TikTok y la caricaturización de la violencia en las relaciones de parejas adolescentes

Sabina Civila; Patricia De Casas Moreno; Antonio Daniel García Rojas; Ángel Hernando Gómez

doi:10.5565/rev/analisi.3632

TikTok i la caricaturització de la violència en les relacions de parelles adolescents

Autors/ores

Sabina Civila Universidad de Huelva
Patricia De Casas Moreno Universidad de Extremadura
Antonio Daniel García Rojas Universidad de Huelva
Ángel Hernando Gómez Universidad de Huelva

Resum

La violència en les relacions de parella es reconeix en l’actualitat com un problema social de gran transcendència. Entre els i les adolescents, pot ser especialment preocupant a causa de la falta d’experiència en l’àmbit de les relacions amoroses i la influència dels mites romàntics. La creixent popularitat de TikTok i les seves possibilitats creatives poden tenir un gran impacte en la percepció que tenen els joves d’aquest tema. Com a conseqüència, això provoca la normalització de les relacions tòxiques i, per tant, pot tenir un efecte negatiu en les relacions romàntiques. Per tant, aquest article analitza els discursos a TikTok sobre la normalització dels comportaments abusius en les relacions de parella. Per fer-ho, s’ha examinat un total de 328 vídeos publicats sota les etiquetes #eltoxico i #latoxica en aquesta plataforma. S’ha emprat l’anàlisi temàtica com a eina d’estudi qualitativa. Els resultats mostren que els usuaris de TikTok comparteixen continguts que representen de manera exagerada i dramàtica les relacions tòxiques i que emfatitzen els comportaments destructius com el control, l’abús i la manipulació emocional. A més, s’observa una tendència a romantitzar la toxicitat i a normalitzar-la per mitjà de la humorització i la banalització de les conductes negatives. Aquests patrons poden influir en la percepció sobre el que és una relació saludable i provocar la tolerància de comportaments violents en el futur per part de la societat.

Paraules clau

TikTok, toxicitat, adolescents, xarxes socials, VFA (violència en el festeig adolescent)

Referències

ALBO-COS, Ú. (2020). «Cambio de perspectiva, comedia e interseccionalidad de #Esperancita en TikTok». Virtualis, 11 (21), 52-67.

ALBERDI, I. (2005). «Cómo reconocer y cómo erradicar la violencia contra las mujeres». En: Obra Social ”la Caixa”. Violencia: Tolerancia Cero. Barcelona: Fundación ”la Caixa”. Recuperado de https://bit.ly/3NupPYj

ANACONA, C. A. R. y GÓMEZ, J. A. M. (2022). Violencia en el noviazgo: evaluación, prevención e intervención en los malos tratos en parejas jóvenes. Bogotá: Editorial El Manual Moderno.

ANDRADE-SALAZAR, J. A.; CASTRO, P. D.; GIRALDO, L. y MARTÍNEZ, L. (2013). «Relaciones tóxicas de pareja». Psicología.com, 17 (2), 1-15.

BAJAR, M.; DOVIDIO, A. C.; DUHALDE, J.; GONZALÍA, N.; HESAYNE, I.; HUILI, M. E. y TEJO, M. C. (2021). «Estudios sobre las violencias de género en noviazgos adolescentes. Indagaciones en contexto virtualizado». En: Actas. Séptima Jornada de Investigación en Psicología. Argentina: Universidad de la Plata. [Fecha de consulta: 23/04/23]. Recuperado de https://bit.ly/3L16USe

BARTA, S.; BELANCHE, D.; FERNÁNDEZ, A. y FLAVIÁN, M. (2023). «Influencer marketing on TikTok: The effectiveness of humor and followers’ hedonic experience». Journal of Retailing and Consumer Services, 70, 103149. https://doi.org/10.1016/j.jretconser.2022.103149

BARRIENTOS, M. A. (2021). «El impacto de la tecnología digital en las relaciones de pareja». Socialium, 5 (1), 163-179. https://doi.org/10.26490/uncp.sl.2021.5.1.750

BLANCO-RUIZ, M. (2014). «Implicaciones del uso de las redes sociales en el aumento de la violencia de género en adolescentes». Revista Comunicación y Medios, 30, 124-141. https://doi.org/10.5354/rcm.v0i30.32375

BRANSON, M. y MARCH, E. (2021). «Dangerous dating in the digital age: Jealousy, hostility, narcissism, and psychopathy as predictors of cyber dating abuse». Computers in Human Behavior, 119, 106711. https://doi.org/10.1016/j.chb.2021.106711

BRAUN, V.; CLARKE, V. y WEATE, P. (2016). «Using thematic analysis in sport and exercise research». En: SMITH, B. y SPARKES, A. C. (eds.). Routledge handbook of qualitative research in sport and exercise. Londres: Taylor & Francis (Routledge). https://doi.org/10.4324/9781315762012.ch15

CABELLO, A. (2017). «Myths of Romantic Love». Devenir Cyborg 2.0. Recuperado de https://devenircyborg.wordpress.com/2017/12/29/myths-of-romantic-love/

CALA, V. y MARTÍNEZ-GIL, M. C. (2022). «Ciberviolencia en la pareja adolescente: análisis transcultural y de género en centros de secundaria». Bordón, 74 (2), 11-30.

CALVETE, E.; FERNÁNDEZ-GONZÁLEZ, L.; ORUE, I.; MACHIMBARRENA, M. y GONZÁLEZ-CABRERA, J. (2020). «Validación de un cuestionario para evaluar el abuso en relaciones de pareja en adolescentes (CARPA), sus razones y las reacciones». Revista de Psicología Clínica con Niños y Adolescentes, 8 (1), 60-69. https://doi.org/10.21134/rpcna.2021.08.1.8

CENTERS FOR DISEASE CONTROL AND PREVENTION (2012). Understanding teen dating violence [en línea]. Estados Unidos. Recuperado de https://stacks.cdc.gov/view/cdc/13117 [Fecha de consulta: 11/04/23].

CIVILA, S. y JARAMILLO-DENT, D. (2022). «#Mixedcouples on TikTok: Performative hybridization and identity in the face of discrimination». Social Media + Society, 8 (3). https://doi.org/10.1177/20563051221122464

CROUCH, M. y MCKENZIE, H. (2006). «The logic of small samples in interview-based qualitative research». Social Science Information, 45 (4), 483-499. https://doi.org/10.1177/0539018406069584

EXNER-CORTENS, D. (2014). «Theory and teen dating violence victimization: Considering adolescent development». Developmental Review, 34 (2), 168-188. https://doi.org/10.1016/j.dr.2014.03.001

HAENLEIN, M.; ANADOL, E.; FARNSWORTH, T.; HUGO, H.; HUNICHEN, J. y WELTE, D. (2020). «Navigating the new era of influencer marketing: how to be successful on Instagram». TikTok & Co. Calif. Manag. Rev., 63 (1), 5-25. https://doi.org/10.1177/0008125620958166

HERRERA, C. (2009). La construcción sociocultural de la realidad, el género y el amor romántico [tesis doctoral]. Universidad Carlos III de Madrid.

HERRICK, S.; HALLWARD, L. y DUNCAN, L. R. (2021). «This is just how I cope: An inductive thematic analysis of eating disorder recovery content created and shared on TikTok using #EDrecovery». International Journal of Eating Disorders, 54, 516-526. https://doi.org/10.1002/eat.23463

IBÁÑEZ, M. G.; VIÑALS, C. R. y DEL OLMO-ARRIAGA, J. L. (2022). «Instagram y Tiktok: el rol de la mujer en las redes sociales». VISUAL REVIEW. International Visual Culture Review, 9, 1-11. https://doi.org/10.37467/revvisual.v9.3525

JIMÉNEZ-PICÓN, N.; ROMERO-MARTÍN, M.; ROMERO-CASTILLO, R.; PALOMO-LARA, J. C. y ALONSO-RUÍZ, M. (2022). «Internalization of the Romantic Love Myths as a Risk Factor for Gender Violence: A Systematic Review and Meta-Analysis». Sexuality Research and Social Policy, 20, 837-854. https://doi.org/10.1007/s13178-022-00747-2

LELAURAIN, S.; FONTE, D.; GIGER, J.-C.; GUIGNARD, S. y LO MONACO, G. (2021). «Legitimizing Intimate Partner Violence: The Role of Romantic Love and the Mediating Effect of Patriarchal Ideologies». Journal of Interpersonal Violence, 36, 6351-6368. https://doi.org/10.1177/0886260518818427

MATAMOROS-FERNÁNDEZ, A. (2023). «Taking Humor Seriously on TikTok». Social Media + Society, 9 (1). https://doi.org/10.1177/20563051231157609

MINISTERIO DE SANIDAD, SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD (2019). Macroencuesta de violencia contra la mujer 2019. Madrid: Ministerio de igualdad. Recuperado de https://bit.ly/3ldV4LD

MONTERO-FERNÁNDEZ, D.; GARCÍA-ROJAS, A. D.; HERNANDO-GÓMEZ, Á. y DEL RÍO, F. J. (2022). «Validación del Cuestionario de Violencia Digital (Digital Violence Questionnaire, DVQ) en la pareja sentimental». RELIEVE. Revista Electrónica de Investigación y Evaluación Educativa, 28 (2), 1-21. https://doi.org/10.30827/relieve.v28i2.26142

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD (2021). Violencia contra la mujer. OMS. Recuperado de https://bit.ly/40xAdBu [Fecha de consulta: 23/04/23].

OYARZÚN, J.; PEREDA, N. y GUILERA, G. (2021). «The prevalence and severity of teen dating violence victimization in community and at-risk adolescents in Spain». Child & Adolescent Development, 178, 39-58. https://doi.org/10.1002/cad.20433

PEÑA-FERNÁNDEZ, S.; LARRONDO-URETA, A. y MORALES-I-GRAS, J. (2023). «Feminismo, identidad de género y polarización en TikTok y Twitter». Comunicar, 75, 40-60. https://doi.org/10.3916/C75-2023-04

ROGERS, L. G. (2021). «TikTok teens: Turbulent identities for turbulent times». Film, Fashion & Consumption, 10 (2), 377-400. https://doi.org/10.1386/ffc_00031_1

RODRÍGUEZ-CASTRO, Y. y ALONSO-RUIDO, P. (2015). «Análisis de los discursos de los y las jóvenes sobre la violencia en las relaciones de pareja». Revista de Estudios e Investigación en Psicología y Educación, 2, 15-18. https://doi.org/10.17979/reipe.2015.0.02.235

SÁNCHEZ-VILLEGAS, M.; PÉREZ-RUÍZ, N.; VISBAL-BERRIO, Y.; ADRIÁN-PÉREZ, J.; AVILA, O.D. y SCHLEGEL-DÍAZ, A. (2022). «Representaciones sociales sobre la violencia en el noviazgo desde la perspectiva del hombre como víctima: develando la otra cara del problema». Límite (Arica), 17. http://dx.doi.org/10.4067/s0718-50652022000100215

SOLDEVILA, A; DOMÍNGUEZ, A y CONSOLINI, L. (2012). «¿Celos, amor, culpa o patología? Cómo perciben la violencia de género en sus relaciones de pareja los/as estudiantes de Trabajo Social». Actas del 2. ° Congreso Interdisciplinario sobre Género y Sociedad: “Lo personal es político”.

SHARMA, M.; MINDERMANN, S.; ROGERS-SMITH, C.; LEECH, G.; SNODIN, B.; AHUJA, J.; SANDBRINK, J. B.; MONRAD, J. T.; ALTMAN, G.; DHALIWAL, G.; FINNVEDEN, L.; NORMAN, A. J.; OEHM, S. B.; SANDKÜHLER, J. F.; MELLAN, T.; KULVEIT, J.; CHINDELEVITCH, L.; FLAXMAN, S.; GAL, Y.; MISHRA, S.; BRAUNER, J. M. y BHATT, S. (2021). «Understanding the effectiveness of government interventions in Europe’s second wave of COVID-19». Nature Communication, 12, 5820, 1-13. https://doi.org/10.1101/2021.03.25.21254330

TARRIÑO-CONCEJERO, L.; DE LOS ÁNGELES GARCÍA-CARPINTERO, M.; BARRIENTOS-TRIGO, S. y GIL-GARCÍA, E. (2023). «Violencia en el noviazgo y su relación con la ansiedad, la depresión y el estrés en jóvenes universitarios andaluces». Enfermería Clínica, 33 (1), 48-60. https://doi.org/10.1016/j.enfcli.2022.07.004

TEJEDOR-CALVO, S.; CERVI, L.; ROBLEDO-DIOSES, K. y PULIDO-RODRÍGUEZ, C. (2022). «Desafíos del uso de TikTok como plataforma educativa: Una red multitemática donde el humor supera al debate». Aula Abierta, 51 (2), 121-128. https://doi.org/10.17811/rifie.51.2.2022.121-128

VIZCAÍNO-VERDÚ, A. y ABIDIN, C. (2022). «Music challenge memes on TikTok: Understanding in-group storytelling videos». International Journal of Communication, 16 (26), 883-908. Recuperado de https://ijoc.org/index.php/ijoc/article/view/18141

WANG, Y. (2020). «Humor and camera view on mobile short-form video apps influence user experience and technology-adoption intent, an example of Tiktok (DouYin)». Comput. Hum. Behav, 110. https://doi.org/10.1016/j.chb.2020.106373

WE ARE SOCIAL (2023). «Digital in 2023». Datareportal. Recuperado de https://datareportal.com/reports/digital-2023-global-overview-report [Fecha de consulta: 03/03/23].

WOLF, B. (2018). «Gender-based violence in discourse. A comparative study on anti-violence communication initiatives across Europe, in Austria and Spain». Anàlisi, 59, 1-27. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3164

WOLFE, D. A.; CROOKS, C.; JAFFE, P.; CHIODO, D.; HUGHES, R.; ELLIS, W.; STITT, L. y DONNER, A. (2009). «A school-based program to prevent adolescent dating violence: a cluster randomized trial». Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine, 163 (8), 692-699. https://doi.org/10.1001/archpediatrics.2009.69

YELA GARCÍA, C. (2003). «La otra cara del amor: Mitos, paradojas y problemas». Encuentros en Psicología Social, 1 (2), 263-267.

Biografies de l'autor/a

Sabina Civila, Universidad de Huelva

Sabina Civila (sabicivila@gmail.com). Investigadora Predoctoral FPI a R+D YOUTUBERS I INSTAGRAMMERS: LA COMPETÈNCIA MEDIÀTICA EN ELS PROSUMIDORS EMERGENTS. Doctoranda al programa Interuniversitari de Comunicació (Màlaga, Huelva, Sevilla i Cadis) a la línia d'Educomunicació. Màster en comunicació estratègica i innovació de la comunicació (Màlaga, Huelva, Sevilla i Cadis), i Graduada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat de Cadis. Investigadora del Grup Investigació 'Àgora' (HUM-648). Actualment enfoca la seva investigació a xarxes socials, educomunicació, alfabetització mediàtica i islamofòbia.

Patricia De Casas Moreno, Universidad de Extremadura

Doctora en Comunicació a la branca d'Alfabetització Mediàtica per la Universitat de Huelva. Llicenciada en Periodisme. Màster de Comunicació i Educació Audiovisual, especialitzada en Comunicació 2.0 i Xarxes Socials. Membre del Grup Comunicar i del Consell Tècnic de la Revista Comunicar. Forma part del Grup de Recerca Àgora (HUM-648). La seva línia de recerca està centrada en qualitat dels mitjans de comunicació, els estereotips, el llenguatge informatiu i els hàbits de l'audiència com a punt de partida de propostes educatives per a un consum millor per part de la societat.

Antonio Daniel García Rojas, Universidad de Huelva

Professor Contractat Doctor de l'Àrea de Didàctica i Organització Escolar (DOE) i director del Departament de Pedagogia de la Facultat d'Educació, Psicologia i Ciències de l'Esport de la Universitat de Huelva. Acadèmicament, Doctor en Educació, Llicenciat en Psicopedagogia i Psicologia; Diplomat en Magisteri dEducació Primària, Educació Infantil i Educació Física.

A nivell professional ha estat docent a Infantil, Primària, Secundària i Formació Professional a diversos centres educatius, havent estat en un d'ells Cap d'Estudis durant 10 cursos acadèmics, tenint també altres càrrecs de responsabilitat en aquests centres.

Ha intentat combinar a la seva vida acadèmica, de 25 anys de docència, la quàdruple dimensió que ha de caracteritzar el professorat universitari: la docència, la investigació, la gestió acadèmica i científica, i la transferència de coneixement a la societat. La seva formació acadèmica (17 titulacions universitàries) i la docència als diferents nivells educatius li ha aportat una experiència que beneficia la seva activitat docent universitària en les titulacions en què actualment s'enquadra.

Té més de 160 participacions a congressos, seminaris i cursos específicament

orientats a la formació per a lactivitat docent universitària. Aquesta activitat docent es completa amb la direcció de 35 TFM i 60 TFG. Així mateix, ha publicat material docent a través de 3 llibres, ha participat en 19 projectes d'innovació/investigació en docència, liderant-ne 5.

Ángel Hernando Gómez, Universidad de Huelva

Doctor en Psicologia per la Universitat de Huelva, i Professor Titular al departament de Psicologia Social, Evolutiva i de l'Educació de la dita universitat. Editor Adjunt de la revista Comunicar (Secció Psicologia). Membre del Grup de Recerca AGORA, Grup d'estudis i investigacions educatives en tecnologies de la comunicació, Orientació dins del Pla Andalús de Recerca (HUM-648). Els seus interessos com a investigadors estan centrats en la prevenció de la violència en les relacions de parella d'adolescents i joves, la intervenció sobre conductes de risc, la promoció del desenvolupament positiu adolescent i l'educomunicació. En aquestes línies, ha dirigit diverses investigacions, tesis doctorals i programes d'intervenció.