Professors a TikTok: estratègies i recursos creatius per a la divulgació i viralització de contingut. Una evolució en l’educació?

Resum

TikTok està experimentant un creixement exponencial, especialment entre les generacions més joves. En el context educatiu, alguns professors utilitzen la plataforma per divulgar i viralitzar publicacions personals. En aquesta recerca, es fa servir l’anàlisi del discurs multimodal juntament amb la teoria fonamentada i el mètode comparatiu constant per conèixer i interpretar els recursos i les estratègies que empren els professionals de l’educació per crear continguts. Es comprova que els professors utilitzen diferents tipus d’abastabilitats (affordances) de la plataforma TikTok. En les abastabilitats tecnològiques, destaca el recurs del vídeo curt i el pla selfie i la veu pròpia per al posicionament identitari, per sobre de la música o la fonomímica. En les abastabilitats socials, es troben el seguiment de tendències, el to desenfadat i optimista, els jocs i l’humor. En les abastabilitats heretades, la pissarra i el retolador, la centralitat dels exàmens o la persistència de l’aula s’introdueixen en la virtualitat. Es produeix un fenomen tensional entre aquests analogismes i la direcció oposada: la «tiktokificació» de l’espai educatiu. En certs perfils, la finalitat educativa és substituïda per una orientació cap al creixement personal en la xarxa i la promoció i comercialització de productes, imitant processos propis dels influencers. També es detecta una sobreexposició de l’alumnat en coreografies i indicadors de sexualització del contingut, en una apropiació del rol de professor amb finalitats instrumentals. Alhora, la plataforma possibilita la visibilitat de l’exercici de perfils de caràcter educatiu que ofereixen una accessibilitat expandida a continguts pedagògics molt específics i concrets, sense que això es consolidi en la implementació d’estratègies de microaprenentatge, ni suposin una ruptura radical amb l’educació tradicional.