (2017). Los nativos digitales no existen. Cómo educar a tus hijos para un mundo digital. Bilbao: Deusto.
MARTENS, H. (2010). «Evaluating media literacy education: Concepts, theories and future directions». Journal of Media Literacy Education, 2, 1-22.
MASON, L. y METZGER, S. A. (2012). «Reconceptualizing Media Literacy in the Social Studies: A Pragmatist Critique of the NCSS Position Statement on Media Literacy». Theory & Research in Social Education, 40 (4), 436-455.
MATTAR, J.; SANTOS, C. C. y CUQUE, L. M. (2022). «Analysis and Comparison of International Digital Competence Frameworks for Education». Educational Sciences, 12, 932. https://doi.org/10.3390/educsci12120932
PÉREZ-RODRÍGUEZ, M. A. (2020). «Homo sapiens, Homo videns, Homo fabulators. La competencia mediática en los relatos del universo transmedia». Icono 14, 18 (2), 16-34. https://doi.org/10.7195/ri14.v18i2.1523
PÉREZ-RODRÍGUEZ, M. A. (2022). «La enseñanza de las lenguas en la era transmedia. Desarrollar la competencia mediática para una comunicación inteligente». En: DOMÍNGUEZ ROMERO, E.; STEFANOVA RADOULSKA, S. y VANDERSCHELDEN. I. (eds.). Visual Literacy and Digital Communication Granada: Comares, 13-27.
PÉREZ-TORNERO, J. M. (2020). La gran mediatización (vol. I). El tsunami que expropia nuestras vidas. Del confinamiento digital a la sociedad de la distancia. Barcelona: UOC.
PRENSKY, M. (2001). «Digital Natives, Digital Immigrants». On the Horizon, 9, 1-6. Recuperado de https://bit.ly/3wwj3aR
RAMÍREZ-GARCÍA, A.; GONZÁLEZ-FERNÁNDEZ, N. y SALCINES-TALLEDO, I. (2023). «Parental Mediation and Use of Mobile Devices-Smartphones and Tablets- in Spanish Families». Journal of Family Issues, 44 (3), 825-849. https://doi.org/10.1177/0192513X211055126
ROMERO-RODRÍGUEZ, L. M.; CONTRERAS-PULIDO, P. y PÉREZ-RODRÍGUEZ, M. A. (2019). «Media competencies of university professors and students. Comparison of levels in Spain, Portugal, Brazil and Venezuela». Cultura y Educación, 31 (2), 326-368. https://doi.org/10.1080/11356405.2019.1597564
SÁEZ-LÓPEZ, J. M. (2017). Investigación educativa. Fundamentos teóricos, procesos y elementos prácticos. Madrid: UNED.
SALCINES-TALLEDO, I.; RAMÍREZ-GARCÍA, A. y GONZÁLEZ-FERNÁNDEZ, N. (2023). «Smartphones and Tablets: Regulations, Routines, and Habits of Spanish Families». International Journal of Human–Computer Interaction, 39 (4), 823-833. https://doi.org/10.1080/10447318.2022.2049136
SILAJDŽIĆ, L.; SIJAMIJA, A. D. y HASANOVIĆ, J. (2022). «Media And Information Literacy As Critical Pedagogy? Case Study Of The Sarajevo Hasan Kikić Elementary School Sarajevo». Vjesnik Bibliotekara Hrvatske, 65 (2), 137-158. https://doi.org/10.30754/vbh.65.2.954
STEENKAMP, J. B. y VAN, H. C. (1991). «The Use of LISREL in Validating Marketing Constructs». International Journal of Research in Marketing, 8, 283-299.
UNESCO (2022). Alimentar la confianza: un imperativo de la alfabetización mediática e informacional. Nigeria: UNESCO. Recuperado de https://bit.ly/3dCweRQ
UNICEF (2019). Office of Global Insight and Policy. Nueva York: UNICEF.
VIZCAÍNO-VERDÚ, A.; DE CASAS-MORENO, P. y CONTRERAS-PULIDO, P. (2020). «Divulgación científica en YouTube y su credibilidad para docentes universitarios». Educación XX1, 23 (2), 283-306. https://doi.org/10.5944/educXX1.25750
WILSON, C.; GRIZZEL, A.; TUAZON, R.; AKYEMPONG, K. y CHEUNG, C. K. (2011). Alfabetización Mediática e Informacional Currículum para Profesores. París: UNESCO.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Irina Salcines-Talledo, Natalia González-Fernández, Antonia Ramírez-García, M. Amor Pérez-Rodríguez

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.